dilluns, 30 de setembre del 2019

Flam de coco amb gelea de figa


... Cada dia al jardí me'n vinc de matinet
         vora la font, amb figues de les de coll de dama.
              I em besa l'aire, sense cap fressa ni cap flama,
                   i ara prenc una figa, ara prenc un glopet...
 
Vers final de Les figues matinals del llibre Els Fruits Saborosos de Josep Carner.

dilluns, 23 de setembre del 2019

Seguint el ritme del temps essent sostenibles, adeu estiu


Començaré el post amb el mateix personatge que el tancarà, el conegut i mediàtic al seu moment el gastrònom català en Jaume Pastallé. Qui no recorda el programa pioner de cuina que TV3 va emetre entre els anys 1987 i 1993. Va començar les emissions dient ... 'Senyores i Senyors, cregui'm: la cuina és un art molt difícil, de molta experiència i molta paciència. Un plat ben cuinat necessita tenir els gustos de tots els elements que el componen. Una salsa massa forta o un ingredient que domini sobre els altres fa malbé les excel·lències d'un guisat. Un perfecte equilibri de conjunt el pot obtenir un bon cuiner'...

dilluns, 16 de setembre del 2019

'Piant' a Mas Martinet amb la Sara Pérez


... Una de les metàfores explicades per Boccaccio és la següent: el raïm és trepitjat i premsat per tal que bulli i sigui apte per beure. Després Ino -que vol dir 'el vas'- el guarda amagat, és a dir, tancat i cobert de pàmpols, perquè no es faci malbé amb l'aire -és a dir, perquè Juno no el trobi... 

Del llibre 'Bacus, dels ritus i dels rostres' de Maria Antònia Ferrer, d'Arola Editors.
(Amb llicència d'Arola Editors)

dilluns, 9 de setembre del 2019

Pollastre al vermut, el 'Chicken Vermouth' de la Bàrbara Daniels


El clarobscur és una tècnica pictòrica que consisteix en fer servir les llums i les ombres en un dibuix, pintura o fotografia per tal de donar-li expressivitat. I avui he volgut fer unes fotografies especials  a l'aire lliure aprofitant els rajos de sol d'aquest estiu que aviat s'acabarà (que no la calor) per a la recepta treta d'un llibre que em va fer molta il·lusió quan me'l van regalar fa un temps.

dilluns, 2 de setembre del 2019

Xocolata desfeta. Berenant amb la Carme Martí.


...
      Va sortir ben cofoia, acompanyada de la família, pujant de la Font Major cap al poble. Se sentia tan especial..., però en el record pensava que devia fer una fila... Un vestit blau cel, una flor que semblava una carxofa, o mitges, sabates i mantellina negra, pots comptar!
       Duia, també, un petit disgust: havia demanat a la mare un retrat de record i li havia contestat que no podia ser. Venien de dos anys de mala collita i costava tirar endavant. Ho comprenia i no ho comprenia. No feia gaires dies, havia sentit una discussió dels pares. La mare deia que a l'estiu volia tornar a treballar a Vil·la Engràcia i el pare deia que no calia, que amb la feina de casa, l'hort i la casa de la senyora Montserrat n'hi havia prou i de sobres.
        -Seran tres mesos que ens ajudaran tot l'hivern. La mare pot tenir cura dels nens, i la Maria ja és gran.
         -Vam marxar plegats de Les Masies per no tornar-hi.
         No va sentir res més.
         En sortir de l'església, el pare i els germans van tornar a casa, la Pilar i la Maria van anar a casa de la senyora Montserrat, que va insistir que abans de baixar a la Font Major passessin a veure-la, que faria massa hores que no menjava per tornar-hi en dejú.
          Les va fer entrar en una saleta i les va entaular. Els van servir xocolata desfeta amb coca. Amb un tovalló blanc nuat darrere el coll i un a la falda per no tacar-se, va menjar la xocolata desfeta més bona que recordava en noranta anys, sis mesos i alguns dies, potser perquè estava afamada, potser perquè li va quedar gravada a la memòria la dolçor del moment, potser perquè era boníssima de debò.
                                                                       ...

(Amb llicència de l'autora del llibre, Carme Martí)