Ara el jardí és ple de flors. Deixen anar el seu perfum i animen i alegren l'ambient amb els seus colors. De totes les que tinc predominen la mare-selva també coneguda com a xuclamel, lligabosc, dolçamel. I quan trec el gos fa que l'últim passeig del dia sigui un plaer per als sentis: a la nit és quan més s'intensifica la seva flaire i dona gusta passejar.
Quan vaig veure al llibre de la Iolanda Bustos que les seves flors són comestibles, vaig pensar que podrien perfumar la panacota que normalment faig només amb vainilla, tal com és normatiu. Van deixar anar un rastre quan vaig fer la infusió, però no tant com jo em pensava. De totes maneres ha quedat una crema boníssima. La panacota, que ve de l'italià panna cotta que vol dir nata cuita, resulten unes postres que arrodoneixen qualsevol àpat. Segons la quantitat dels ingredients que podem variar tindrà una textura de flam, crema o púding. De les flors que hi he posat en podeu prescindir. Com que també tinc moltes roses que no reben cap mena de tractament per ser ecològiques, com tot el jardí i hort, el pròxim dia la prepararé amb pètals.
Per a un motlle de 400 ml, 4 racions.
- 200 ml de nata líquida 35% MG
- 300 ml de llet
- 80 g de sucre de llustre
- 1 cullerada (postres) de sucre vainillat
- 4 fulls de gelatina
- 1 beina de vainilla
- 4 flors de xuclamel, optatiu
En un cassó posarem la llet, la nata, el sucre i el sucre vainillat, les flors i la beina de vainilla junt amb les seves llavors que haurem tret amb un ganivet. Ho bullim i ho traiem del foc. Tapem i deixem infusionar un parell d'hores. Passat el temps, traurem les flors i la beina de vainilla. Posem els fulls de gelatina en remull d'aigua freda. Escalfem una mica la barreja dels ingredients deixant-la tèbia. Escorrem la gelatina i li afegim. Remenem bé i ho posem al motlle. Si es prefereix, es pot repartir entre flameres individuals. Ho posem al frigorífic un mínim de vuit hores abans de servir. Normalment, s'acompanya amb melmelada de fruits rojos, o els mateixos fruits passats per la paella amb mel. Jo ho acompanyo amb peres de l'hort que vaig preparar la tardor passada. I de pas, bullo una mica el seu vi per a regar la panacota. La meva perera dona fruits a l'estiu i a finals de tardor. Les pelo i les poso a bullir amb vi, sucre, pela de llimona i claus d'olor. Després faig el buit en bany maria i tenim postres per als dies que no he comprat fruita. També queden boníssimes quan acompanyen una bola de gelat. Es poden servir tèbies o a temperatura ambient. Au, a xalar.
Recomanació de la setmana, avui un programa de Catalunya Ràdio, que fan els dissabtes nit a les 00.00 h de la matinada, però que jo escolto en podcast a Spotify quan camino o mentre cuino, o senzillament quan no faig res i em resulta enriquidor: Les dones i els dies, de la periodista Montse Virgili. Dona rellevància a les dones de diferents àmbits i èpoques. Tracta diferents temes que resulten imprescindibles en els temps que corren i pels que han de venir i que va ser guardonat el 2020 amb un accèssit al XIII Premi Mila de Periodisme per a la Igualtat de Gènere. Les històries de les quals en parlen són molt interessants. Creieu-me i seguiu-lo.
Gogol, Chilly Gonzales
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada