Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 12 d’octubre de 2018

Casa Mateu, anem a Surp a la Vall d'Àssua


Passió, treball, rigor, tècnica, plaer, salut, art, terra, producte, cultura. I jo hi afegiria amb un post-it permanent, valentia. Perquè la granollerina Clara va deixar la seva ciutat natal per a començar una nova vida allà, en un poble de muntanya que no et ve de pas i s'hi ha d'anar expressament, fent formatges. I que la paraula por no surt en el seu diccionari.
La vaig conèixer a través de la seva cosina Mireia Jordana -de qui us en parlaré el mes de maig de l'any vinent quan tinguem el producte del moment al cistell-. La Mireia em va dir que m'encantaria visitar-la i que podria tastar els seus formatges, premiats i més que premiats. I no es va equivocar: la Clara és la dolçor feta persona. Els seus formatges no són bons, són excel·lents. Però en aquesta aventura no està sola. L'acompanya la seva germana Núria, una persona sensible que et fa sentir com a casa i que l'ajuda en totes les feines possibles. Vaja, que les dues germanes fan un tàndem que déu n'hi do. I tot el que hi ha escrit a la porta de la formatgeria és veritat. Allí la Clara treballa amb passió i tècnica per a oferir un producte que ens aportarà plaer a taula. I és que la gastronomia no és tan sols posar un plat i un vi a taula. Gastronomia, en lletra majúscula, és conèixer el territori, veure com s'hi treballa, valorar els esforços de les persones per a oferir-nos els seus productes de manera correcta i de qualitat, cosa que la Clara ho aconsegueix i de quina manera: amb una molt bona matèria primera i amb un gran respecte pel medi ambient utilitzant energies renovables en el procés de transformació dels formatges. Casa Mateu és un exemple de com es treballa amb rigor i que acaba tenint un resultat més que satisfactori. Tant la Clara com la Núria són exemples d'allò que en diem ...un tornar a començar... La Clara va estudiar enginyeria agrícola i ja estava connectada amb el món dels formatges a Granollers. La Núria era bibliotecària i també ha creat el seu modus vivendi propi: Casa Massa a Estac, també al Pallars Sobirà i que em queda pendent de visitar en un altre viatge. Mireu quina cucada de casa rural per a fer turisme. I és que les dues germanes tenen un saber fer amb molt de gust. I no us penseu que les perdeu de vista perquè al pròxim post tornen a sortir: vam viure una experiència gastronòmica superba. Ja us ho explicaré la setmana vinent.
Per cert, no vull oblidar-me de les il·lustracions que acompanyen els formatges, fetes per na Vanesa Freixa, una altra dona ferma i emprenedora del Pallars. El món pallarès té moltes dones interessants.
Després d'haver tastat els formatges de Casa Mateu em queda per desitjar que aviat els puguem trobar a Tarragona, però els privilegiats que pugueu anar a la mil·lenària Fira de Sant Ermengol d'enguany a la Seu d'Urgell els podreu trobar els dies 20 i 21 d'aquest mes.
Això sí, un cop arribes a casa recuperes els esmorzars amb el pa amb tomàquet de cada dia i amb un bon formatge, el Serrat premiat.

A les fotografies de paisatge, Surp, del terme municipal de Rialp, a la Vall d'Àssua i el seu entorn, Rialp, Sort i Rodés. El Pallars Sobirà val una visita.

Els aires nets i clars d'aquell entorn em porten al cap una cançó de la brasilera Adriana,

Pelos ares, Adriana Calcanhotto

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Doncs espera la segona part. Vàrem tenir una fantàstica experiència gastronòmica amb els seus formatges i amb altres de la comarca: un xef ens va cuinar un menú sensacional només per a nosaltres i per a les germanes Ferrando. Un dels restaurants més petits del món. I aquí ho deixo. Sé que no tardaràs d'anar-hi...

      Elimina
  2. Conec la Clara des de fa anys! És una dona increïble! Fantástic post! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per passar per aquí i per dos motius: un pel comentari i l'altre perquè gràcies a ell he entrat a la teva web i he vist coses molt boniques. Demà, amb més tranquil·lat me la tornaré a mirar.
      I sí, la Clara és una dona increïble.
      Una abraçada.

      Elimina