Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 28 d’agost de 2017

Tigres de mar i muntanya {anem a la badia dels Alfacs}


Fer vacances a l'estiu és un plaer. I no necessàriament vol dir que hàgim de marxar, ni molt menys, lluny. Aprofitar per a visitar aquells llocs que tenim pendents de fa temps i a poca distància de casa pot resultar un luxe. Si hi anem entre setmana, ens trobarem més relaxats, sense les aglomeracions de cap de setmana. Així que agafem el cotxe i cap al Delta, on m'agrada anar tot sovint, a gaudir d'un dia de lleure i aprofitar per a tastar els productes frescos que trobem a l'oferta gastronòmica d'aquella terra.

dimarts, 22 d’agost de 2017

Tall rodó amb salsa de farina de garrofa {i els garrofers}


Potser el d'avui és el post que més m'ha costat escriure del blog. No és fàcil pensar què has de posar quan la teva ànima porta damunt la llosa d'uns fets que per més veiem en altres llocs i no ho entenguem, quan l'horror passa pel nostre costat encara ens quedem més astorats. I la vida continua, però res torna a ser com abans. Sí, i ens hem d'esforçar i continuar i dir amb veu ben alta que no tenim por, i hem de ser valents i pensar que res ni ningú ens llevarà el més preuat que tenim, la vida. I jo seguiré, amb ganes i amb la il·lusió de posar el meu gra de sorra per a ajudar que el dia a dia sigui més fàcil i agradable.

dijous, 17 d’agost de 2017

Tast de poesia i lectura de vins {amb Pili Sanmartin}


Tarda d'estiu. Assisteixo encuriosida a una lectura de vins, amb un tast de poesia. Sí, ho dic bé, el vi ens parla, ens transmet sensacions i la poesia es tasta a glops de versos, tot de la mà de Pili Sanmartin.

divendres, 11 d’agost de 2017

Móres amb licor i un formatge artesà {anem a Colldejou}


El dia va començar fresc i amb llum de tardor, encara que som a l'estiu. Assolellat i amb vent. Però això no va evitar que agafés l'equip fotogràfic i em dirigís cap a fer una visita a Formatges Colldejou que dirigeix en Marcel Salsench, perquè dies enrere, per uns amics, vaig tenir l'oportunitat de tastar el formatge de llet de cabra fet per ell i que és una delícia. Colldejou és un municipi que pertany a la comarca del Baix Camp i que limita amb el Priorat, al peu de la Serra de Llaberia i de la Mola de Colldejou.

dilluns, 7 d’agost de 2017

Salsa de mango {amb pollastre arrebossat i un vestit del Senegal}


De les coses que més m'agrada de la feina és el tracte directe amb persones. Amb unes connectes ràpidament, amb altres et costa més. I una de les persones que vaig connectar fa uns anys va ser en Cone. Va venir del Senegal en cerca d'una vida millor per a ell i els seus fills. No ho ha tingut fàcil i de les últimes vegades que l'he vist, continua amb aquella mirada de qui espera que la vida li canviarà en qualsevol moment, sense perdre l'esperança. Sempre m'ha agradat molt el seu tracte respectuós i correcte i com em diu Sra. Nani amb un català perfecte après en poc temps d'ençà que va arribar. No fa gaire va passar i em va portar un vestit del seu país, de la seva tribu. Un encant de persona. I jo li ho vull agrair en aquest post tot desitjant que pugui trobar aquella feina que espera fa tant de temps i que no arriba.