Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 22 de gener del 2018

Sopa de frijoles negres amb orenga i formatge {⭐︎⭐︎⭐︎}


Fa uns dies vaig tornar a veure la pel·lícula Frida, de l'any 2002 i basada en la vida de la pintora mexicana Frida Kahlo. Protagonitzada per Salma Hayek en el paper de Frida i per Alfred Molina com a Diego Rivera. I això em va fer recordar de com em va agradar la gastronomia mexicana. Una cuina variada i cuidada al mateix temps, ben diferent de la nostra.  Porto Mèxic al cor des que el vaig visitar.
I la seva alegria contagia. Passejar pel barri de San Àngel o visitar la casa de Frida Kahlo a MèxicDF va ser un regal per als meus ulls, com també altres llocs: el Museu Nacional d'Antropologia, la casa on va viure León Trotski, els diferents barris de la ciutat de DF, així com veure els frescos que va pintar Diego Rivera al Palacio Nacional, les ciutats de Xochimilco i Puebla, i d'altres llocs meravellosos. El plat d'avui és fosc tot i que ve d'un país on el color és imprescindible. Per a cuinar els frijoles negres amb orenga i formatge m'inspiro en un llibre de cuina mexicana Las fiestas de Frida y Diego, recuerdos y recetas escrit per Guadalupe Rivera filla de Diego y de Marie-Pierre Colle Corcuera, coautora del llibre. Interessant per com expliquen que Frida ho convertia tot en una festa continua de celebracions, amb unes fotografies que il·lustren l'entorn on vivien. A casa nostra ens agraden molt els fesols negres, la feijoada brasilera, y també el puré que faig si alguna vegada en sobren. Faré la sopa, adaptant-la als nostres ingredients, per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 2 tomàquets escalivats i pelats
 - 1/2 ceba
 - 1 all
 - sal i pebre
 - 1 culleradeta d'orenga en pols
 - 250 g de fesols negres
 - 1 fulla de llorer
 - 1 all
per a guarnir-la:
 - 200 g de mató o qualsevol formatge fresc que us agradi
 - uns quants nachos
 - orenga seca
 - unes gotes de Tabasco, si us agrada una mica més picant

Farem:
Rentem els fesols i els deixem en remull en aigua el vespre.
Dic que els rentem perquè els courem amb la mateixa aigua on s'ha remullat tota la nit.
Els bullim amb una fulla de llorer, un all i salpebrem.
Podeu coure'ls a l'olla de pressió durant uns 30 minuts aproximadament o a foc amorós en una cassola durant un parell d'hores.
Per a preparar la sopa posem al got de la Thermomix, o el de la batedora, 4 cullerots de fesols negres i 6 del caldo de bullir-los, deixant una crema ben fina i la passem posteriorment per un colador metàl·lic.
Quedarà molt fina.
Per a servir la posem en un bol i guarnim amb nachos, el formatge fresc, orenga seca i unes gotes de Tabasco si voleu una mica de picant.
Una llimonada amb unes gotes de tequila ens ambientaran.
I dono les gràcies a la meva filla Bibi per acompanyar-me mentre feia les fotos del plat i accedir a deixar-me les seves mans. Ella em va ensenyar a estimar Mèxic pel temps que hi va viure. I suposo que si la Violeta hagués nascut allí, igual ara es diria Lupita. Que viva México!

Mariachi Nuevo Tecalitlan, tocant el Mon coeur s'ouvre a ta voix, de l'òpera Sanson i Dalila, de Camille Saint-Saëns. 

7 comentaris:

  1. No sabia que la teva filla hagués viscut a Mèxic. Quina gràcia que la Violeta es digués Lupita. Com sempre m'has deixat amb la boca oberta. Noia, quin gust visitar-te.
    Rosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc una neboda que viu a Monterrey.

      Elimina
    2. Hola Rosa,
      La Bibi va viure a MèxicDF i després quan la van traslladar a Monterrey va voler tornar, la va trobar una ciutat molt heavy...
      Moltes gràcies per les teves paraules.
      ❤️

      Elimina
  2. Respostes
    1. T'agradaria molt Ruth.
      Mèxic i la seva gent són encantadors, jo m'hi vaig trobar molt a gust.
      ❤️

      Elimina
  3. Vaig tastar la feijoada a Natal, és potent però em va agradar molt.

    Les fotografies son de concurs, maquíssimes, m’han recordat la pel-licula “Coco” que vaig veure fa poc al cinema.


    Gràcies Nani !

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat que vas estar a Natal, Lourdes.
      La feijoada, a casa meva, paralitza qualsevol activitat: va davant de tot!
      Moltes gràcies per les teves paraules.
      Intentaré veure Coco, ara m'informaré.
      ❤️

      Elimina