Plàtans a la retrassia

En aquesta dèria meva de conèixer les varietats de la nostra llengua em va fer molta gràcia que en alguns pobles es conegui la ratafia com a 'retrassia' i també 'ratassia' segons les zones. Em va xocar quan vaig veure la parada de les 'Arrels de retrassia' el dia que vaig anar a la 'Festa de la Castanyada' a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. No me'n vaig poder estar de comprar-ne, com també d'altres productes. Mentre la pagava, es va aturar un senyor que em va dir que ell feia ratafia i que mai havia sentit dir retrassia. Jo tampoc.

Temps de cireres i de flors amb la Diana de Go Floral

... Estic ocupadíssim amb el meu jardí, i això per a mi és una alegria...

              Necessito tenir flors sempre...

                                                       Claude Monet (1840-1926)

Trumfada

A la meva padrina Sisqueta mai li vaig sentir dir la paraula patata, sempre cuinava 'trumfes' amb bledes, amb bajoques o amb què fos, però cuinava 'trumfa'. En canvi, el meu pare en deia 'pataca', menjava 'pataques'. La riquesa popular del nostre vocabulari. Però per parlar de patates en tenim unes de ben bones al Baix Camp, les patates de Prades. Ara ja no en trobem perquè ja estarien grillades, de totes maneres en faré de la varietat Kennebeck, de pell fina i carn blanca com les pradenques. Avui una 'trumfada'.

Sarsuela

A la meva família, sobretot els meus pares, quan s'havia de celebrar alguna cosa sempre es deia... anirem a fer una sarsuela a Cambrils! Mai sonava allò d'una mariscada o una graellada. Per això, quan vaig obrir el llibre de la Maria Nicolau em va emocionar que la primera recepta de la qual en parlava fos la sarsuela.

'Paparajotes' amb crema de llimona i 'salviade' amb flors de sàlvia

Del llibre de la Mariona Quadrada Essències, Cuina i sentiments a taula, amb originals il·lustracions de l'Adela Blasi, ja en vaig parlar a la primera recepta d'enguany, la dels pollastrons amb albergínia i suc de vi blanc i avellanes. En aquell post vaig dir que sabia segur que hi havia una que voldria fer més endavant, quan arribés l'estiu, però no me n'he pogut estar: la de les fulles de llimoner.