Estofat de carabassa {i un bon llibre}

En molt poc temps ens han deixat persones centenàries que han viscut fins l'últim moment apassionats per allò que feien: l'arquitecte Oscar Niemeyer, el doctor Moisès Broggi, la neuròloga premi Nobel de Medicina Rita Levi Montalcini i Mãe Canô, la mare dels cantants brasilers Caetano Veloso i Maria Bethânia, una excel·lent cuinera. Potser el secret d'una llarga vida sigui viure amb intensitat. Potser sigui defensar el que creus. Potser sigui alimentar l'ànima i el cos adequadament. No ho sabem, però al menys els exemples d'aquestes persones, que han estat actives fins l'últim moment, ens diguin alguna cosa. 

De l'últim viatge a Brasil em vaig portar el llibre de receptes de Claudionor Vianna, coneguda com a Mãe Canô, que és una crònica culinària com diu el pròleg. El títol és ben curiós O sal é um dom, la sal és un do, saber-la dosificar és un art: mai de més, mai de menys. S'ha de posar en la mesura certa. En el llibre hi ha una recepta, l'abobrada, un plat que la meva mare ens feia sovint i no és més que un estofat de carn amb carabassa. Ella en feia molts d'estofats: amb sípia, amb carn, amb llegums, del que fos: ens agradaven molt. Per a quatre persones,

Necessitarem:

 - 400 g de carn per a estofar, jo he posat filet de pobre, tallada a dauets

 - 1 tomàquet sense llavors ni pell 

 - 1 ceba mitjana

 - 1/2 pebrot verd

 - 2 alls tendres

 - 1 trosset de porro

 - 2 cullerades (sopa) de tomàquet concentrat

 - 1/2 kg de carabassa neta i polida

 - oli d'oliva

 - sal i pebre

 - 2 gots d'aigua calenta

Farem:

Daurem la carn, salpebrada, en un cassola amb oli d'oliva.

Quan estigui rossa hi afegirem el tomàquet, la ceba, el pebrot, els alls tendres, el porro, tot tallat a daus.

Deixem que s'estovin, hi afegim el tomàquet concentrat donant una remenada i aboquem l'aigua, quan arrenqui el bull abaixem el foc i deixem que cogui uns 20'.

Seguidament hi posem la carabassa tallada a daus i deixem fins que estigui tova.

Tastem el punt de sal.

Jo l'he servit amb allioli que li ha tret la dolçor de la carabassa.

Acompanyem amb un bon vi negre de la DO Mont-sant, mentre el duo d'Omara Portuondo i Maria Bethânia ens canten una dolça samba/bolero que ens deixen l'ànima en pau, Só vendo que beleza (Marambaia). Potser hem trobat el secret...