Les tradicions manen. I a mi, gastronòmicament parlant, m'agrada seguir-les. Sembla que la crema cremada és una menja que ja tenia el seu paper en receptaris medievals i que antigament era un dolç típic de Sant Josep. Per aquest motiu a casa en faig cada any quan arriba la data assenyalada. Resulta que per a fer les fotografies, el fum en cremar el sucre, m'inspiro en la tènue boira que hi havia a la Ribera d'Ebre, entre Benissanet i Miravet, fa uns quants dies. Plena època de la floració dels arbres fruiters. Un espectacle de gran bellesa visual que alimenta l'ànima. I aprofito les últimes flors dels nostres ametllers abans esdevinguin ametllons...
Coincideix que ara les meves gallines tornen a pondre després de la parada de l'hivern i tindré els tres ous diaris fins que parin novament al mes de desembre. Al blog tinc unes quantes cremes d'anys anteriors i ben variades: la que feia la meva mare, la ben original amb tòfona, l'exòtica de mango i la flairosa de safrà. Però enguany he volgut preparar-la amb llet de coco, una de tropical, i la guarneixo amb flors per a donar-li la benvinguda a la primavera que ja la tenim a tocar. La crema catalana, crema cremada o crema de Sant Josep, com li vulgueu dir, es fa normalment amb un litre de llet i uns vuit rovells d'ou. Aquesta la faig amb llet i llet de coco posant les proporcions que us indico seguidament. En lloc de vuit rovells en poso quatre i substitueixo el sucre normal per una de coco que vaig trobar, que li acaba d'arrodonir el gust i li dóna un color especial.
Coincideix que ara les meves gallines tornen a pondre després de la parada de l'hivern i tindré els tres ous diaris fins que parin novament al mes de desembre. Al blog tinc unes quantes cremes d'anys anteriors i ben variades: la que feia la meva mare, la ben original amb tòfona, l'exòtica de mango i la flairosa de safrà. Però enguany he volgut preparar-la amb llet de coco, una de tropical, i la guarneixo amb flors per a donar-li la benvinguda a la primavera que ja la tenim a tocar. La crema catalana, crema cremada o crema de Sant Josep, com li vulgueu dir, es fa normalment amb un litre de llet i uns vuit rovells d'ou. Aquesta la faig amb llet i llet de coco posant les proporcions que us indico seguidament. En lloc de vuit rovells en poso quatre i substitueixo el sucre normal per una de coco que vaig trobar, que li acaba d'arrodonir el gust i li dóna un color especial.
Ingredients per a quatre racions:
- 400 ml de llet de coco
- 300 ml de llet
- 4 rovells d'ou
- 4 rovells d'ou
- 1 branca de canyella
- 1 tros de pell de llimona
- 100 g de sucre de coco
- 30 g de midó o maizena
Comencem a preparar-la:
Barregem les dues llets i les posem en un cassó al foc, amb la canyella i la pell de llimona.
Pensem a reservar una mica de llet freda per a barrejar-la amb la maizena.
Quan comenci a bullir traiem la canyella i la llimona.
Barregem, en un bol, els rovells d'ou, el sucre i la maizena que haurem desfet en la llet freda.
Ho aboquem a la llet que tenim a foc molt suau per a evitar que no bulli.
Anirem remenant fins que comenci a espessir-se.
Traiem del foc i posem la crema en copes, cassoletes individuals o en una plata.
Deixem refredar.
Al moment de servir posem sucre per sobre i la cremem amb un bufador o una pala de ferro.
Barregem les dues llets i les posem en un cassó al foc, amb la canyella i la pell de llimona.
Pensem a reservar una mica de llet freda per a barrejar-la amb la maizena.
Quan comenci a bullir traiem la canyella i la llimona.
Barregem, en un bol, els rovells d'ou, el sucre i la maizena que haurem desfet en la llet freda.
Ho aboquem a la llet que tenim a foc molt suau per a evitar que no bulli.
Anirem remenant fins que comenci a espessir-se.
Traiem del foc i posem la crema en copes, cassoletes individuals o en una plata.
Deixem refredar.
Al moment de servir posem sucre per sobre i la cremem amb un bufador o una pala de ferro.
Benvinguda primavera!
Sort que la parada de la Boqueria estava tancada! No calia anar tant lluny tenint les flors dels teus ametllers, les millors per a donar la benvinguda a la primavera!
ResponEliminaMercè,
EliminaEstic rient per sota el bigoti: mentre feia les fotos ja em pensava que diries alguna cosa de les flors...
Ara posaria l'emoticona de plorar de riure.
Benvinguda primavera!
Molt original aquesta varietat de crema catalana.
EliminaLes fotografies són precioses !!
Agrair-te, com sempre, que passis per aquí.
EliminaUn petó.
Molt bona ha d'estar la crema, artista de les menges! i precioses les imatges.
ResponEliminaNúria,
EliminaM'agrada aquest afalac. Tu sí que ets l'artista de les paraules.
Esperant el teu llibre nou.