Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 11 de gener de 2016

Manjar branco com calda de ameixas {i visca el Tió!}


Tenir bons amics vol dir que som rics. Som rics perquè tenim bons amics. I aquesta riquesa no en té res de material, sinó que és un sentiment que omple l'ànima. I tot això ho dic perquè fa uns dies una  amiga em va regalar un llibre -ella diu que me'l va deixar el Tió a casa seva i m'ho crec- que m'ha fet molta il·lusió. Sou dels que dieu botana, gorfa, menjafestucs, pataca o vellana? Sí?
Doncs, o sou de Reus o sou de la zona d'influència del Baix Camp com jo. Feia temps que no m'emocionava llegint i veient imatges que m'han tornat a la memòria després de molts anys. Us parlo del llibre L'ABZ de Reus, de M. Àngels Ollé Romeu i de Pere Prats Sobrepere, d'Arola Editors. I us pregunteu què té a veure amb una recepta de cuina tot això que us explico. Té a veure que en una de les pàgines es parla del Menjablanc de Reus, un producte local que es fa amb llet d'ametlles, midó, sucre, canyella, llimona i farina d'arròs. És una marca registrada que s'elabora des de 1917 en sobres que faciliten l'elaboració d'aquestes postres a casa. Llavors el pensament me'n va portar unes del Brasil que feia la meva mare quan vivíem allà i que són a la seva llibreta de recull de receptes: el manjar branco com calda de ameixas. És diferent del menjablanc però no tant: la consistència i el color són iguals, el gust canvia una mica. De totes maneres tant el llibre com la recepta m'han transportat en el temps i d'una manera molt agradable. Per a vuit racions,

Necessitarem:
 - 1 pot de llet condensada de 370 g
 - 2 mesures del pot de llet
 - 300 ml de llet de coco
 - 6 cullerades soperes de maizena
per a la calda,
 - 1 tassa (llet) de sucre
 - 1 tassa (llet) d'aigua
 - 1 branca de canyella
 - 120 g de prunes seques sense pinyol

Farem:
Comencem diluint la maizena en la llet freda en una cassola, hi afegim la llet de coco, la llet condensada i la canyella.
Ho posem al foc, que sigui amorós, i remenem fins que es torni una crema espessa.
L'aboquem en un motlle, preferentment metàl·lic i mullat, i el posem al frigorífic unes quatre hores.
Fem la calda amb l'aigua, el sucre, les prunes i la canyella, coent-ho a foc també amorós durant uns deu minuts.
La podem deixar al frigorífic o a temperatura natural.
Si voleu que les prunes siguin més toves les deixeu en remull, en la mesura d'aigua necessària i després ho aboquem tot junt.
Servim desemmotllant la crema i posant la calda per sobre.
Hi ha una nota de la meva mare que diu que molts cops no li quedava la forma del motlle, que no era prou fort. No patiu, es pot servir igualment sense cap forma.
Jo l'he servit en copes perquè no l'he tingut prou temps al frigorífic: les mans que necessitava per a les fotografies, les de la meva filla Bibi, havien de marxar...

It's been a long, long timeLouis Armstrong.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada