Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 19 de març del 2018

Crema cremada de coco


Les tradicions manen. I a mi, gastronòmicament parlant, m'agrada seguir-les. Sembla que la crema cremada és una menja que ja tenia el seu paper en receptaris medievals i que antigament era un dolç típic de Sant Josep. Per aquest motiu a casa en faig cada any quan arriba la data assenyalada.  Resulta que per a fer les fotografies, el fum en cremar el sucre, m'inspiro en la tènue boira que hi havia a la Ribera d'Ebre, entre Benissanet i Miravet, fa uns quants dies. Plena època de la floració dels arbres fruiters. Un espectacle de gran bellesa visual que alimenta l'ànima. I aprofito les últimes flors dels nostres ametllers abans esdevinguin ametllons...
Coincideix que ara les meves gallines tornen a pondre després de la parada de l'hivern i tindré els tres ous diaris fins que parin novament al mes de desembre. Al blog tinc unes quantes cremes d'anys anteriors i ben variades: la que feia la meva mare, la ben original amb tòfona, l'exòtica de mango i la flairosa de safrà. Però enguany he volgut preparar-la amb llet de coco, una de tropical, i la guarneixo amb flors per a donar-li la benvinguda a la primavera que ja la tenim a tocar. La crema catalana, crema cremada o crema de Sant Josep, com li vulgueu dir, es fa normalment amb un litre de llet i uns vuit rovells d'ou. Aquesta la faig amb llet i llet de coco posant les proporcions que us indico seguidament. En lloc de vuit rovells en poso quatre i substitueixo el sucre normal per una de coco que vaig trobar, que li acaba d'arrodonir el gust i li dóna un color especial.

Ingredients per a quatre racions:
 - 400 ml de llet de coco
 - 300 ml de llet
 - 4 rovells d'ou
 - 1 branca de canyella
 - 1 tros de pell de llimona
 - 100 g de sucre de coco
 - 30 g de midó o maizena

Comencem a preparar-la:
Barregem les dues llets i les posem en un cassó al foc, amb la canyella i la pell de llimona.
Pensem a reservar una mica de llet freda per a barrejar-la amb la maizena.
Quan comenci a bullir traiem la canyella i la llimona.
Barregem, en un bol, els rovells d'ou, el sucre i la maizena que haurem desfet en la llet freda.
Ho aboquem a la llet que tenim a foc molt suau per a evitar que no bulli.
Anirem remenant fins que comenci a espessir-se.
Traiem del foc i posem la crema en copes, cassoletes individuals o en una plata.
Deixem refredar.
Al moment de servir posem sucre per sobre i la cremem amb un bufador o una pala de ferro.

Benvinguda primavera!

Torno al Sud, Eugenio Bennato

6 comentaris:

  1. Sort que la parada de la Boqueria estava tancada! No calia anar tant lluny tenint les flors dels teus ametllers, les millors per a donar la benvinguda a la primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mercè,
      Estic rient per sota el bigoti: mentre feia les fotos ja em pensava que diries alguna cosa de les flors...
      Ara posaria l'emoticona de plorar de riure.
      Benvinguda primavera!

      Elimina
    2. Molt original aquesta varietat de crema catalana.
      Les fotografies són precioses !!

      Elimina
    3. Agrair-te, com sempre, que passis per aquí.
      Un petó.

      Elimina
  2. Molt bona ha d'estar la crema, artista de les menges! i precioses les imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria,
      M'agrada aquest afalac. Tu sí que ets l'artista de les paraules.
      Esperant el teu llibre nou.

      Elimina