Després de passar un dia amb la Laia Aguilà a la masia Clot de la Mora, al Montseny, vaig veure que hi ha persones que realment són activistes de molts aspectes i viuen en un món diferent i que qualsevol acte que jo pugui fer de manera individual creient que hi ha una altra manera de viure, sempre serà de pa sucat amb oli.
La Laia és una barcelonina que estudiava Veterinària fins que va trobar una masia de l'any 900, sí que ho he escrit bé, al Montseny, al bell mig del Pla de la Calma, a prop del turó del Tagamanent, i es va enamorar del lloc. Allí ha criat els cinc fills vivint d'una manera molt diferent de la ciutat i que han après a valorar amb els anys. Cuidant el bestiar, ajudant a l'hort, traient aigua del pou i fent llenya entre altres coses, han viscut una vida ben diferent. Vaig valorar la força de voluntat, que per ells és un costum d'entreteniment, haver de fer entre 8 i 10 kms per arribar al poble més proper, en un camí impossible per alguns cotxes. Però un cop ets a dalt del tot a la casa, endinsat al Parc Natural del Montseny t'oblides del tram recorregut pels trams de revolts i terra que has hagut de superar. M'agradaria poder transmetre la sensació de calma que s'hi troba. I el paisatge? Indescriptible.
Quan em va trucar la Núria, la viticultora d'Herència Altés de Gandesa, a la Terra Alta i de qui ja us en vaig parlar al post d'Arquitectura i Paisatge, i em va explicar la història de la Laia i que aniríem un grup d'amigues a conèixer-la, no vaig dubtar que l'acompanyaria. Em va dir que faríem un taller de pa i ens quedaríem a dinar amb ella, però no imaginava com seria d'enriquidor el dia. Perquè la Laia no tan sols li agrada la cuina, sinó que ho fa de meravella. Vàrem fer pans i coques amb massa mare i ho vam coure en un forn de llenya tan antic com la casa. Ara, el seu ofici és treballar la llana, tenyir-la amb les plantes que té al seu 'hort de tintòries'. Va crear El Talleret del Clot, on crea i experimenta. Fins i tot ha teixit peces per a joves dissenyadors de passarel·la. I allí, quan entres al taller i veus tot el seu treball, t'adones que aquesta artesana autodidacta estima la seva feina i la vida que du, envoltada de les oques, els gats, els gossos, del ruquet Mariano, les ovelles queralpines (em va donar llana per posar al meu hort), juntament amb la seva família. És un ésser de llum. Que tira endavant amb el seu projecte de vida creant i compartint els seus coneixements a través de tallers a les escoles i en altres àmbits. Una dona empoderada que pertany a l'associació les 'arremangades', de dones de la reserva de la biosfera del Montseny, també forma part de 'Les dones del Montseny aprenem juntes', del projecte 'Dones que deixen empremta', 'Del ramat a l'escola' i té el seu projecte personal 'Drapard'. Aconsello, per si en voleu saber més, que llegiu l'article del diari El Punt Avui (28.06.2023), on li van fer una entrevista molt interessant.
Si teniu el número 5 de la revista Arrels, de l'hivern 2021, podreu saber-ne més de la Laia, perquè n'hi ha tant per explicar que acabaria fent un post llarguíssim. Per cert, la Laia ha escrit el llibre 'Tornar a la llana, Manual pràctic per aprendre a tractar-la, a tintar-la i a teixir-la' editat per Edicions Sidillà i il·lustrat per Judit Roma. Jo ja el tinc.
A l'hora de dinar, vàrem compartir taula i plats cuinats entre totes. La Núria va portar vins, dels que destaco La Musaranya, una Garnatxa Blanca, i La Pilosa de Garnatxa Peluda. I només queda dir de la bona companyia de la qual vàrem gaudir. I agrair al Lluc que ens va obsequiar amb els seus treballs de guix. Un encant de nen que esperava amb ganes que arribés l'endemà que anirien les seves germanes a passar el dia amb la família sencera.
L'acompanyament musical també va dedicat a una oceanògrafa, d'una vida entre la música i el mar, la Marta Carretón que només amb vint-i-tres anys va ser directora assistent de la Banda Municipal de Barcelona durant dues temporades. Un altre exemple de dones que havent estudiat una cosa es dediquen a una altra que també estimen. Vaig saber d'ella mentre conduïa. Acostumo a escoltar Catalunya Música quan soc al volant i en el programa Tots els matins del món varen entrevistar-la. Aquí el programa. Molt interessant i val la pena escoltar-lo. Fa tretze anys que la Marta dirigeix el Cor 685 de l'Ateneu Santfeliuenc de Sant Feliu de Llobregat, tot i que treballa al Servei d'assessorament de pesca de l'Institut de Ciències del Mar. M'agraden els Antònia Font i quan vaig sentir la versió que el cor feia de Batiscafo Kastiuscas, em vaig emocionar. Poesia en estat pur.
Exemples de dones que estimen la vida i saben transmetre emocions.
Una tocant el cel i l'altra el mar. Dones, el món dels sentits és nostre.
Batiscafo Katiuscas, Cor 685
... Batiscafo solitari
dus un runting planetari...
... Batiscafo katiuscas
fas un atles visionari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada