Musclos amb tomàquet, herbes i un toc picant

Si teniu poques ganes de cuinar, però voleu sorprendre amb un aperitiu fresc, saborós i un toc picant, aquests musclos són la solució. Sense complicacions, només necessitarem uns quants ingredients de qualitat i el temps necessari per preparar-lo. Si el picant no us agrada podeu ometre els bitxos i gaudireu igualment del plat.

Un taller de cuina amb flors i plantes de primavera

A hores d'ara no cal que digui que m'agraden les flors i les plantes. No només per guarnir racons de casa, sinó també per donar color i gust a la cuina. Per això, quan vaig veure que al Museu Terra de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, s'organitzava el taller 'Cuinem amb flors i plantes de primavera', no m'ho vaig pensar dues vegades.

Espàrrecs amb mantega de sàlvia

Dies enrere, vàrem quedar amb uns amics de Bilbao, amb qui feia molt de temps que no ens vèiem. Vam decidir trobar-nos a mig camí, i Tudela ens va semblar el lloc perfecte. Ens hi vam aplegar sota una pluja que queia a cor què vols, d'aquelles que perfumen els records.

Un dia al Penedès amb la Balbina i el Toni

Hi ha converses que abracen fort. La frase que hi ha a la pintada de l'última foto en un carrer de Sant Pere de Riudebitlles i que tanca el post. I és veritat perquè hi ha persones que omplen l'espai amb les seves paraules i fets com la Balbina i el Toni. Després d'uns anys ens hem retrobat i encara recordo el dia que vàrem passar al Priorat. 

Crema de fonoll i xampinyons portobello

Fa fred i una crema calenta anirà bé pel cos. I com que estic fent neteja del frigorífic i del congelador, me'n vaig al calaix de les hortalisses per a veure què hi tinc. Trobo el bulb de fonoll i uns xampinyons portobello que vaig comprar fa uns dies. Tot anirà rodó i aprofitaré per acabar amb altre restes que encara quedaven de les festes. Traiem la sopera i preparem la cullera.

Crema amb xaiota i altres hortalisses

La tercera recepta exprés d'aquesta setmana és ben senzilla, com totes les cremes, i molt saludable. De la xaiota ja n'he parlat d'altres vegades amb distintes maneres de cuinar-la. Teniu el sashimi de tonyina amb tempura de chuchú, gambetes i calamarsons de Tarragona amb xaiota i un vi del Penedès i un guisat de llentíes, rovellons i xaiota. 

Tallarines d'ortiga amb pesto d'espinacs

Fa un parell de mesos vàrem sembrar 'veces' (Vicia sativa) a l'hort. La veça és una planta enfiladissa que fa de coberta vegetal i que serveix com adob verd. Si normalment surten ortigues, és més normal a la primavera, ara amb la pluja el seu verd ens ha envaït juntament amb les veces que han millorat el terreny.

Sopa freda d'ametlla, anguila fumada del Delta, raïm i cremós de pruna

La segona recepta d'aquesta també ve del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent'. Aquest cop de la mà del xef Arnau Bosch i té el conte 'Tres mirades', la temàtica d'Apunts sobre... El locus de control i la recepta que comparteixo, tot i que jo l'he fet amb algun punt diferent. 

El 'salmorejo' de maduixes d'un llibre solidari

Diu en Rubén Campos al llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', 

'Quan estic als fogons és quan em trobo millor. Em poso el davantal i em passen tots els mals'.

I a mi em passa el mateix: doneu-me una bona música que m'acompanyi i temps i em puc oblidar del món.  Puc passar-me hores i no em pesa, sobretot si després el resultat és l'esperat. 

Sopa freda d'ametlles torrades

I que bé va un descans de tant en tant. Dies de calor amb poques ganes de fer res, però on he cuinat més que mai. Practicant receptes noves ben senzilles i agafant inspiració. I aquí torno a publicar una crema o sopa freda, com vulgueu dir-li. Es podria dir un 'ajoblanco' fet amb ametlles torrades.

'Financiers' salats

Sembla que la recepta dels 'financiers' ve de l'edat mitjana, uns petits bescuits que el pastisser parisenc Paul Lasne en va millorar la recepta sobre el 1890. Aquest pastisser els va idear en forma de petits lingots per atreure els clients 'financiers', ja que tenia la pastisseria a prop de l'edifici de la Borsa.

Sopa freda de tomacons escalivats i cireres

Tenir un hort és molt bonic, però durant l'estiu és un no parar. Quan arriba allò que has cultivat i has estat esperant amb ganes els fruits venen tots de cop. Els matins són agradables mentre vas collint, traient herbes i regues. I ara toca el torn dels tomàquets i dels tomacons. 

Strudel de bledes

Les cases tenen vida i com moltes coses també s'han de posar al dia. La cuina s'havia quedat una mica obsoleta i calia fer un canvi tot sumant noves tecnologies. Entre les noves incorporacions hi ha una que m'ha fet molta il·lusió: un forn de vapor. I ara estic com una nena amb sabates noves aprenent de fer-lo servir. De fet, té moltes funcions a les quals m'hi hauré d'acostumar. 

Amanida de primavera amb col llombarda

El títol de la recepta hauria de ser amanida de primavera amb col llombarda, espàrrecs, pèsols, patates, xampinyons, flors de calèndules, fulles de mostassa i tot amanit amb salsa de mostassa, però no hi cabia. No cal mirar el calendari per saber que la primavera ha arribat i m'ha animat l'esperit. Amb els seus colors i olors després d'un hivern benigne. 

Puré de moniato, formatge i ceps, la tardor a taula

A la primavera vaig plantar tres moniateres per primer cop. Acostumo a anar a comprar el planter al mercat de carrer de Valls i quan em poso a la cua escolto, dissimuladament, com els altres clients -que jo veig amb experiència- parlen de què compraran i s'expliquen com ho faran i com els ha anat en collites anteriors. Quan vaig sentir que el pagès de davant meu comprava moniatos en gran quantitat, també en vaig voler, però només em vaig atrevir a agafar-ne tres.

Suflé de pollastre a l'ast

Venen dies de festa i segurament voldreu anar a la platja. Encara som en plena canícula i anirà bé refrescar-nos. Hi ha un indret al Tarragonès que a mi m'agrada força i que sempre recomano. Procuro anar-hi un parell de vegades a l'estiu. Un lloc amb encant i on resulta un plaer passejar per carrers amb cases ben antigues. I després anar a menjar pollastre a l'ast dels bons a la Granja Sant Francesc d'Altafulla.

Bunyols de coliflor morada amb amanida de poma

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.

Una amanida 'Waldorf' i un tortell amb pomes i nous de Prades

Diuen i es creu que deu el seu nom al maître de l'emblemàtic hotel Waldorf, actualment Waldorf Astoria de Nova York, en Oscar Tschirky. Una amanida que data de finals del segle XIX, tot i que no està massa clar. A casa és de les que més agraden i hi posem imaginació afegint ingredients del temps o dels que sempre es tenen al rebost. Ella és l'amanida Waldorf' i que després dels àpats nadalencs ens anirà perfecta per a la nostra dieta.

L'escudella de Santa Llúcia a Gelida

I tot va començar de matinada, a les cinc al Pati Els Lluïsos, amb l'encesa de fogueres per coure l'escudella d'enguany. Després anirien afegint els ingredients segons l'ordre escrupolosament establert fins al migdia: entre 7.30 i 10.30 h es cuinen els ossos i la carn, de 10.45 a 11.45 h s'afegeixen les patates, la carn i les verdures. Tot ben calculat i pesat perquè cada caldera és diferent de l'altre. A les 12.15 h s'escalden les botifarres, per cert, molt bones. I a les 12.45 h, finalment s'hi posen els llegums i després l'arròs i els fideus. Tot al seu moment per sortir a les 13.00 h amb les calderes penjades als semalers, per arribar a la plaça de l'Església.

Crema d'espinacs amb avellanes

Vosaltres us compreu llibres infantils que ja havíeu llegit abans i ara rellegiu? No? Jo, sí. No fa gaire em vaig fer amb 'El bruixot d'Oz', del nord-americà L. Frank Baum, amb unes magnífiques il·lustracions d'Iban Barrenetxea i traduït per Miquel Desclot i editat per Combel Editorial. Diria que no és un llibre, sinó que es tracta d'una petita joia, d'aquelles que es poden lluir obertes en una prestatgeria, ja que l'obris per on l'obris és una preciositat.