Etiquetes

12 mesos 12 pans acompanyament almívar amanides amb cervesa amb licor amb oove amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram B/N bacallà Baix Camp barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics closca còctels colors conserves cremes creps croquetes cuina amb calçots cuina d'aprofitament cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... de festa de fiambrera de la vida del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esdeveniments socials esmorzars espècies farina de garrofa fish'n'chips flams flors fondant formatge forn fruita fruits secs fumats galetes gelatina gelats gossos herbes hortalisses horts urbans infusions iogurt Karakia km0 Lékué licors llegums llet llibres magdalenes maionesa mel melmelades microones nata natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 ous panades pans pasta pastissos patates peix pel·lícules per a adults pícnic pizzes plats d'estiu plats per a nens porc postres premsa Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes del 15 receptes emocionals receptes musicals refranys reptes revista Cuina saladets salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets Tarragona tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

diumenge, 12 de març de 2017

El pastís de mousse de xocolata {del mecànic}


...
     Dejé una taza de café en cada una de las mesas y ofrecí beskuits a mis compañeras. Hattie nunca coge ni uno antes de la hora de comer, pero a Jessie le brillaron los ojos al ver las pastas doradas y crujientes y olvidó la discusión.
     - Coge dos -le sugerí.
     Cuando metió la mano en la lata, las salamanquesas tatuadas parecieron trepar por su brazo. Le sonreí. Me gusta que una chica tenga buen apetito.
     - Lekker -exclamó.
     De repente, de su cadera empezó a sonar la canción de Alicia Keys Girl On Fire, Chica en llamas.
     Perdón -dijo Jessie abriendo uno de los bolsillos de la riñonera-. Es mi teléfono.
   La canción fue oyendóse cada vez más fuerte a medida que ella se acercaba a la entrada de la redacción y contestaba la llamada.
     -¿Diga...? ¿Reghardt?
     Jessie salió al jardín y su voz se apagó; ya no la oí más, ni a ella ni su canción en llamas. Me senté a mi mesa y mojé un beskuit en el café. La pasta llevaba pipas, lo que le daba ese sabor a frutos secos tostados. Volví a mirar los sobres.
     La carta de encima era de color rosa e iba dirigida a Tannie Marie. El punto de las íes era un pequeño círculo. Tomé un sorbo de café antes de decidirme a abrirla. Cuando acabé de leerla, estaba tan estupefacta que dejé de comer.
                                                        ...
     
Paràgraf de la pàgina 22 del llibre Recetas para amar y matar de la Sally Andrew, editat per Penguin Random House Grupo Editorial. 


L'estiu és per a mi, i suposo que per a la gran majoria, una estació per a deixar-se anar. Platja, passejos, compartir bons àpats amb amics a l'aire lliure i sobretot llegir estirada on sigui... I m'agraden lectures d'aquelles que et treuen les cabòries i et fan anar amunt i avall, que distreuen. L'any passat vaig llegir una novel·la on la protagonista té dots detectivesques. Intriga i gastronomia es barregen a la història. Els beskuits són protagonistes i et fan agafar ganes d'entrar a la cuina, però trio una de les receptes del final del llibre que em va fer molta gràcia: el pastís de mousse de xocolata del mecànic. I aquí us la poso tot aprofitant que l'he fet per a la Violeta: acaba de complir 9 anys.  Sembla ahir que us vaig posar el pastís dels quatre, el dels set o el dels vuit de l'any passat. Creix a passos agegantats, comença a tenir coses de preadolescent i el seu vocabulari és diferent. Aquest any ha volgut una festa de pijames i que fes un pastís de xocolata, que tant li agrada, per a compartir amb les seves amigues. I com no, la xocolata serà de la casa C.R.E.O, de la que tinc l'honor de ser ambaixadora. Us faig l'observació que aquí us transcric la recepta tal qual està al llibre, però jo he usat una pastilla sencera de Xocolata a la pedra  de C.R.E.O. amb vainilla, de 300 g i el sucre de llustre és amb vainilla, la qual cosa fa que sigui un pastís ben perfumat. No hi he afegit la nata ni els fruits rojos per a les fotografies. Ho he deixat per a fer-ho a casa en el moment de servir-lo. De pas, aprofito per a dir-vos que les fotografies estan fetes a l'antic edifici de l'Hospital Vell de Santa Tecla, actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès, construït durant la  segona meitat del segle XII i ubicat a la part alta de la ciutat. Apa, ara sí que ens posem a fer aquest esponjós i deliciós pastís.


Necessitarem:
 - 240 g de xocolata negra
 - 125 g de mantega
 - 4 ous
 - 1 culleradeta d'extracte de vainilla
 - 1 xic de sal
 - 1/4 de tassa de sucre de llustre
 - 1 taronja (la ratlladura de la seva pell)
 - nata muntada
 - fruits rojos o fruits secs

Farem:
En un bol al bany maria hi fondrem la xocolata, la mantega i la vainilla.
L'autora ens explica que ho fa en un bol refractari que escalfa en un cassó amb aigua bullent, apartat del foc.
Batem els ous, el sucre i la sal fins que la barreja quedi molt espessa i suau.
Caldrà que ens hi estem uns cinc minuts amb la velocitat alta de la batedora elèctrica.
És molt important fer-ho així i no córrer, la barreja s'espessirà i es tornarà escumosa, augmentant unes cinc vegades de volum.
Afegim la ratlladura de taronja i la incorporem a la barreja de la xocolata amb la mantega i vainilla.
Aboquem la barreja en un motlle desmuntable, de 23 cm de diàmetre, folrat i untat de mantega.
Enfornem, amb el forn preescalfat, a 160ºC de 35 a 45 minuts o fins que la superfície comenci a aclivellar-se.
Deixem refredar dins del motlle.
Un cop desemmotllat, omplim les clivelles de la superfície amb nata muntada i fruits rojos o fruits secs, nosaltres ho fem amb les dues coses.
Al final de la recepta hi ha dos consells:
Cal utilitzar xocolata negra amb un 35/40 per cent de contingut de cacau, ja que no convé que sigui massa amarg perquè el pastís resultaria sec, amarg i pesat.
L'altre és que pot resultar que quedi pla, però així es pot reomplir amb nata i fruits rojos, o fins i tot, amb unes kaalgatperskes (nectarines) escalfades.

De fons sentim En chantant,  per Louane, del film La famille Bélier i que tant li va agradar a la Violeta.
                                              ... Quan j'étais petit garçon,
                                                  je repassais mes leçons
                                                  en chantant...
                                                        ... la vie c'est plus marrant,
                                                            c'est moins désespérant,
                                                            en chantant...

                                                                                   Per molts anys Violeta!

6 comentaris:

  1. per molts anys Violeta i per molts posts com aquest! El llibre és xulo també, l'he llegit aquest estiu ;)) petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ruth! I intentarem continuar fent posts com aquest. El llibre és ben distret i divertit, una encertada lectura d'estiu.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  2. Per molts anys Violeta! I que la teva àvia et faci molts pastissos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mercè! Espero continuar fent pastissos i que tu els puguis veure. No són com els que fas tu, pero me'n sortiré segur.
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina
  3. Moltes felicitats a les dues! Com sempre és un plaer entrar en aquest bloc.
    Maria Mercè S.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Mercè,
      Moltes gràcies per passar per aquí!
      Una abraçada,
      Nani

      Elimina