Magdalenes amb xocolata i els petits plaers quotidians

Sembla que quan necessito pau i tranquil·litat em dona per fer magdalenes. Aquests dies de vacances de xarxes i de trobades amb amics no he fet altra cosa que llegir i passejar, alimentar l'ànima i he tornat a fer magdalenes, tot recordant les perfumades que vaig preparar fa temps.

Com que el món sembla que s'hagi tornat boig, m'ho prenc amb calma tot preparant un te que l'acompanyarà i amb bona música. Senzilles i bones, ideals per a esmorzars o berenars. Som-hi, que ja he engegat el forn i no l'he de fer esperar, que ens la fan pagar a preu d'or.

En sortiran unes 20, 25 o 30 depenent dels motlles que utilitzem. Me n'han sortit 32.

Ingredients,

 - 4 ous

 - 200 g de farina tamisada

 - 200 g de mantega en pomada

 - 200 g de sucre de llustre

 - 8 g de llevat químic també passat pel tamís

 - 60 g de Xocolata Creo ratllada

Comencem barrejant els ous i el sucre en un bol, batent fins a doblar el volum. Incorporem la farina i el llevat a la barreja i continuem batent. Afegim la mantega i la xocolata i ho remenem delicadament. Repartim la pasta als motlles i enfornem, amb el forn preescalfat a 170℃, fins que estiguin daurades. Un consell: a l'estiu per deixar la mantega en pomada la trec del frigorífic al vespre i l'endemà la trobo perfectament tova i a punt d'usar-la per aquestes delicioses magdalenes. 

Recomanació de la setmana, unes petites joies en forma de llibres: la col·lecció que dirigeix la vila-secana Blanca Pujals, 'Petits plaers' de Viena Edicions. Llibres que es llegeixen d'una tirada, ideals per a quan no es tenen ganes d'agafar un totxo o per descansar del que es té entre mans i fer una petita aturada. En tinc uns quants (aviat en parlaré d'un altre) i el d'avui que us recomano, Una Vil·la a Florència, de William Somerset Maugham i traduït per Julià de Jòdar. Viatjar amb la ment i endinsar-nos en el paper de la vídua Mary Panton,

... - Oh, tinc una edat en què prefereixo les aliances temporals -va contestar la princesa-. No puc malgastar el meu temps, comprèn? Per això sento una flaca per en Rowley: les seves intencions són sempre deshonestes. ...

Ens preparem l'escenari amb bellesa al voltant i au, a sentir-nos lliures. I a preparar-nos i enfortir-nos, cos i ànima, perquè els dirigents en porten una de cap molt grossa, temps difícils.

Per cert, vull enviar una abraçada a Carmen P. de Tarragona i a qui no conec personalment, que ahir em va fer arribar un missatge inesperat i molt bonic sobre el blog. D'aquells que m'animen de continuar publicant. Moltes gràcies, Carmen.

Anema e core, Ornella Vanoni, Toquinho & Vinícius de Moraes