Arròs de conill, llonganissa i costella de porc

A cada casa sempre hi ha receptes que es repeteixen i que fan que es tingui un receptari d'aquells que fa que ens decantem per una o per una altra segons el dia que tinguem. De la mateixa manera que ens vestim o pentinem, o fem una cosa o anem a un lloc diferent del que havíem pensat. D'aquelles decisions entre mils que hem de prendre diàriament, des del moment que ens llevem.

I en això estava quan divendres passat pujava cap a Porrera a trobar-me amb la Ruth i la Núria de Gastrotalkers per dinar a La Cooperativa, que la Mia ens preparés alguna cosa de la seva cuina. Una cuina que maravella a tothom que hi va, acompanyada de la màgia del lloc. Bé, tornant a la meva dèria: repassava què faria dissabte per dinar i vaig recordar que tenia al congelador mig conill ibèric d'ulls negres (la seva carn a part de bona és molt nutritiva) que havia comprat dies enrere. Ens agrada i cal recordar que és una de les carns amb menys greixos, ideal per a totes les edats i que forma part de la dieta mediterrània. N'acostumo a fer sovint en arròs, amb costella de porc i llonganissa que li arrodoneixen el gust. A la cuina no cal tenir productes cars i que es cuinin ràpidament, sinó que amb ingredients econòmics i temps es poden aconseguir àpats de primera, com aquest arròs que farà la delícia dels comensals. De pas, a l'hora de fer les fotografies vaig posar la del meu llibre on explico l'anècdota sobre la meva mare: d'arròs de conill en feia sovint. Li agradava molt i li sortia boníssim. I sempre deia que allargava per a tots. A casa dels meus pares hi havia una norma no escrita que cada fill podia aparèixer amb un amic convidat a l'hora de dinar. Quatre fills: la taula es podia convertir en un festí qualsevol dia de la setmana. Recordo que els dies que coincidia amb l'arròs de conill, ella preparava el sofregit i el conill de bon matí, sempre deia, a mesura que anàvem arribant acompanyats: no importa, afegirem una tasseta més d'arròs. No s'amoïnava per res. Hi penso cada cop que en preparo.

Ingredients per a dues racions,

 - 200 g d'arròs

 - 1 ceba grossa trinxada

 - 1 tomàquet madur, pelat i sense llavors

 - 1/2 pebrot verd tipus italià

 - 2 grans d'all

 - 1/2 conill d'ulls negres 

 - 1 costella de porc a trossos petits

 - 50 g de llonganissa tallada a trossos petits

 - 1 litre de brou o d'aigua bullent

 - oli d'oliva verge extra

 - sal i pebre

En una cassola amb aigua bullirem els trossos de conill i els de costella de porc durant una mitja hora, a foc amorós. Passat el temps, escorrem. Descarnem la costella dels ossos i pelleringues i reservem els trossos amb el conill. 

A la cassola on prepararem l'arròs posem oli d'oliva i enrossim la llonganissa, el conill i la costella. Quan estiguin daurats els traiem i reservem.

Al mateix oli, enrossirem la ceba fins que quedi fosca. Hi haurem de posar una mica d'aigua perquè se la begui i es vagi enfosquint.

Seguidament, hi posem el pebrot tallat a dauets i els alls pelats i trinxats, deixem coure un parell de minuts i afegim el tomàquet tallat també a trossos ben petits. Salpebrem. El sofregit ha de quedar fosc, per la qual cosa tinguem paciència i ho fem a foc amorós.

Ara ja podem afegir la carn que hem reservat i tirem l'arròs, remenem perquè quedi nacrat i afegim l'aigua o el brou que tinguem preparat, bullent. Queda més bo amb brou. Primerament, deixem que recuperi el bull a foc fort, i a mitja cocció, l'abaixem perquè es cogui més suaument. En total uns 16 minuts. 

Amb aquesta manera de fer l'arròs us quedarà un pèl sucós i deliciós, només cal que tingueu ganes i temps.  

Tastem el punt de sal i deixem reposar uns tres minuts amb la cassola tapada amb un drap humit i servim.

Mentre pujava cap a Porrera, vaig pensar que li demanaria al Litus, de La Cooperativa i que sap aconsellar molt bé, amb quin vi podria maridar-lo. La seva recomanació ens va anar de meravella: un Cims de Porrera 2013 'Clàssic', produït a les centenàries vinyes de la Cooperativa Agrícola de Porrera, de la D.O.Q. Priorat, de Carinyena (Samsó) 100%. Porrera va continuar a taula l'endemà de la visita.  

Recomanació de la setmana, que agafeu el cotxe i feu un tomb pel Priorat. El seu paisatge és bonic tot l'any i les estacions el pinten amb tots els colors possibles a la natura. Hi trobareu bon vi i excel·lent oferta gastronòmica. Aviat us en tornaré a parlar tot recomanant un llibre. Jo també estimo aquesta terra.

Potser el desig, Lluís Llach

         ... M'agrada així deixar-me anar

                   pels carrers del desig

                         Quan m'ofrenes la teva pell...