La recepta que us porto està feta amb ingredients que tenen cognom i renoi quin cognom. Uns ingredients que són de plena temporada: els fesols de Santa Pau i els alls de Beltall. Uns, els fesols, vénen de la zona volcànica de la Garrotxa. Els altres, els alls, de la Conca de Barberà.
Els fesols de Santa Pau, que tenen Denominació d'Origen Protegida, es planten el mes de maig i ja es poden menjar ara a mitjans d'agost. Els que tenen més prestigi són els de la tavella grisa. Tenen forma rodona, una pell molt fina i són poc farinosos. Es poden preparar de moltes maneres: en plats freds, sopes, guisats, amanits com ara l'empedrat o fregits per a acompanyar, entre d'altres, una bona llonganissa.
Els alls de Belltall són de secà i es recol·lecten ara. Reuneixen unes condicions de sabor singular que faran les delícies dels plats que puguem preparar amb ells. Sembla que la collita d'enguany ha sigut molt bona per la gran quantitat d'aigua caiguda durant la temporada. Fa uns dies, vaig anar a la Desena Festa de l'All de Belltall i allí vaig poder veure com els enforcaven, una feina que es van passant entre generacions per tal de no perdre l'ofici. Us recomano que us poseu a l'agenda de l'any vinent poder fer un tomb per la festa i de pas, practiqueu l'enoturisme per la comarca. Us agradarà.
Un cop us he parlat de dos dels ingredients de la recepta que vaig preparar fa uns dies, la farem. Està inspirada en una de la xef Carme Ruscalleda, i que surt a la revista Cuina, al número 163. La diferència és que la Carme la va preparar amb mongetes del ganxet i jo no en tenia. Però garanteixo que ha sortit una sopa ben fresca i perfumada, encara que hi he posat menys alfàbrega de la que recomanava. Aquí la teniu,
Ingredients per a quatre comensals,
- 1,5 l d'aigua de Vichy
- 200 g de fesols de Santa Pau
- 150 g d'oli d'oliva verge extra
- 40 g de porro picat fi
- 1 all picat, el meu de Belltall
- 60 g de fulles d'espinac
- 20 g d'alfàbrega fresca, la Carme n'hi posa 60 g
- fulletes d'alfàbrega fresca
- flors de farigola
- 20 g de moresc de blat de moro per a fer crispetes o d'arròs salvatge
- sal i pebre negra
Com la prepararem,
Al vespre, posem els fesols en remull en un litre d'aigua de Vichy.
L'endemà, els courem durant 55 minuts a foc molt lent, salant-los amb moderació a mitja cocció.
Els deixem refredar i els reservem al frigorífic.
Sofregim el porro en una olla amb 50 g d'oli, a foc lent fins que sigui cuit.
Hi afegim l'all picat i donem un parell de remenades.
Incorporem les fulles d'espinac i les d'alfàbrega, deixant que se sofregeixin un parell de minuts i salpebrem.
Ara ja hi podem abocar els fesols i el seu suc (que me n'ha quedat ben poc), triturem tot ben fi.
Afegim mig litre d'aigua de Vichy, continuem triturant i tastem el punt de sal.
Colem per un colador de reixa metàl·lica i reservem a la nevera.
En un cassó hi posem 100 g d'oli d'oliva, l'escalfem fins a 180ºC i hi tirem el blat de moro (o si volem, arròs salvatge) per a fer crispetes, tapat amb una tapa perquè saltaran.
Quan hagin esclatat, les traiem amb una escumadora i les posem sobre un plat amb paper de cuina.
Salem i reservem.
Servim la sopa freda als plats, i per sobre repartim les crispetes, les fulletes d'alfàbrega fresca i les flors de farigola -que són les que vaig agafar per la primera lluna plena de primavera-.
He de dir que les crispetes són uns entrebancs que m'agraden molt a l'hora de posar-les a les cremes. Us reprodueixo un comentari sobre elles de Menja Sa, de quan vaig publicar la crema de carabassa rostida amb crispetes:
Com a cereal que són, les crispetes són riques en midó i proteïnes i tenen un contingut moderat en greixos, minerals i fibra. Val a dir que la quantitat de greix varia molt si les fem a casa de si les comprem ja fetes o llestes pel microones, ja que en aquests casos s'utilitzen greixos en la seva elaboració i s'hi afegeix força sal. Però com en tot, depèn de la quantitat que en vulguem menjar, si aquesta és gran o en fem un consum freqüent, són pels petits de la casa o tenim hipertensió arterial o hipercolesterolèmia, sempre serà més recomanable fer-les a casa i així poder controlar la qualitat i quantitat del greix, així com la quantitat de sal.
Suposo que després d'haver llegit tot el post no us podreu resistir i preparareu aquesta crema fresca, ben fresca per a aquests dies de calor.
Aquest post es complementa amb el de Xips de Vida d'avui, on he posat un petit resum de la Festa de l'all a Belltall, amb fotografies en blanc i negra.
Els fesols de Santa Pau, que tenen Denominació d'Origen Protegida, es planten el mes de maig i ja es poden menjar ara a mitjans d'agost. Els que tenen més prestigi són els de la tavella grisa. Tenen forma rodona, una pell molt fina i són poc farinosos. Es poden preparar de moltes maneres: en plats freds, sopes, guisats, amanits com ara l'empedrat o fregits per a acompanyar, entre d'altres, una bona llonganissa.
Els alls de Belltall són de secà i es recol·lecten ara. Reuneixen unes condicions de sabor singular que faran les delícies dels plats que puguem preparar amb ells. Sembla que la collita d'enguany ha sigut molt bona per la gran quantitat d'aigua caiguda durant la temporada. Fa uns dies, vaig anar a la Desena Festa de l'All de Belltall i allí vaig poder veure com els enforcaven, una feina que es van passant entre generacions per tal de no perdre l'ofici. Us recomano que us poseu a l'agenda de l'any vinent poder fer un tomb per la festa i de pas, practiqueu l'enoturisme per la comarca. Us agradarà.
Un cop us he parlat de dos dels ingredients de la recepta que vaig preparar fa uns dies, la farem. Està inspirada en una de la xef Carme Ruscalleda, i que surt a la revista Cuina, al número 163. La diferència és que la Carme la va preparar amb mongetes del ganxet i jo no en tenia. Però garanteixo que ha sortit una sopa ben fresca i perfumada, encara que hi he posat menys alfàbrega de la que recomanava. Aquí la teniu,
Ingredients per a quatre comensals,
- 1,5 l d'aigua de Vichy
- 200 g de fesols de Santa Pau
- 150 g d'oli d'oliva verge extra
- 40 g de porro picat fi
- 1 all picat, el meu de Belltall
- 60 g de fulles d'espinac
- 20 g d'alfàbrega fresca, la Carme n'hi posa 60 g
- fulletes d'alfàbrega fresca
- flors de farigola
- 20 g de moresc de blat de moro per a fer crispetes o d'arròs salvatge
- sal i pebre negra
Com la prepararem,
Al vespre, posem els fesols en remull en un litre d'aigua de Vichy.
L'endemà, els courem durant 55 minuts a foc molt lent, salant-los amb moderació a mitja cocció.
Els deixem refredar i els reservem al frigorífic.
Sofregim el porro en una olla amb 50 g d'oli, a foc lent fins que sigui cuit.
Hi afegim l'all picat i donem un parell de remenades.
Incorporem les fulles d'espinac i les d'alfàbrega, deixant que se sofregeixin un parell de minuts i salpebrem.
Ara ja hi podem abocar els fesols i el seu suc (que me n'ha quedat ben poc), triturem tot ben fi.
Afegim mig litre d'aigua de Vichy, continuem triturant i tastem el punt de sal.
Colem per un colador de reixa metàl·lica i reservem a la nevera.
En un cassó hi posem 100 g d'oli d'oliva, l'escalfem fins a 180ºC i hi tirem el blat de moro (o si volem, arròs salvatge) per a fer crispetes, tapat amb una tapa perquè saltaran.
Quan hagin esclatat, les traiem amb una escumadora i les posem sobre un plat amb paper de cuina.
Salem i reservem.
Servim la sopa freda als plats, i per sobre repartim les crispetes, les fulletes d'alfàbrega fresca i les flors de farigola -que són les que vaig agafar per la primera lluna plena de primavera-.
He de dir que les crispetes són uns entrebancs que m'agraden molt a l'hora de posar-les a les cremes. Us reprodueixo un comentari sobre elles de Menja Sa, de quan vaig publicar la crema de carabassa rostida amb crispetes:
Com a cereal que són, les crispetes són riques en midó i proteïnes i tenen un contingut moderat en greixos, minerals i fibra. Val a dir que la quantitat de greix varia molt si les fem a casa de si les comprem ja fetes o llestes pel microones, ja que en aquests casos s'utilitzen greixos en la seva elaboració i s'hi afegeix força sal. Però com en tot, depèn de la quantitat que en vulguem menjar, si aquesta és gran o en fem un consum freqüent, són pels petits de la casa o tenim hipertensió arterial o hipercolesterolèmia, sempre serà més recomanable fer-les a casa i així poder controlar la qualitat i quantitat del greix, així com la quantitat de sal.
Suposo que després d'haver llegit tot el post no us podreu resistir i preparareu aquesta crema fresca, ben fresca per a aquests dies de calor.
Aquest post es complementa amb el de Xips de Vida d'avui, on he posat un petit resum de la Festa de l'all a Belltall, amb fotografies en blanc i negra.
Aquesta cremeta és com d'un gust d'hivern però amb el toc de l'alfàbrega la fa ben d'estiu. Hauré de provar de fer-la, amb l'acompanyament de les crispetes fa un plat molt divertit:)
ResponEliminaMercè,
Eliminat'he de dir que els altres se l'han menjat freda, jo, tèbia. Sóc sopera de mena i m'agraden les cremes i les sopes calentetes tot l'any, excepte el gaspatxo, clar. Les crispetes, divertides.