dilluns, 31 de desembre del 2018

Brownie farcit de curd de ceps i melmelada de rossinyols


Si conec algú que no es pot enfadar si li dius que està tocat del bolet pels bolets aquest és en Martí Rosàs, el xef propietari del restaurant Ca la Maria de Llagostera, al Gironès i un dels restaurants de l'Slowfood-KmO de Catalunya. En Martí és capaç de preparar-te un menú complet amb bolets sense cap problema, sí i fins i tot les postres en porten, de fongs. Resulta que a mitjans de novembre vaig anar al seu curs/tast de cuina, dels que organitza mensualment el Xavi Fabra del Quintaforca.

dilluns, 24 de desembre del 2018

Ensaginades, corassons, coraçons, cóc de sagí, mantecats, mantegades...



De la mateixa manera que m'agrada conèixer les varietats dialectals de la nostra llengua també m'agrada veure els noms que reben les receptes segons el territori. Fa uns dies en un taller de cuina de Nadal de la Mariona Quadrada vaig comentar que volia les pastes que es fan amb llard i ràpidament em vam començar a dir que si eren coraçons amb la ç trencada la Sara, que si corassons amb dues esses la Mercè, que si són ensaginades en Xavi Sistaré. I així hauríem pogut continuar. 

dilluns, 17 de desembre del 2018

Cremós de xocolata amb fruits vermells, i un cóc de clares


Fa uns dies us vaig parlar del nou estri que tinc a la cuina, el Rocook. M'agrada perquè no ocupa lloc i el puc tenir a mà de manera fàcil. La veritat és que m'hi estic acostumant i m'agrada les textures que aconsegueixo en cuinar al buit. Les carns queden molt tendres, com en un restaurant bo. Avui però, us deixo un cremós de xocolata que és una recepta que ens va donar en Salvador Brugués en el seu curs de cuina.

dilluns, 10 de desembre del 2018

Polleta del Penedès al cava i la Fira del Gall


354. Aquest és el número clau de la centenària Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. 354 anys d'història. 353 fires que s'han fet pels volts de Sant Tomàs i enguany arriba la 354. Això vol dir quelcom més que una fira normal. I jo us vull recomanar que si no hi heu anat mai, i si ho heu fet també, que el pròxim cap de setmana tindreu una excusa per a visitar-la.

dilluns, 3 de desembre del 2018

Un curs de cuina a baixa temperatura amb Salvador Brugués


I a la vida el que és interessant és aprendre, no deixar de tenir curiositat, adaptar-se a tot allò que és nou i agafar les idees que et poden millorar el dia a dia, sobretot en el referent a la salut a mesura que hi poses anys. Com que el Tió fa temps que em va preguntar què volia de regal jo li vaig respondre que tenia moltes ganes de tenir un Rocook per a cuinar de manera sana i innovadora. I ell, que sempre m'escolta i passa molt aviat per casa me'l va portar.

divendres, 30 de novembre del 2018

L'Ouillada catalana


...
L'esperaven amb la taula parada. En Louis cuinava sempre i amb certa periodicitat solia fer provatures, tot i que no sempre n'obtenia resultats gaire encoratjadors. L'aliment era més escàs que temps enrere i la imaginació del cuiner havia de transformar la matèria primera repetitiva -farina, patates, llenties, cigrons o mongetes, ous carn d'aviram i peix de riu - en menús elaborats. Sovint tenia problemes amb la cuita, o sobtava la carn o recremava el peix o la massa no li llevava prou bé. Tanmateix, però, havia après a fer bé l'ouillada i les patates guisades que menjarien per sopar.
     Van encetar una ampolla de vi que guardaven en un pedrís de l'entrada, que en un altre temps, quan el pare d'en Louis era viu, va servir per sostenir una gran tina de most. Allà, en un recer ombrívol, havien anat reservant algunes ampolles els anys de bona collita. Es van desitjar salut. En Louis va procurar conduir la conversa a l'entorn de la darrera passió pictòrica del doctor, que segons ell era causa de l'horari desenfrenat que patia el seu amic. La Maria va mostrar la seva estranyesa, desconeixia l'afició de l'Albert, i es va interessar a veure els quadres.
      - Amb una condició - va dir l'Albert -. Que siguis capaç de caminar de puntetes pel taller.
                                                                                                        ...
(Amb autorització de La butxaca d'Edicions 62)

dilluns, 26 de novembre del 2018

Tall rodó de llom amb maitake, gírgola de castanyer


Tardor. I quan estem en aquesta estació sabem que aviat arriba l'hora dels bolets i també del vi novell. Però hi ha bolets que es troben tot l'any a la natura i d'altres són de cultiu, com els que us porto avui. Resulta que la setmana passada vaig visitar el Fòrum Gastronòmic de Girona que encara que estigui fet per a professionals del món de la gastronomia jo inclouria també per als afeccionats i tots aquells que ens agrada el bon menjar i el bon beure.

dilluns, 19 de novembre del 2018

Gratinat de pa i formatge, i un llibre d'amor i de guerra


                                           St. Péronne
                                        Octubre de 1916

     Soñaba con comida. Baguettes crujientes, la miga blanca virginal del pan, aún humeante del horno, y queso fermentado, con los bordes deslizándose hacia el extremo del plato. Uvas y ciruelas apiladas en cuencos, oscuras y perfumadas, llenando el aire con su olor. Estaba a punto de coger una, cuando mi hermana me detuvo.
        - Quita -murmuré-. Tengo hambre.
        - Sophie. Despierta.
       Podía saborear aquel queso. Iba a coger un bocado de reblochon, lo iba a untar en un trozo de pan caliente, y luego me metería una uva en la boca. Ya podía paladear la intensa dulzura, oler el rico aroma.
         Pero ahí estaba, la mano de mi hermana sobre mi muñeca, parándome. Los platos empezaron a desaparecer, los olores se desvanecían. Estiré la mano hacia ellos pero comenzaron a estallar, como pompas de jabón.
          - Sophie.
          - ¿Qué?
          - ¡Han cogido a Aurélien!
                                                              ...

dilluns, 12 de novembre del 2018

Gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès


Passejar entre vinyes resulta molt agradable tot l'any i ara a la tardor, amb els seus tons daurats, encara més. Fa uns dies vaig visitar les de Recaredo a Sant Sadurní d'Anoia, a l'Alt Penedès, amb les muntanyes de Montserrat al fons. No cal dir que es tracta d'un dels millors cellers de casa nostra i amb moltíssims reconeixements arreu del món, tant pels seus vins com pels seus cavas.

dilluns, 5 de novembre del 2018

Coca de bombons de maig


Ja sé que em direu que què faig preparant una coca de cireres al mes de novembre. Però us ho explico ràpidament: en vaig comprar moltes, d'altres me les van regalar, en plena temporada. Abans que es malmetessin, al meu pensament em va venir congelar unes quantes, sense pinyols, per a fer un gelat de cireres més endavant, per Nadal, però al calaix del congelador només feia que voltar el tàper amb les cireres amunt i avall.

dimecres, 31 d’octubre del 2018

Agronyam, l'art de produir, compartir, col·laborar i competir


De vegades cal fer una aturada i repensar tot allò que vols divulgar a través del blog. Cal agafar inspiració visitant museus, veient com cuinen i què fan tots aquells que en saben del món gastronòmic, visitant cellers que tenim al nostre entorn i productors que ens subministren els fruits que entren a la nostra cuina i que després surten a taula. I també tenim l'opció d'anar a Agronyam. Què és Agronyam?

dilluns, 22 d’octubre del 2018

En un taller de cuina amb bolets de la Mariona Quadrada


Cada cop m'agrada més veure la cuina dels cuiners i el seu entorn. Diu molt de la persona que hi treballa, de com s'inspira d'allò que l'envolta i de la seva manera de fer.  I em va passar, fa uns dies quan vaig anar a un taller de cuina a Reus, una cosa que em va complaure molt: veure la finestra des del lloc on prepara els àpats la Mariona em va fer pensar d'on li ve la inspiració i que d'un no res en tregui molt.

dimecres, 17 d’octubre del 2018

Lo Paller del Coc


I en aquest post us porto la segona part de la meva experiència a Surp. Us puc ben dir que aquest petit  poble del terme municipal de Rialp i de la comarca del Pallars Sobirà concentra una qualitat gastronòmica que és envejable. La setmana passada us vaig parlar de la Clara de Casa Mateu i avui ho faig de la Sílvia i d'en Mariano, els responsables de Lo Paller del Coc. I qui són?

divendres, 12 d’octubre del 2018

Casa Mateu, anem a Surp a la Vall d'Àssua


Passió, treball, rigor, tècnica, plaer, salut, art, terra, producte, cultura. I jo hi afegiria amb un post-it permanent, valentia. Perquè la granollerina Clara va deixar la seva ciutat natal per a començar una nova vida allà, en un poble de muntanya que no et ve de pas i s'hi ha d'anar expressament, fent formatges. I que la paraula por no surt en el seu diccionari.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

Les verdures d'en Bru


M'agrada viatjar i veure entorns desconeguts, que per més que els hagis vist en reportatges i fotografies, sempre t'acaben aportant detalls que desconeixies. Parlar amb persones locals, sempre que sigui possible segons la parla, ja és un plus a sumar. En aquests moments m'agrada molt anar per casa nostra, per llocs que tenim a tocar i que no coneixem o que fa molts anys que no hi has tornat. I això m'ha passat amb Banyoles i el seu entorn, amb paisatges paradisíacs i qualitat de vida.

divendres, 28 de setembre del 2018

Pastís de bolets de tardor


Fa tan sols uns dies les fulles dels arbres eren totalment verdes i d'ençà que ha arribat la tardor groguegen anunciant-nos que ja és aquí i que es quedarà durant tres mesos. Una estació que m'agrada molt, sobretot per la seva llum i els seus fruits. I també perquè deixem anar una mica, que no del tot, la calor xafogosa de l'estiu. M'agrada mirar passar la vida i com van canviant els colors des de la meva finestra  al camp.

dimecres, 19 de setembre del 2018

El púding brasiler de llet condensada


...
Estaba esperando en la estación cuando llegó el tren de la tarde procedente de Ashford. En otras circunstancias, habría enviado a Smith con el automóvil, o incluso habría dejado que Daniel subiera a casa solo, pero, al recibir el telegrama anunciando su llegada, Agatha había dado a Jenny y a la cocinera un montón de órdenes y le había dicho a Smith que lo acompañaría a la estación.
       Le había sentado bien ordenar que airearan las sábanas, que enciendieran las chimeneas en los dormitorios y que se llenaran botellas de agua caliente. Había ordenado preparar al horno la pierna de cordero que había estado reservando para el domingo y la cocinera y ella habían estado discutiendo en la despensa si abrir latas de salmón o de ostras ahumadas y si la ocasión exigía un bote de espárragos blancos. La cocinera era de la opinión de que el señor de la casa y el joven se sentirían más agasajados con un pudin al vapor y Agatha accedió a utilizar parte de sus menguantes reservas de azúcar y un tarro de mermelada de cerezas. Completarían el menú unos huevos rellenos y una lechuga tardía y la cocinera prometió complementar el pudin con unas natillas.
                                                                                                       ...
(Amb autorització de Penguin Random House Grupo Editorial)

dissabte, 15 de setembre del 2018

Galetes de flors


I és que això de tenir un blog fa que convisquis virtualment amb persones que no coneixes, algunes les acabes coneixent i d'altres, a més a més, esdevenen amics com si ho fossin de sempre. Dins de la blogosfera hi ha de tot: blogs normals, d'altres bonics, uns molt bonics i alguns amb una sensibilitat excepcional. D'aquests últims he triat un que no fa gaire vaig descobrir per un comentari que em va deixar.

dilluns, 10 de setembre del 2018

Atzeroles confitades


L'any passat va estar malalt i vàrem  aconseguir salvar-lo. Després, a la primavera va fer una florida immensa, tal com us vaig ensenyar  quan vaig fer una amanida buddha bowl saludable. Enguany les fortes pluges de dies enrere van fer caure quasi tots els fruits i vaig pensar que no podia permetre que es malbaratéssin, perquè sóc de les que no llença res. I si, he plegat els seus fruits de terra per a confitar-los: gràcies senyor atzeroler.

dimecres, 5 de setembre del 2018

Truita fumada amb fonoll i uns tomàquets confitats


Setembre ha començat amb pluja i això ha anat molt bé per al camp. Sortir al camí i sentir la flaire del fonoll després d'una tempesta sempre em porta a pensar en la meva padrina Sisqueta, de quan anàvem a buscar bolets i després els tapava amb branques d'aquesta planta que trobàvem pel camí. Em deia, si algú ens pregunta on els hem trobat no ho diguis... M'agrada portar una branqueta a la mà quan surto a caminar, per poder-la anar olorant, em transporta. 

divendres, 31 d’agost del 2018

Milfulls d'albergínia amb llagostins, últimes tardes d'agost


I com aquell que no vol avui s'acaba el mes d'agost. Vàrem començar l'estiu amb els baladres ben florits que ornaven el verger i ara queden quatre flors a l'arbre i moltes per terra després de la pluja. Els ocells ja no canten i les orenetes que ens sobrevolen, estan a punt de marxar a altres indrets més càlids. Quan ens adonem la tardor ja haurà groguejat les fulles o les haurà fet caure. Aprofitem doncs per a sortir al jardí i gaudir del silenci que la natura ens regala.

dilluns, 27 d’agost del 2018

Pastís de formatge amb peres blanquilla de la DOP de Lleida


Que les peres combinen bé amb el formatge, ho sabem. Que una manera de fer menjar fruita a qui no li agrada és incorporar-la als àpats: en una amanida, en un estofat o en molts altres plats, també ho coneixem. Així que avui us porto un pastís que farà que no es resisteixin menjar fruita i formatge alhora. A més, jo sempre he trobat que les peres són molt fotogèniques i m'agrada fotografiar-les.

dilluns, 20 d’agost del 2018

Cóc marbrat de xocolata blanca i farina de garrofa, un te a les 5


Estiu i fa molta calor, però si la flor de casa et demana un cóc, no fa mandra engegar el forn. Així que cal que m'hi posi perquè el que li vull preparar sé que li agradarà segur. Després he vist que no anava equivocada, ja no en queda. La Violeta ha volgut convidar al seu amic anglès, en Harry, per a prendre un te, tot i que li hem preparat una infusió.

dilluns, 13 d’agost del 2018

Sopa freda d'alfàbrega i fesols de Santa Pau, amb un all de Belltall


La recepta que us porto està feta amb ingredients que tenen cognom i renoi quin cognom. Uns ingredients que són de plena temporada: els fesols de Santa Pau i els alls de Beltall. Uns, els fesols, vénen de la zona volcànica de la Garrotxa. Els altres, els alls, de la Conca de Barberà.

dilluns, 6 d’agost del 2018

Fem un vermut, anem a Bràfim


Fa uns dies vaig visitar la Casa Vermouth Padró a Bràfim, a l'Alt Camp. Tot un privilegi fer-ho de la mà de la Marta, la guia, que em va portar per un excel·lent recorregut explicant molt bé totes les seves peculiaritats. En la seva pàgina web, Vermut Padró ens convida a despertar els sentits i jo ho confirmo que resulta una experiència sensorial de gran magnitud: sentir les olors que desprenen les botes, poder tocar i tastar algunes de les herbes que el componen, veure com està muntada l'exposició, escoltar la història de la casa i acabar amb un tast dels vermuts que no té preu.

dilluns, 30 de juliol del 2018

Del Priorat a Menorca, menjar blanc


Quan preparo i escric els posts del blog no acostumo a encadenar-los dues setmanes seguides, vaja, que jo recordi no ho he fet mai. Però aquesta vegada les coincidències de la vida em duen a fer-ho. Resulta que la setmana passada us vaig explicar i ensenyar que havia anat al Priorat, amb una parada i fonda a l'Hotel Hostal Priorat. I va ser allí, que compartint taula amb la meva amiga Ruth i la Marta, vàrem menjar unes postres boníssimes: un menjar blanc amb cruixent de cereals. Vaig remembrar el que feia la meva mare però amb llet condensada, amb una recepta brasilera, i també la seva crema. Però la casualitat va fer que dies després llegís un article de la Trinitat Gilbert al diari Ara, on parlava del menjar blanc menorquí i posava la recepta del cuiner Miquel Mariano.

dilluns, 23 de juliol del 2018

Parada i fonda al Priorat


Sou dels que us agrada conèixer, caminar i recórrer paratges idíl·lics on no hi hagi turisme massificat? I que a més us agrada el bon menjar i que a l'hora d'acompanyar-lo ho feu amb vins de la terra? Si heu respost afirmativament a les dues preguntes, el vostre pròxim destí és el Priorat. I ara ja no pregunto, només recomano que si voleu descansar tot fent parada i fonda en un indret amb encant aquest és l'Hotel Hostal Sport de Falset.

dilluns, 16 de juliol del 2018

All cremat de rap


Fa uns dies els de Menja't Vilanova, l'Associació de Restauradors de Vilanova i la Geltrú,  ens varen preguntar a uns quants bloguers, via Twitter, quina recepta fèiem d'All Cremat. Llavors em vaig adonar que no la tenia al blog, tot i que la cuinava alguna vegada. Així que vaig pensar que l'havia de compartir com més aviat millor perquè ara a l'estiu és el temps idoni. A l'hora de fer els plats tradicionals de cuina catalana sempre tinc a mà el Corpus del Patrimoni Culinari Català, que és un receptari imprescindible per a conèixer tot el que es cou a les cuines de casa nostra i d'on trec avui la manera de fer aquest all cremat de rap.

dilluns, 9 de juliol del 2018

Cobbler de préssec, un pastís americà


A la meva filla Bibi no li agraden els dolços i per aquest motiu em va cridar l'atenció quan em va dir que a San Francisco, en una cafeteria, va menjar un pastís que li va agradar moltíssim i que l'havia de fer per a compartir-lo al blog. Era un cobbler i jo no sabia ni com posar-m'hi. Cercant per la xarxa vaig trobar unes quantes receptes i entre totes he fet una que he adaptat a la meva manera, aquí la teniu. De fet, vaig aprofitar que havia de venir una amiga a passar el dia i m'hi vaig atrevir. De pas, com que ella va portar un cava de Maria Rigol Ordi de Sant Sadurní d'Anoia, el vam acompanyar d'una copa i el berenar va resultar rodó. 

dilluns, 2 de juliol del 2018

Gaspatxo de préssec d'Ordal, enoturisme al Penedès


Vins, melmelades i préssecs, fent enoturisme al Penedès. Aquest és l'altre títol que hauria pogut posar però llavors em deixava de dir que havia preparat un exquisit gaspatxo de préssec. Resulta que dissabte vaig tenir l'oportunitat de visitar el Penedès, una comarca on les vinyes componen un paisatge preciós. I el resultat del passeig va ser poder anar a Sant Pau d'Ordal per a conèixer el Celler Albet i Noya, l'obrador de melmelades de Les Filos i posteriorment comprar préssecs al Mercat del Préssec d'Ordal.

dilluns, 25 de juny del 2018

Flors de baladre al jardí, un flam d'albercoc a la cuina


Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou...

I espero any rere any que floreixin al bell mig del jardí. Com diu la cançó amb poca cosa en tenen prou, però aquest any amb tanta pluja estan més eixerides que mai. Aquestes flors em transporten a l'estiu i ara que ja hi som us les porto. Fa temps que pensava fer un post amb la cançó d'Isidor Marí i m'agraden totes les versions que se n'han fet. Així que avui ajunto cançó, flors i un flam d'albercocs de plena temporada.

dimecres, 20 de juny del 2018

Enoturisme, un dia al Priorat


Si hi ha una comarca que pot presumir de no tenir semàfors i amb la qual la natura és generosa, aquesta és el Priorat. Practicar l'enoturisme o turisme enològic en aquest indret del nostre entorn, resulta gratificant tant per a la nostra salut física com la mental. Allí el temps agafa una altra dimensió. Si a més hi afegim visites culturals que ens ensenyen el nostre passat més recent resulta un luxe que tenim a tocar. Vaig gaudir molt de tot això fa uns dies gràcies a Lo Trio Lala Là.

divendres, 15 de juny del 2018

Us porto a l'hort, fem unes flors de carabassó farcides


De bon matí i l'endemà d'una tarda de pluja, on domina l'olor de terra humida que es barreja amb la flaire que deixen anar els diferents cultius, resulta un luxe passejar per l'hort i de pas collir allò que cuinaràs més tard. Dóna gust mirar les flors de l'hort en aquest temps. Els gira-sols estan magnífics. Encara no sé com assecarem les llavors ja que és la primera vegada que n'hem sembrat. Les patateres viuen al seu costat, aviat arribarà la seva recol·lecció i en tindrem per a uns mesos.

dilluns, 11 de juny del 2018

No cuino, Espai de cuina. Taller d'arrossos

Avui no us donaré cap recepta, però més endavant prepararé un arròs dels que vaig veure fer al taller d'arrossos gourmet a No Cuino, Espai de Cuina, de Torredembarra, al Tarragonès. Resulta que és un lloc molt agradable on s'aprèn a cuinar i es degusta allò que s'ha fet. Que no tens ganes de posar-te davant dels fogons? No passa res, perquè la Núria t'ho prepara per encàrrec. I és que la seva història em va agradar des del moment que me la va explicar. 

dilluns, 4 de juny del 2018

Pastís calat de cors amb cireres


És dilluns. Segurament comenceu a fer plans per al cap de setmana vinent i encara no sabeu què podreu organitzar i on anar. Jo, des d'aquí us llenço una proposta que igual us agrada: Benvinguts a Pagès. Es tracta d'una manera ben original de passar unes hores plenes d'experiències que podreu gaudir arreu de Catalunya. Durant els pròxims dies 9 i 10 d'aquest mes es durà a terme aquesta iniciativa que us portarà a conèixer allotjaments de qualitat, tastar i comprar els productes de proximitat del nostre entorn, concerts entre camps, vinyes o embarcacions, rutes a peu o en bicicleta, a pagès o a la costa. Vaja, que l'oferta és tan àmplia i diversa que serà difícil triar entre totes les possibilitats.

dijous, 31 de maig del 2018

Receptes versionades pel Quintaforca


Que et versionin receptes d'un llibre i que les cuinin amb estima i delicadesa és un fet que et fa emocionar. Que a més estiguis acompanyada de persones que aprecies i puguis compartir amb elles aquesta emoció és una vivència que difícilment oblidaràs. I això em va passar dimarts, quan en Xavi i en Jordi del restaurant Quintaforca, junt amb el seu equip, varen aconseguir convertir un sopar en una nit memorable. 

dijous, 24 de maig del 2018

Fent un bescuit genovès amb ruibarbre confitat


Acostumo a cuinar amb productes de proximitat i de temporada. És un costum que segueixo normalment, però avui em direu si el ruibarbre és un dels nostres cultius. No, i no en trobo mai als mercats. Però resulta que ara és el seu moment... a França. Aprofitant que la setmana passada vaig fer una escapada a París, i passejant amb la Palmira, del blog Come conmigo, en vam veure en una parada i quatre branques que van caure a la motxilla. El ruibarbre és una herba que s'assembla a l'api, encara que no hi tingui res a veure.

dilluns, 14 de maig del 2018

Llonguet farcit de formatge i salsitxa de Frankfurt, fem un pícnic


Viatjar. Conec moltes persones a qui els agrada força anar d'un lloc a altre perquè els ha picat el cuquet viatger. I també conec uns quants que no els facis sortir de la zona de confort perquè ja els està bé la manera com viuen i no senten la necessitat de fer-ho. I jo penso que de vegades anem a l'altra punta del món i no coneixem entorns que tenim a tocar i no hi hem estat mai. Avui us ensenyo un lloc on vaig de tant en tant a caminar perquè em dóna pau i sempre hi acabo trobant un punt diferent, sobretot a l'hivern.

dimarts, 8 de maig del 2018

Amanida de carxofes, llimona en tempura i el tango Naranjo en flor


Que l'home s'ha de reconciliar amb la natura és una cosa ben certa. No pot ser que visquem d'esquena a allò que ens dóna vida i ens alimenta. Jo he après amb els anys que la impaciència no va amb el camp. Aprendre que tot té el seu temps i que si aquest any no ha anat bé, potser el vinent serà més generós. I com diu en Lluís Foix, en el seu llibre El que la terra m'ha donat, sembla que la terra estigui quieta però té una activitat frenètica que veiem amb una aparent immobilitat. És ben cert, perquè badar, mirar, podar, regar, treure fulles seques, llaurar, sembrar, observar el cel i tantes activitats més, és un no parar però un no parar tranquil.

divendres, 4 de maig del 2018

Amb Alex Atala, anem a Paraty


Existeix el paradís? Jo n'estic segura. I a més sé on està i com es diu: Paraty. A part de la seva arquitectura colonial, que manté des de la seva fundació l'any 1667, forma part també de la gran reserva brasilera Mata Atlàntica o bosc atlàntic que emmarca les seves platges. I vet aquí que mirant un reportatge d'un dels meus cuiners preferits, l'Alex Atala el xef propietari del restaurant DOM de São Paulo, vaig descobrir que hi anava molt a cuinar. Així que un cop més vaig dirigir-me al meu arxiu fotogràfic i vaig cercar a veure què hi tenia.

dilluns, 30 d’abril del 2018

Galetes de civada amb farina d'espelta, nabius i papaia


Ahir va ploure molt. D'aquells dies que mires des de rere els vidres i saps que estaràs a casa la mar de gust, perquè a fora sí que n'està caient una d'aquelles que no paren i que aquelles fotografies que havies imaginat fer al jardí les hauràs de fer a dins de casa. I estàs convençuda que engegaràs el forn perquè t'entra aquella cosa d'anar fent quelcom mentre la casa fa aquella flaire de benestar que et convida a la tranquil·litat i mires la premsa del diumenge tot fent un cafè.

divendres, 20 d’abril del 2018

Codonys a l'armari


Meu caro amigo, me perdoe, por favor
Se eu não lhe faço uma visita
Mas como agora apareceu um portador
Mando notícias nessa fita

Si hi ha una cançó i un cantant que m'agraden ben especialment és la Meu Caro Amigo de Chico Buarque. Una cançó plena de significat i que agafo avui per a dirigir-me als que em seguiu setmana rere setmana. Perquè en ella parla de moltes coses que no especificaré avui, potser més endavant. En una de les estrofes diu que si uns dies plou i d'altres fa sol i que aprofitaré per explicar-vos de com vaig concebre el llibre i les seves fotografies.

dilluns, 16 d’abril del 2018

Els Espigoladors són gent bonica


Moltes vegades se'm fa difícil començar un post. Pensar com explicar una vivència que t'emociona amb les paraules adequades no resulta gens fàcil. I avui es presenta aquesta situació. Molt parlem que el món no va bé, que si hem de fer quelcom, que si uns ho fan bé, d'altres no tant. Però d'una cosa estic segura: des del sofà no s'arregla res. I també puc dir-vos que hi ha moltes persones que fan coses i que les fan bé. I un grup d'elles que ho fan no bé, sinó espectacularment bé són els Espigoladors.

dimarts, 10 d’abril del 2018

Pizza negra de ceba confitada i calamars


De les coses bones que m'agraden recordar en tornar d'un viatge és el menjar. Tot allò que és diferent dels nostres costums m'enriqueixen. I de tot el que veig, qualsevol cosa en un moment donat, m'inspira. Això em va passar en un viatge a Roma: veient un racó del Trastevere, el color negre del paviment i el daurat de la paret, em van fer pensar en una pizza negra amb ceba daurada per sobre. Estan en aquella ciutat havia de pensar en un àpat propi. Posteriorment, essent en un museu i observant daurat el mosaic Iustitia et Pax, els seus tons daurats m'ho van reafirmar.

dimarts, 3 d’abril del 2018

Salmó a la sal amb allioli, Francis Mallmann


Murmuri en el vent, la natura ens crida: anem-hi. Francis Mallmann. Una de les frases que em van agradar del reportatge sobre aquest reconegut xef argentí a qui li agrada cuinar envoltat d'arbres i que viu gran part de l'any a la seva petita illa del llac La Plata, a prop de Xile. Una de les receptes que em van impactar va ser el salmó a la sal servit amb allioli, encara que jo no el podré preparar amb brases tal com va fer ell. En acabar el programa vaig córrer al meu arxiu fotogràfic a cercar el viatge a la Patagònia.

dimarts, 27 de març del 2018

Costelles de porc al vi, anem al Priorat


La meva mare sempre m'aconsellava cuinar amb bons ingredients, perquè això era estalvi i assegurança per a la salut. La seva frase era: compra bo i guanyaràs. El mateix consell era a l'hora de fer servir vi per a cuinar, que sempre fos de qualitat. I amb això vaig i avui us proposo cuinar unes costelles de porc al vi i de pas passejar pel Priorat.

dilluns, 19 de març del 2018

Crema cremada de coco


Les tradicions manen. I a mi, gastronòmicament parlant, m'agrada seguir-les. Sembla que la crema cremada és una menja que ja tenia el seu paper en receptaris medievals i que antigament era un dolç típic de Sant Josep. Per aquest motiu a casa en faig cada any quan arriba la data assenyalada.  Resulta que per a fer les fotografies, el fum en cremar el sucre, m'inspiro en la tènue boira que hi havia a la Ribera d'Ebre, entre Benissanet i Miravet, fa uns quants dies. Plena època de la floració dels arbres fruiters. Un espectacle de gran bellesa visual que alimenta l'ànima. I aprofito les últimes flors dels nostres ametllers abans esdevinguin ametllons...

dimecres, 14 de març del 2018

Copa de calçot, sabaiona d'ou i espuma de nap i patata


Aquest paisatge que veieu no és un quadre: és la finestra de la cuina des d'on es creen i preparen els àpats del restaurant Quintaforca de Casafort (Nulles) a l'Alt Camp. Allí on el color, tant a l'entorn com a dins del restaurant, dóna les seves notes i on val la pena arribar-s'hi en qualsevol època de l'any. Un indret que et transporta a la Toscana italiana sense sortir de casa. La primavera és a les portes, fa notar la flaire de les flors del camp i l'olor de terra humida que ha deixat la pluja, i hi vaig amb els ulls clucs, per a poder compartir una recepta d'en Jordi Bartolí, el nou component de la cuina quintaforcana.

divendres, 9 de març del 2018

Arròs de galeres i carxofes


Sempre m'ha agradat molt veure com treballen els que saben de cuina, els bons xefs. Que aprens  alguna cosa no hi ha cap dubte. Per això quan em van convidar a la I Jornada de Cuina de Proximitat amb Productes de Cooperatives Agràries de Catalunya, organitzada per Caprabo i la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), no vaig dubtar d'anar-hi. El cuiner del dia era el xef en Jeroni Castells del restaurant Les Moles, amb una estrella Michelin i que està ubicat a Ulldecona, al Montsià. L'objectiu d'aquest taller de cuina era afavorir l'economia de proximitat a través de l'alta gastronomia. Des de Caprabo i amb col·laboració de la FCAC es treballa per a fomentar el consum i el coneixement dels productes de cooperatives agroalimentàries.

divendres, 2 de març del 2018

Pastís de mousse de xocolata


Un any més. I la Violeta aquest mes de març ja farà 10 anys. Com aquell que no vol es fa gran i la cosa canvia. No podem aturar el temps. Ara no sempre està disponible per a fer les fotos perquè li agrada molt quedar-se a casa i fer diumenges de pijama, si pot. Llegir, sentir música, ballar, jugar amb la play amb les seves amigues passen per davant. Això em fa feliç perquè ja fa la seva vida. Tot just fa un any que fèiem el pastís de mousse de xocolata del mecànic, es deleix per la xocolata i ara en faig un altre, però diferent. Violeta, moltes gràcies per omplir de felicitat als que compartim la vida amb tu.