El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.
Preparo la chermoula una mica al meu aire i també guiant-me en la fórmula de la Najat. De pas, he de dir que la finalitat del viatge era anar al seu restaurant i sopar el primer dia. L'endemà aniríem al mercat amb ella i comprar els ingredients que necessitaríem per preparar uns plats, entre ells una 'bastilla' que es fa amb pasta filo o amb pasta de full. Bé, el viatge bé, però el sopar no era el que m'esperava i dic el per què: estic acostumada a sopar molt poc i cada vegada menys m'agraden els menús degustació. Com que m'havia llegit el seu llibre sencer i he de dir que està molt ben fet i les receptes m'agraden totes, m'havia fet la idea que menjaria algun plat dels que hi surten. En un menú degustació acabes menjant allò que volen preparar i molta barreja d'ingredients que no em van bé. Estava bo. Em vaig quedar amb ganes d'algun plat més significatiu. No em feu cas, m'estic tornant una mica especial amb el paladar. La resta del viatge correcte. La Najat és una dona que s'ha fet a ella mateixa i diuen que representa la millor cuina marroquina.
I del país què dir: hi ha joves que no marxen i estudien i aprenen oficis com ara la seva artesania, entre d'altres. Com que soc filla de modista em meravello per tot allò que té a veure amb la indústria tèxtil tot passejant pels carrers de la Medina de Fès. I els mercats amb fruita i verdures fresques i de la terra. Mentre anàvem per l'autopista de Meknès fins a Casablanca, vaig quedar bocabadada per la gran quantitat de camps conreats, vinyes, boscos de sureres i altres cultius. I em va fascinar passar per davant de la Universitat Politècnica Mohammed VI de Rabat. Un edifici espectacular, que un cop vaig arribar a casa vaig cercar l'arquitecte que havia fet tal obra: l'admirat arquitecte català Ricardo Bofill, amb col·laboració del marroquí Elie Mouyal. Aquí podeu veure unes quantes fotografies de l'imponent campus, així com un vídeo que mostra que és un espai exemple de sostenibilitat i rendiment ambiental.
Bé, i ara passem a la recepta.
Ingredients per dues persones,
- trossos de bacallà remullat
- unes patates petites amb pell
- un parell de pastanagues
- tomàquets cirerols
- bajoques i pebrot verd
- un parell de carabassons petits
- una ceba
- mitja llimona confitada en sal
- 1 fulla de llorer
- olives
- julivert i coriandre per a guarnir
per la chermoula, que prepararem barrejant tots els ingredients tot fent una picada.
- 4 alls
- 1 cullerada (cafè) d'harissa
- uns fils de safrà
- 1 cullerada (cafè) de sal
- coriandre picat al gust
- 1 cullerada (cafè) de pebre vermell dolç i si voleu, de picant també
- unes gotes de suc de llimona
- oli d'oliva verge extra
Posem les patates distribuïdes pel tagín. Per sobre hi posem les pastanagues pelades i tallades a tires. Els tomàquets cirerols oberts per la meitat. El pebrot verd tallat també a tires, el carabassó, la ceba tallada a juliana, la fulla de llorer, trossos de la llimona confitada i el bacallà. Ho reguem amb la salsa chermoula i guarnim amb el julivert i el coriandre. Tapem el tagín i deixem coure una mitja hora a foc molt baix. Mirem el punt de cocció i si convé, deixem un quart d'hora més tot havent afegit un parell de cullerades soperes d'aigua. Servim.
Em va passar que em vaig fer una llista d'espècies que volia comprar allà. Una d'elles era el coriandre en gra. En vaig portar i quan vaig arribar a casa, el coriandre de l'hort que havia deixat florit s'havia convertit en les petites boletes que ara puc tenir fresques.
Dream A Little Dream Of Me, Ella Fitzgerald & Louis Armstrong
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada