Abans de res us demanaré que poseu la música triada perquè sentiu la poesia de la terra mentre passegeu per l'avellaneda de Ca Rosset, pura inspiració...
Giustino: Vedro con mio diletto, Philppe Jaroussky, Ensemble Matheus & Jean Cristophe Spinosi
Tinc un llibre que em van regalar fa uns anys que es diu més o menys ...els mil llocs que s'han de visitar abans de morir... i que a partir d'ara em miraré diferent perquè hauria de posar els mil i u. Hi falta Ca Rosset de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Us ho dic amb la tranquil·litat d'ànima que guardo des que vaig visitar aquells preciosos avellaners. Pau, és el que transmeten tot passejant. La natura hi fa el seu paper, però la mà de l'home hi és present en aquesta explotació agrària. I una de les artífexs que fa que sigui així és l'Ester. Dona de poble, pagesa i defensora de la terra. Tal com ella es defineix.
I que bones resulten les avellanes torrades a taula que comprem en petites bosses. Carai, i que cares que les trobem. Us heu parat mai a pensar la feina que hi ha darrere? I com els pagesos depenen de la climatologia, de si la collita serà bona o no, de si les pagaran bé. La inseguretat dels que viuen del camp hi és sempre. Si va bé, bé, però si va malament toca esperar l'any vinent que potser serà millor. I jo m'ho miro des de fora i dic que bonic el camp... I parlant amb l'Ester m'adono que la seva vida és això: estimar la terra i cuidar-la. Que cal agafar el tractor, l'agafa. Que cal vigilar que tot vagi bé, vigila. Que cal mirar el cel per a fer la collita, el mira. Que enguany serà fluix, ja vindran temps més fructífers. Res extraordinari que no tingui a veure amb la seva feina. I també hi posa imaginació i rep visites, a la seva magnífica caseta de tros carregada d'història, de turistes de casa i de l'altra punta del món, tot promocionant els seus productes d'alta qualitat que podeu veure visitant la seva web de Ca Rosset i on també podeu comprar en línia. Perquè ella creu en ella mateixa i treu forces d'allà on sigui. I es forma per a posar-se al dia quan cal i com calgui. Faig un incís que demostra que no vol quedar-se enrere: ella i jo ens vam conèixer, fa un temps, al workshop Lover your brand organitzat per l'Agustí López, l'Andrea Vilallonga i la meva filla Bibiana Villa. I l'Ester és una dona que llueix amb orgull els seus hashtags de #sompagesos, #somrurals, #somdelcamp. Ah, i em deixava #somdelavellana, entre d'altres. I jo dic també amb orgull, com a descendent de pagesos, gràcies Ester per ser com ets. Anem per feina i compartim la deliciosa crema d'avellanes que ella ha preparat, inspirant-se en receptes de la Thermomix i que ha personalitzat amb els seus productes. No és bona, és boníssima!
Tinc un llibre que em van regalar fa uns anys que es diu més o menys ...els mil llocs que s'han de visitar abans de morir... i que a partir d'ara em miraré diferent perquè hauria de posar els mil i u. Hi falta Ca Rosset de Vilallonga del Camp, al Tarragonès. Us ho dic amb la tranquil·litat d'ànima que guardo des que vaig visitar aquells preciosos avellaners. Pau, és el que transmeten tot passejant. La natura hi fa el seu paper, però la mà de l'home hi és present en aquesta explotació agrària. I una de les artífexs que fa que sigui així és l'Ester. Dona de poble, pagesa i defensora de la terra. Tal com ella es defineix.
I que bones resulten les avellanes torrades a taula que comprem en petites bosses. Carai, i que cares que les trobem. Us heu parat mai a pensar la feina que hi ha darrere? I com els pagesos depenen de la climatologia, de si la collita serà bona o no, de si les pagaran bé. La inseguretat dels que viuen del camp hi és sempre. Si va bé, bé, però si va malament toca esperar l'any vinent que potser serà millor. I jo m'ho miro des de fora i dic que bonic el camp... I parlant amb l'Ester m'adono que la seva vida és això: estimar la terra i cuidar-la. Que cal agafar el tractor, l'agafa. Que cal vigilar que tot vagi bé, vigila. Que cal mirar el cel per a fer la collita, el mira. Que enguany serà fluix, ja vindran temps més fructífers. Res extraordinari que no tingui a veure amb la seva feina. I també hi posa imaginació i rep visites, a la seva magnífica caseta de tros carregada d'història, de turistes de casa i de l'altra punta del món, tot promocionant els seus productes d'alta qualitat que podeu veure visitant la seva web de Ca Rosset i on també podeu comprar en línia. Perquè ella creu en ella mateixa i treu forces d'allà on sigui. I es forma per a posar-se al dia quan cal i com calgui. Faig un incís que demostra que no vol quedar-se enrere: ella i jo ens vam conèixer, fa un temps, al workshop Lover your brand organitzat per l'Agustí López, l'Andrea Vilallonga i la meva filla Bibiana Villa. I l'Ester és una dona que llueix amb orgull els seus hashtags de #sompagesos, #somrurals, #somdelcamp. Ah, i em deixava #somdelavellana, entre d'altres. I jo dic també amb orgull, com a descendent de pagesos, gràcies Ester per ser com ets. Anem per feina i compartim la deliciosa crema d'avellanes que ella ha preparat, inspirant-se en receptes de la Thermomix i que ha personalitzat amb els seus productes. No és bona, és boníssima!
Ingredients:
- 300 g d'avellanes torrades sense pell, varietat negreta, de Ca Rosset
- 200 g de xocolata fondant
- 100 g de xocolata amb llet
- 150 g de sucre
- 100 g d'oli d'oliva verge extra d'arbequines de Ca Rosset
- 200 g de llet sencera
- 300 g d'avellanes torrades sense pell, varietat negreta, de Ca Rosset
- 200 g de xocolata fondant
- 100 g de xocolata amb llet
- 150 g de sucre
- 100 g d'oli d'oliva verge extra d'arbequines de Ca Rosset
- 200 g de llet sencera
Fàcil de fer:
Triturem les avellanes i el sucre a velocitat 10 durant 15 segons.
Afegim la xocolata i ho triturem a velocitat 7 també a 15".
Afegim l'oli, la llet i barregem a 50ºC a velocitat 4 durant 7 minuts.
Tot seguit posem la crema en un pot que tanqui hermèticament i la deixem al frigorífic.
Em diu l'Ester que pot arribar a aguantar fins a uns quatre mesos que jo diria que és molt de temps perquè a casa no durarà més d'una setmana.
Ideal per a farcir pastissos o per a untar una llesca de pa per a esmorzar, que és començar un dia amb energia, o per a berenar.
Gràcies Ester, ha estat un plaer visitar-te en un lloc que m'ha emocionat.
Jo penso que seria un paratge ideal per a meditar per l'energia que desprèn...
Triturem les avellanes i el sucre a velocitat 10 durant 15 segons.
Afegim la xocolata i ho triturem a velocitat 7 també a 15".
Afegim l'oli, la llet i barregem a 50ºC a velocitat 4 durant 7 minuts.
Tot seguit posem la crema en un pot que tanqui hermèticament i la deixem al frigorífic.
Em diu l'Ester que pot arribar a aguantar fins a uns quatre mesos que jo diria que és molt de temps perquè a casa no durarà més d'una setmana.
Ideal per a farcir pastissos o per a untar una llesca de pa per a esmorzar, que és començar un dia amb energia, o per a berenar.
Gràcies Ester, ha estat un plaer visitar-te en un lloc que m'ha emocionat.
Jo penso que seria un paratge ideal per a meditar per l'energia que desprèn...
Gràcies Nani, ets un artista! Has sabut copsar tot el nostre univers.
ResponEliminaEster
El vostre univers és fantàstic Ester. I el teu món de pagesia un punt i apart. I ja et vaig dir que quan necessiti recarregar energia em perdré per la teva avellaneda. Un lloc màgic i tranquil. I què dir de la teva hospitalitat...
EliminaMoltes gràcies.
Que bonitas fotos Nani, me han entusiasmado¡¡¡ Bstos
ResponEliminaVirginia "Sweet and Sour"
Gracias amiga! El lugar era paradisíaco y enigmático a la vez.
Elimina♡