Bouillabaisse, bullabessa

Fa uns dies ens va deixar un gran cuiner, el fundador de la nouvelle cuisine francesa i una bona persona. Recordo el dia que vaig anar al seu restaurant i en veure que em vaig enamorar de la seva carta me la va regalar. Un lloc de decoració barroca on no feien falta una gran quantitat de japonesos que feien cua carregats amb les seves màquines de retratar. Guardo a la memòria gustativa la seva Soupe aux truffes noires V.G.E, creada expressament per l'Elisi l'any 1975, per a un banquet organitzat pel president francès d'aquell moment, Valéry Giscard d'Estaing i en agraïment pel grau de Cavaller de la Legió d'Honor Francesa que va rebre el cuiner. Sí, estic parlant d'en Paul Bocuse.

Sopa de frijoles negres amb orenga i formatge {⭐︎⭐︎⭐︎}

Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula Frida, de l'any 2002 i basada en la vida de la pintora mexicana Frida Kahlo. Protagonitzada per Salma Hayek en el paper de Frida i per Alfred Molina com a Diego Rivera. I això em va fer recordar de com em va agradar la gastronomia mexicana. Una cuina variada i cuidada al mateix temps, ben diferent de la nostra.  Porto Mèxic al cor des que el vaig visitar.

Calçots, de la terra a la taula

Que a casa ens agraden els calçots no hi ha cap dubte i el meu receptari així ho demostra. Hi tinc una amanida tèbia de calçots, un parmentier de patata i calçot, uns bunyols de calçots, una minestra sobre llit de salsa de calçot, una tatin de calçots, un llobarro rostit amb calçots, uns nyoquis de calçots i una coca de calçots. I és que aquesta hortalissa forma part de la memòria gastronòmica de la meva  nombrosa família, de quan ens reuníem a la masia del tiet Fèlix a Valls, per a gaudir de la calçotada anual que ens portava a tots al voltant de la immensa taula improvisada per al dia assenyalat.

Llom de porc rostit, pomes glaçades, patates rostides, salsa de vi i pèsols en mantega

...

   Amb un gest delicat, la Vianne va deixar el barret al penjador del costat de la porta, va agafar el davantal i se'l va posar. Mentre la Sophie i l'Antoine jugaven a fora, la Vianne preparava el sopar. Va embolicar un llom de porc rosat amb unes tires gruixudes de cansalada, el va lligar amb cordill i el va enrossir amb oli calent. Mentre el porc es rostia al forn, va acabar de preparar l'àpat. A les vuit en punt -hora exacta- va cridar tothom a sopar i no va poder evitar somriure en sentir el terrabastall de peus, la conversa i el xisclet de les potes de les cadires esgarrapant el terra quan van seure.

   La Sophie seia al camp de taula amb la corona de margarides que li havia fet l'Antoine a la vora del riu.

   La Vianne va deixar la safata a taula.

René Magritte m'inspira {quiche de poma, formatge, nous i endívies}

Un objet fait supposer qu'il y en a d'autres derrière lui...
Tot va ser llegir aquesta frase al mural que hi havia a l'entrar a veure l'exposició Magritte, Broodthaers & Contemporary Art, -a Brussel·les i en record dels 50 anys de la mort d'en René Magritte, el pintor surrealista belga que sempre m'ha fascinat- que em vaig inspirar i pensar que hauria de fer quelcom amb els quadres que més m'havien agradat. I és això, que viatjant d'una manera relaxada i amb la ment oberta, ens podem enriquir per a treure'n idees que ens ajudaran a ampliar el pensament en qualsevol dels nostres àmbits, que en aquest cas per a mi és la cuina.