La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.
I tot va ser tenir a mans l'últim número de la revista Arrels que em vaig emocionar per tots els articles que porta. Molts amics i coneguts hi han posat el seu 'gra, una petita llavor' per fer que aquest número surti rodó. L'estimada Ruth Troyano amb l'article 'La llavor que torna de l'exili' explica la història d'un vila-secà que es va exiliar al Quebec i es va endur llavors d'una mongeta que plantava al seu poble i que gràcies a ell es podrà recuperar el cultiu. Els grans amics de Xocolata Creo, la xocolata de la memòria, la Cinta i en Xavi que parlen de com mantenen viva la fàbrica de manera totalment artesana a Tortosa. Si no l'heu tastat, és hora que ho feu: el paladar us portarà al passat. I què dir de la Judit Barniol, que amb la seva manera de ser i fer pa, s'ha guanyat un lloc important a Biosca (Solsonès) com la fornera de Biosca i de la que no fa gaire us en vaig parlar. Si el número de la revista va dedicat a les llavors, no podia faltar el col·lectiu Eixarcolant, el que em proveeix de moltes que tinc a l'hort. Fan llavors lliures que res tenen a veure amb les comercials. Un projecte més que interessant i que m'ha fet il·lusionar amb els meus cultius. Quan surt l'arròs venen els amics de Kensho, que el conreen ecològic al delta de l'Ebre i que al seu dia ja van passar pel blog. I en arribar a la pàgina 156 ens trobem a la Iolanda, sí la Iolanda Bustos, una cuinera amb fascinació per les flors que posa a cada plat que fa. M'agrada perquè es regeix per la cuina biodinàmica i resulta molt interessant.
Va ser quan li van preguntar a la Iolanda a l'entrevista pel seu plat preferit en el receptari de les llavors, que em va indicar què havia de fer com a recepta. No va dubtar a dir: bunyols de coliflor. Un plat que li fa seva mare. I justa la fusta, jo en tenia a l'hort i m'hi vaig posar. L'única diferència és que ella escalda la coliflor i jo la cuino al vapor. Continua dient que la prepara com si fossin calamars a la romana. Barreja ou, farina, una mica d'aigua (jo la canvio per cervesa) i suc de llimona. Després hi afegeix comí, anís verd i coriandre en llavor (jo les ajunto i les faig pols al morter). Seguidament, es passa la coliflor per la tempura i fregeix. No cal que digui que acabada de fregir és deliciosa. I la vaig posar a taula amb poma amanida només amb llimona i una mica de sal. Les flors les vaig posar per guarnir el plat, un altre dia us diré com les uso en altres plats.
De totes maneres us faig memòria de la recepta 'Rebordonits de colors, romanesco i Kalettes®' on vaig preparar les flors de coliflors arrebossades. Més o menys com les fa la Iolanda. I parlant d'ella, tal com diu al pròleg del seu llibre 'Cuinar amb flors, receptes per connectar amb la natura', que les flors en el menjar ens aporten vida, frescor, sabor, color i salut... les flors són més que un ingredient.
La natura esborrona i emociona, els arbres borronen i treuen els botons per primavera. Sortiran les petites fulles i flors que ens alegraran la vista i algunes ens donaran aliment. Aquests dies, quan soc a l'hort, la flaire dels tarongers que ja estan plens de flors de tarongina perfumen l'ambient. I vaig amb la càmera amunt i avall per no perdre'm cap detall del creixement de les llavors. Prepares el planter de salsif'ss i en dies comença a sortir un petit brot; la mostassa que va florir ara ja té les beines plenes de grans i toca esperar que es tornin marrons per a collir-les; les flors del llimoner apunten que sortiran llimones a balquena; les dues sàlvies donen color i gust; l'espígol atrau les papallones; l'all de bruixa, all rosat, all de moro, porradell bord, all bord, allium roseum, digueu-li com vulgueu, ha sortit per a regalar-me les floretes de color rosa que posaré en una amanida i la fumària que no ha faltat tampoc a la cita primaveral. Aquest matí he cultivat els planters que he aconseguit amb llavors que em va donar la Núria de La Safranòria i quan surtin ja us ensenyaré les aubergínies blanques i els pebrots quan arribin a bon port. Tenir cura d'allò que la natura ens dona no té preu i ajuda a viure. Vaig aprenent tot el que m'ensenya després del descans de l'hivern. Encara que sigui en una torreta, atreviu-vos a tenir quelcom que hàgiu plantat.
Acostumo a publicar els dilluns, però com demà és Sant Jordi, igual us ve de gust comprar el llibre, si us agrada afegir flors als plats, o la revista que és fantàstica. Només és una petita idea. No us quedeu a casa i sortiu a passejar i a gaudir del dia. Esperem que faci bon temps. Si sou dels que en compreu tot l'any, us felicito. Visca la cultura.
Sag mir wo die Blumen sind, Marlene Dietrich
... Sag mir wo die Blumen sind
Wo sind sie geblieben?
Sag mir wo die Blumen sind
Was ist geschehen?
Sag mir wo die Blumen sind...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada