I ja hi som, la tardor arribarà en un no res i vindrà de gust sortir al camp i veure com està de bonic el camp. A mi m'agrada especialment aquesta estació de l'any: els colors, la nostra llum mediterrània i sobretot els seus fruits. Parlant de fruits, quan passo per davant de les vinyes que acaben de ser veremades, m'agrada agafar els gotims que han quedat al cep (sempre que abans no hagin arribat els moixonets i se'ls hagin menjat). Són dolços i vénen de gust quan portes estona caminant. Acostumo a passejar pels camps de la nostra contrada i molts camins em porten a vinyes, que em fan viure el seu progrés estació rere estació. Ara, els pàmpols ja s'estan daurant i assecant i comencen a donar un color ben bonic. Poesia visual és seguir aquests cultius que després gaudirem a taula tot complaent el nostre paladar.
I així us porto un plat que no és cap recepta sinó que es tracta de gaudir de gustos espectaculars, de cuinar de manera senzilla i sana, de sortir a mirar l'espectacle de la natura i de posar a taula productes senzills i un bon vi, resultat de l'esforç de les persones que cuiden les vinyes. I com diu la meva amiga Ruth Troyano, periodista especialitzada en enoturisme i sommelier, avui en un article a La Vanguardia: fer vi és conservar el paisatge.
Com preparem el plat:
Posem moniatos al forn o, si voleu, al microones, havent-los punxat amb un ganivet uns quants cops.
Reservem.
Al moment de servir-los cal regar-los amb oli d'oliva verge extra i salpebrar.
Seguidament desgranem el raïm i el posem a coure en una paella amb oli d'oliva verge extra, a foc lent perquè es vagin confitant.
Reservem.
Una observació: serà millor si compreu raïm més gran, el partiu per la meitat i traieu les granes.
El que poso és el que agafo de les vinyes...
Una observació: serà millor si compreu raïm més gran, el partiu per la meitat i traieu les granes.
El que poso és el que agafo de les vinyes...
Tallem un tros de carn, la que més ens agradi, a tires i lliguem una branca de romaní en cadascuna d'elles.
Posem la carn en una planxa calenta i la coem per tots els costats amb un raig d'oli d'oliva verge extra.
Un cop cuita, salpebrem.
Muntem el plat al gust.
Servim el vi que més ens agradi.
Al blog tenim una altra recepta de setembre, al 2014, amb raïm: Raïm al forn, una torrada amb formatge.
preciós, com sempre. bon dia!
ResponEliminaBon dia Ruth! Gràcies com sempre.
EliminaUna abraçada.
Ha d'estar deliciós. Quin plaer pel paladar!
ResponEliminaHola Esther,
EliminaÉs el gust de la terra al paladar. Per cert, ja he posat fil a l'agulla de la recepta triada, ja en parlarem.
Nani, saps mostrar molt bé en quin país vivim. Si algun dia ens veiem t'he de deixar tastar una cosa feta amb raïm, i no és melmelada.
ResponEliminapetons
Moltes gràcies Bet!
EliminaNo m'imagino què pot ser, però ja tindrem ocasió de veure'ns.
Escandalosament precios!
ResponEliminaMoltes gràcies Nazareth! La natura ens ho regala.
Elimina