Sopa freda d'ametlla, anguila fumada del Delta, raïm i cremós de pruna

La segona recepta d'aquesta també ve del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent'. Aquest cop de la mà del xef Arnau Bosch i té el conte 'Tres mirades', la temàtica d'Apunts sobre... El locus de control i la recepta que comparteixo, tot i que jo l'he fet amb algun punt diferent. 

Brandada de salmó

I ja tenim l'estiu aquí. I aquest any després del temps que hem passat tancats tenim més ganes que mai de sortir a fora i gaudir de l'aire lliure. Això sí, que el coneixement i la prudència no ens facin tirar enrere tota la llibertat de sortir que ens hem guanyat. El bitxo continua campant i no hem de abaixar la guàrdia. Però ens vindrà de gust preparar alguna cosa lleugera i fàcil per als nostres. Així que una brandada de salmó per a un aperitiu o acompanyament ens caurà de meravelles.

Truita fumada amb fonoll i uns tomàquets confitats

Setembre ha començat amb pluja i això ha anat molt bé per al camp. Sortir al camí i sentir la flaire del fonoll després d'una tempesta sempre em porta a pensar en la meva padrina Sisqueta, de quan anàvem a buscar bolets i després els tapava amb branques d'aquesta planta que trobàvem pel camí. Em deia, si algú ens pregunta on els hem trobat no ho diguis... M'agrada portar una branqueta a la mà quan surto a caminar, per poder-la anar olorant, em transporta. 

Quiche de salmó {i l'efecte papallona de l'estiu}

Estiu. Poques ganes de fer gaires coses. Llegir, escoltar bona música, fer tertúlia amb els amics, anar a la platja o a la piscina, mirar el sostre amb el pensament en blanc, ... En això estem. Ganes de cuinar? Poques, però ens hem d'alimentar. De totes maneres aquesta època de l'any ens permet ser poc temps a la cuina. I avui us porto una quiche, que a part de ser deliciosa, està feta en un tres i no res i amb ingredients que podem tenir al frigorífic sempre a punt.

Kedgeree {surt al primer capítol de Downton Abbey}

M'agraden les sèries angleses de televisió. Una d'elles és Downton Abbey, que encara estic seguint. Sí, vaig endarrerida però tinc l'avantatge que me la miro tranquil·lament i quan puc. Em va cridar l'atenció en el primer capítol que havien de servir un kedgeree i ho fan de manera exquisida com ho demana l'alt nivell dels comensals aristòcrates. Jo em vaig quedar amb ganes de preparar-lo i avui em venia de gust fer-ho.

Blinis de carabassa {i acabem l'any 2015}

Fa uns dies ens va arribar a casa una carabassa gegant junt amb un lot de vins de la Cooperativa de Falset Marçà que ens van tocar en un sorteig que ells organitzaren. Es tractava d'enviar un recepta que portés carabassa i nosaltres hi participàrem amb el Suflé de carabassa, patates i bolets.

Terrina d'arengada {adéu sardina, adéu!}

Tot té un inici i un final. Fa uns dies les anèmones feien un goig esplendorós. Ens han alegrat la vista durant tota la setmana i ja toca retirar-les. Fa uns dies tot era disbauxa amb el Carnaval i ara toca la seva fi: aquesta setmana enterrarem la sardina com a final de festa. No hi podrem anar, però li rendirem un homenatge com cal. Qui no recorda el plat per excel·lència del temps de la verema? Unes arengades fregides i servides amb raïm són sublims. Si acompanyem el plat amb un vi blanc ben bo, ja se supera el llistó.

Quiche de salmó i ceps {records de viatges}

Diuen que quan visites un país has de visitar els seus mercats i els cementiris. Els primers per a saber com viuen i els segons per a saber com han viscut. Dels cementiris, que estan dins de la ciutat de Copenhaguen, dir que transmeten pau i es converteixen en un lloc de pas i de passeig, com es veu a la fotografia. Dels mercats he pogut veure com els danesos estimen la natura, els seus productes i com els utilitzen a la seva alimentació. Per aquest motiu el restaurant Noma es caracteritza per les flors i les verdures del seu menú.

Crema de salmó fumat {amb caviar}

La Roser Milà, que és la meva proveïdora de la Thermomix, cada any i no falla mai, m'envia la felicitació de Nadal amb noves receptes, i com sempre, molt bones. Fa dos anys hi havia una crema de bacallà fumat, que jo he fet amb salmó, per a prendre-la com aperitiu.

Clotxa-kebab de garrofa {experimenteu!}

Mont-roig del Camp (Baix Camp) és la capital de la garrofa.  És el poble on va néixer el meu pare i és el poble que estimo.  Quan vaig saber que la Fundació Alícia havia fet un llibre de receptes amb farina de garrofa, editat per Onada Edicions i amb una introducció de Jaume Fàbrega, em va picar la curiositat. I aquí teniu una d'elles, la que de seguida em va cridar l'atenció: els pans de pita per a fer una clotxa-kebab de garrofa. La clotxa és un plat tradicional de les Terres de l'Ebre que es fa amb pa de pagès, escalivada variada i s'acompanya d'una arengada o llonganissa a la brasa.

Salmó fumat a la llauna {ben diferent}

Fish'n'chips IV

Fa uns anys, el meu marit i jo, vam fer un curs de cuina en un hotel del Matarranya. Va resultar una experiència magnífica: aprendre en directe d'uns professionals de categoria i en un entorn privilegiat. Allí ens van ensenyar a fumar un salmó en un forn especial. Sempre em vaig quedar amb ganes de fer-lo a casa, però no tenia aquell forn. L'any passat, veient un programa del Jamie Oliver, vaig obtenir la solució: una llauna de galetes daneses! Sí, ell el va fumar com si res en una d'aquestes llaunes i jo he fet el mateix. El resultat: genial! Amb un fort gust de fumat i diferent. No us espereu el fumat de sempre, té gust de fum.

Cuinant amb...Salvador Arimany {un mestre}

Desmuntada. És com em vaig quedar quan el Sr. Arimany va entrar a la cuina amb un peu de rei a la mà. Em vaig adonar en aquell moment de la precisió que caldria per a fer la recepta. Llavors em van venir a la memòria les safates, tant salades com dolces, que servien a l'Arimany. Totes les pastes eren de la mateixa mida i estaven en un perfecte ordre d'exposició. Moments abans havíem estat parlant de cuina i em va explicar que en un sofregit hi podem posar un tomàquet més o menys, si es vol mitja ceba o una de sencera o podem variar la quantitat dels productes si ens ve de gust.