Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 30 de juliol del 2018

Del Priorat a Menorca, menjar blanc


Quan preparo i escric els posts del blog no acostumo a encadenar-los dues setmanes seguides, vaja, que jo recordi no ho he fet mai. Però aquesta vegada les coincidències de la vida em duen a fer-ho. Resulta que la setmana passada us vaig explicar i ensenyar que havia anat al Priorat, amb una parada i fonda a l'Hotel Hostal Priorat. I va ser allí, que compartint taula amb la meva amiga Ruth i la Marta, vàrem menjar unes postres boníssimes: un menjar blanc amb cruixent de cereals. Vaig remembrar el que feia la meva mare però amb llet condensada, amb una recepta brasilera, i també la seva crema. Però la casualitat va fer que dies després llegís un article de la Trinitat Gilbert al diari Ara, on parlava del menjar blanc menorquí i posava la recepta del cuiner Miquel Mariano.
I aquí ja vaig veure que l'havia de fer sí o sí. A més a més, en ell el cuiner parla de cremar-lo com si fos crema catalana o empolvorar-lo amb pols d'avellana o de carquinyoli. Aquests detalls em van fer pensar en les avellanes garapinyades que havia comprat a Priorat Natur de Falset, molt a prop de l'hotel, una botiga on m'agrada entrar pels seus productes d'alta qualitat i on sempre acaba caient alguna cosa al cistell. Aquest cop una garrafa d'oli d'oliva verge extra d'olives arbequines i uns fruits secs garapinyats. Així que unes avellanes serien ideals per a acompanyar i aquí les teniu. Apa, que anirem del Priorat a Menorca amb un viatge per al paladar ben saborós. M'hauria agradat afegir fotografies de la preciosa illa, però ara mateix no les tinc a mà. El pròxim hivern em dedicaré a endreçar i escanejar el meu arxiu fotogràfic analògic (uns 10.000 negatius aprox.) en aquelles tardes que ve de gust quedar-te a casa...

Va, anem per feina i preparem els següents ingredients per a 6 persones:
 - 1 litre de llet
 - 1 beina de canyella, la meva és una perfumadíssima de Sri Lanka
 - 150 g de sucre
 - 70 g de Maizena
 - la pela d'una llimona sense la part blanca

Com la preparem:
En un cassó al foc, infusionem la canyella, la pell de llimona i el sucre en 3/4 de litre de la llet.
Mentre no comença a bullir, barregem la Maizena amb el quart de litre restant de llet.
Un cop veiem les bombolletes de la llet hi tirem la barreja de la llet amb l'espessidor.
No deixarem de remenar i ho retirarem del foc quan sigui ben espès.
Quan ho retirem del foc, abocarem el menjar blanc en unes cassoletes de fang -les meves són les mateixes que faig servir per a la salsa dels calçots-.
Retirem la canyella i la llimona i guarnim amb les avellanes garapinyades.
Tal com explica la Trinitat a l'article, el cuiner Mariano diu que el menjar blanc menorquí és una crema catalana però sense ous.
Amb la llimona pelada prepararem una llimonada amb menta de l'hort, no llencem mai res.
Temps d'estiu, preparem un pom de flors amb quatre branques del voltant i posem-nos a llegir...

Elenore, The Turtles

6 comentaris:

  1. quin privilegi haver estat testimoni de la professionalitat i sensibilitat amb què prepares els posts i d'haver pogut gaudir d'unes postres de 10 tota la setmana! petons, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies i com sempre, un plaer compartir taula i bons vins amb tu.

      Elimina
  2. Segur que està deliciós però em fa peresa preparar-ho.
    Les fotos son molt boniques !!

    Bon estiu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lourdes, que la mandra no et guanyi. Va, que es fa en un tancar i obrir d'ulls.
      Bon estiu!

      Elimina
  3. Moltes gràcies per la recepta,la farem segur!!!!M'encanten les teves publicacions��

    ResponElimina