Hi ha receptes que són emocionals i no pots evitar cuinar amb el pensament posat en paraules i moments viscuts que et venen al cap i que et fan reviure situacions irrepetibles. De petita el meu pare em va ensenyar la primera paraula en francès i això no ho he oblidat mai. Com tampoc mai li vaig dir que recordava molt bé com va ser. Ell va fer el servei militar, crec que ja ho he dit alguna vegada, a la Cerdanya. A Bellver. Li va tocar durant dos anys portar el camió que servia per a tot: transportar soldats, anar a buscar els aliments i altres serveis. Aquella zona la coneixia de cap a peus, amb metres de neu i sense. I el que més recordava era el fred que va passar i algunes de les paraules que va aprendre.
Explicava que al conill li deien 'llapí', que venia del francès 'lapin' i això em feia molta gràcia. Un gal·licisme com altres emprats en el parlar dels territoris denominats Catalunya Nord: vuatura (cotxe), colier (collar), canart (ànec) i moltes més. No cal que digui que avui m'agradaria molt preparar-li aquest plat al meu pare, un àpat de festa major i al que li afegeixo uns rovellons -de pot- que l'arrodoneixen. Tingueu a mà un bon pa, sucareu.
Ingredients per a dues racions,
- 1/2 llapí tallat a trossos
- ceba grossa pelada i trinxada
- 1 cabeça d'alls
- 2 tomàquets grossos i madurs, ratllats
- 1 got de vi ranci o brandi
- 2 peres, si són de Puigcerdà millor
- 2 naps
- 1 manat d'herbes: llorer, farigola i orenga
- sal i pebre
- oli d'oliva verge extra
- aigua o brou de carn
- farina
per la picada,
- 10 ametlles
- 1 galeta maria
- 1 gra d'all
Comencem enrossint el conill, salpebrat, en una cassola amb una mica d'oli. Reservem.
En el mateix oli sofregim la ceba, deixant-la que quedi ben rossa. Seguidament, hi afegim el manat d'herbes i la cabeça d'alls tallada per la meitat. Hi tirem els tomàquets i deixem que es confiti el sofregit.
Un cop llest, hi posem el llapí, aboquem el vi ranci i esperem que es redueixi.
Empolvorem amb un xic de farina, remenem i posem un parell de cullerots d'aigua o brou, que anirem controlant perquè no es quedi sense. Si cal, n'afegirem una mica més. Jo he posat un brou que he fet amb el cap del conill, una pastanaga i un tros d'api. Deixem que es cogui a foc molt lent una mitja hora.
Mentre es cou, pelem les peres deixant la cua i les partim per la meitat. Pelem també els naps, que juntament amb les peres posarem a bullir en aigua un quart d'hora. Passat el temps, colem i eixuguem amb paper de cuina. Els passem per farina i fregim. Si ha passat la mitja hora de cocció del conill, afegim les peres i els naps. I opcionalment, rovellons, que si ja n'heu trobat als boscos, no caldrà que siguin de pot com els que he emprat jo. Coem uns vint minuts més. Si convingués, ho posem a punt de sal i pebre.
A cinc minuts d'acabar la cocció hi afegim la picada.
Ho podem cuinar el vespre per a l'endemà o de bon matí, així serà més exquisit. Paraula.
I si hem començat parlant de les paraules, un record per l'estimada Carme Junyent que ahir ens va deixar: Una dona lluitadora i sàvia. Lingüista de referència i amb un recorregut impressionant per mantenir la diversitat lingüística. Recomano que llegiu el seu legat de viure en català: Morir-se en català. Et trobarem a faltar, Carme.
Take Five, Carmen McRae & The Dave Brubeck Quartet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada