dilluns, 27 de febrer del 2023

Mas Bell, a l'Alt Camp



Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

I la Ruth ho explica molt bé amb la seva manera poètica d'escriure, 

L'Alt Camp és una comarca inevitable a l'hivern i no només pel plaer de menjar-hi calçots amb IGP de Valls. És un territori ignot però privilegiat, on es manté pràcticament intacte el mosaic agrari. A finals de febrer, els ulls es perden entre rengleres de ceps despullats, a punt d'iniciar el plor, apuntant el despertar imminent de la vinya. La plana pot semblar previsible, però sorprèn. Al trencall d'un camí o al darrere d'un mur s'hi pot amagar un tros d'història, com la del Mas Bell, al municipi del Milà. Un mas amb segles de vida, on les parets estan pintades de memòria. Un edifici de pedra imponent: restaurat i ampliat per oferir experiències enogastronòmiques. I moblat amb peces úniques provinents de la família i alguna peça d'algun antiquari, perquè també és allotjament. S'hi fan convits, però les calçotades són avui per avui el principal reclam. Un pati de tarongers dona la benvinguda al visitant quan els ulls encara no s'han oblidat dels primers ametllers florits que s'adverteixen a la carretera d'accés. El pati és el preludi al vermut, un ritual del Camp de Tarragona que aquest hivern d'eterna primavera convida a fer a diari. Els calçots es couen en una graella de proporcions i mecànica especial. La cinta blava que els lliga parla de qualitat. S'assaboreixen amb una salsa de fórmula secreta de la família Pedreny Molné, pa torrat, tomàquet i porró de vi negre. S'enlaira el fum de la carn que es va coent a la brasa, en un foc de llenya creat ad hoc. Hi ha pitets, riures, converses creuades, glops tímids i gots buits. I dits i boques i mans brutes. S'agraeix la carícia del sol. Hi ha gana i passió pels calçots. Es repeteixen com un mantra els boníssims i estan molt ben cuits. El segon plat, la graellada de carn, se serveix a l'interior del Mas Bell, al menjador principal, on rivalitzen en bellesa els rajos de llum i els murs de pedra. Les carxofes al caliu i els fesols del ganxet enalteixen la proposta gastronòmica. Coccions precises. Escalfor al plat. Més converses, més riures, més glops de vi, però ara ja a la copa. De postres, taronja i crema catalana. Cafè i infusions. No hi ha presses; la sobretaula pot continuar plàcidament a l'exterior sempre que el temps ho permeti. Hi ha una altra cadència i una altra llum. Algun pardal que xiula, el mateix sol però més tímid. Els comensals fan la digestió amb vistes al Mas Bell i el reconeixen com un espai encertat per compartir plaers gastronòmics i ritmes de vida. 

          Ruth Troyano Puig, Periodista, Màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic, Sommelier


Feu-vos un regal per al cos i l'ànima, tot trepitjant territori. Ara encara és temps de calçotades i es produeix allò que un cop vaig sentir que una autèntica calçotada és la que es fa tot veient el campanar de Valls i la muntanya de Miramar, la terra d'on van sortir els calçots i Mas Bell compleix aquests requisits. L'Albert Bonet, soci propietari de Mas Bell s'apassiona explicant la història de la finca. L'empremta dels seus pares i avis hi és ben present en tots els racons. Vides austeres i de treball que les recorda amb emoció i gratitud. L'acompanya l'Arnau Padreny, que fa que la rebuda i estada sigui molt agradable. 
Mas Bell, un plaer per als sentits.


The Gift, Joep Beving

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada