Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

En Jordi López Nolla es va lluir amb la Cris. Devien gaudir d'allò més, igual que ho hem fet nosaltres a taula. A l'hora de servir-lo, si el feu, tingueu força pa a mà, sucareu i sucareu. I que no falti un bon vi. Les sípies són ben agraïdes a l'hora de cuinar-les i les podem preparar de moltes maneres. Cuinades amb patates resulten exquisides. Diu en Jordi que va escullir aquest plat perquè porta verdura de temporada i és veritat: les cebes i els alls tendres són del meu hort. I també perquè estem en època de sípia que són ben grossses fins a l'abril. Les que vaig comprar són de Tarragona.  

A taula el suquet ha aparegut a la cassola i de la cassola a les escudelles (recipients), plats de terrissa que vaig comprar a Miravet. M'agraden els seus colors i estan fetes amb la forma antiga, sense nanses per poder menjar a la falda i s'aguanten amb les cames. Les feien els 'escudellers' pels pagesos. En tinc del color que surt a les fotografies i d'altra de fons blanc tacada amb gotes de color blau cobalt. N'he arribat a veure en museus de ben antigues. Coses de l'antigor que encara podem trobar. 

Ingredients per a quatre racions,

 - 6 alls tendres

 - 2 cebes tendres mitjanes

 - 2 tomàquets madurs

 - oli d'oliva verge extra

 - 2 sípies grosses, demaneu que us en donin la melsa

 - 1 got de vi ranci

 - 1 porció de xocolata negra, 

 - 2 fulles de llorer

 - 2 gots d'aigua

 - 1 kg de patates

 - sal

Tallem les cebes, els alls i els tomàquets a talls grossos i els sofregim a la cassola amb oli d'oliva verge extra. Jo que només uso els tomàquets del meu hort i que conservo en salsa, n'he posat tres cullerades soperes ben generoses. Quan les verdures es comencin a desfer, hi afegim la sípia trossejada. La Gemma, de la peixateria Marisa, on compro normalment, em va deixar la melsa, els ous i la pell que així li donaria més gust. Ho remenem i deixem coure uns cinc minuts, fins que la sípia tregui tota l'aigua. Seguidament, hi aboquem el vi ranci -horror!, se'm va acabar i no en tenia i hi vaig posar Malvasia seca de Sitges-, la xocolata (la meva és d'origen Tanzània de 75% cacau de Xocoleda) i el llorer. Quan la xocolata s'hagi desfet hi afegim l'aigua. Ho coem uns 20 minuts, fins que la sípia s'hagi estovat, i hi posem les patates. Quan s'hagin cuit, ho rectifiquem de sal i servim.

L'hem acompanyat amb el vi Blanc, dels amics del Celler Bàrbara Forés de Gandesa, de la DO Terra Alta. Raïms de garnatxa blanca de les seves finques de paisatge de secà. Un excel·lent maridatge. 

I després de tot el que he fet i compartit encara no esteu preparant el plat? 

Les copains d'abord, Ross Garren & Pomplamoose