dilluns, 30 de maig del 2022

Plàtans a la retrassia



En aquesta dèria meva de conèixer les varietats de la nostra llengua em va fer molta gràcia que en alguns pobles es conegui la ratafia com a 'retrassia' i també 'ratassia' segons les zones. Em va xocar quan vaig veure la parada de les 'Arrels de retrassia' el dia que vaig anar a la 'Festa de la Castanyada' a Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà. No me'n vaig poder estar de comprar-ne, com també d'altres productes. Mentre la pagava, es va aturar un senyor que em va dir que ell feia ratafia i que mai havia sentit dir retrassia. Jo tampoc.

Casualitats de la vida: aquest cap de setmana n'he tornat a comprar, ja que vaig anar a la Fira de Rodonyà,  i vaig tornar amb molts productes de proximitat i d'alta qualitat, i allí estava la paradeta de la Laia amb la seva retrassia. Fa uns dies, quan parlava amb la Lluïsa que és de Blancafort -Conca de Barberà- a 18,5 km de l'Albi -les Garrigues- on fan l'Arrels de retrassia', i li vaig dir que estava preparant uns plàtans amb retrassia va riure, ja que coneixia el licor en qüestió, que és tal com li diuen al seu poble. Total, que a mi m'agrada acompanyar segons quins dolços a les postres una copeta de retrassia, però aquest cop la poso als plàtans que acostumo a preparar tot sovint, just quan estan ben madurs. Petits plaers que donen vida. De pas, he fet la coca amb cireres de cada any. Aquest cop de mida individual per a l'esmorzar de tota la setmana. Temps de cireres i de les flors 'semprevives' i per això vaig aprofitar de fer les fotografies en un racó del meu jardí que ara mateix llueix totes les flors de primavera: conillets, semprevives, roses silvestres i d'altres, mareselva groga i rosa, lavanda, crespinell, roselles, badocs, all violeta, bracera, ortiga,  jonça, pixallits, porrassa,  fonoll, llengua de bou, trèvol de prat i trèvol pudent, lleteresa i alguna més que em deixo. Totes tenen la seva funció, unes per estètica, altres per mengívoles i com a condiments a molts plats, i la majoria com a remeieres. Segur que més d'una entra en la preparació de la ratafia/retrassia. Algunes han arribat amb el vent, d'altres les he anat escampant de flors que agafo pel camí. Sigui com sigui, és tot un espectacle quan arriba la primavera. I ja ho vaig dir l'altre dia que necessito tenir flors i herbes al meu voltant. Em documento i n'aprenc. Per això tinc llibres que m'ajuden a conèixer-les i d'altres que em transmeten pensaments positius sobre la relació amb la natura. Diu en Lluís Foix a 'El que la terra m'ha donat' ... qui estableixi una relació íntima amb la natura serà el gran previlegiat dels temps que venen... i jo vull tenir-la. O en Sue Stuart-Smith a 'La mente bien ajardinada, las ventajas de vivir al ritmo de las plantas' ... para muchas personas que han crecido en las ciudades actuales, las plantas han perdido casi por completo su relevancia o su valor... i jo no ho vull perdre, he d'intentar mantenir el contacte. A 'Tornar a pagès' en Nil Barceló ens dona un manual pràctic, una guia imprescindible per saber quan i com s'han de sembrar o plantar les hortalisses, com s'ha de vigilar el creixement de les plantes, dels cereals, de les herbes remeieres i dels arbres fruiters i tota una sèrie de consells que van molt bé per l'hort i el jardí. La Iolanda Bustos a 'Cuinar amb flors, receptes per connectar amb la natura' ens diu al pròleg que les flors en el menjar ens aporten vida, frescor, sabor, color i salut... les flors són més que un ingredient. Només són uns dels llibres on em capbusso de tant en tant per alimentar l'ànima. 

Passem a les postres, fàcils i perfumades de 'retrassia'.

Ingredients per a dues racions,
 - 4 plàtans
 - 2 cullerades soperes de mantega
 - 30 g de panela, sucre de canya integral
 - 50 ml de retrassia
 - 40 g d'avellanes torrades
 - 1 cullerada sopera de canyella en pols

Preparació,
Posem la mantega en una paella i la desfem a l'escalfor del foc, que apagarem tot seguit. Hi afegim els plàtans tallats a trossos d'un parell de centímetres. Aboquem per sobre la panela i la retrassia. Empolvorem la canyella. Deixem una hora de maceració: el temps just de veure un capítol de la sèrie que estiguem seguint. Un cop l'hàgim vist i els plàtans s'hagin amarat del licor, encenem el foc i ho deixem coure a foc ben amorós durant uns cinc minuts. Ho posem en copes amb les avellanes per sobre, ja que a la web d'Arrels de retrassia diuen que una bona manera d'acabar els àpats és amb una copa de retrassia amb un grapat de fruits secs. Servim.

Recomanació de la setmana, a part de llegir una mica de la història i projecte de la Laia i en Víctor a la seva web, veureu com ells també comparteixen l'estima per les plantes i natura en general. I això es nota en la qualitat del licor, aromàtic i amb tradició embotellada. Aquí teniu tota la informació.  

Hi ha dies que em poso la banda sonora del film 'El llibre de la selva' i tot d'una començo a ballar feliç. M'agrada la cançó del mico i a ell li agradarien aquests plàtans, segur.

I wan'na be like you (The monkey song), Louis Prima, Phil Harris & Bruce Reitherman



2 comentaris:

  1. Que bons! M'encanten aquests plàtans a la retrassia. Molt boniques les fotos. Gràcies per la recepta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i amb una bola de gelat de vainilla encara més...
      Una abraçada,
      ❤️

      Elimina