dijous, 28 de desembre del 2023

Crema de carabassa amb vieires


Quan vaig tenir a les mans el número 274 de la revista Cuina, la del mes de novembre, em vaig fixar en una recepta que portava vieires, també conegudes com a petxines de pelegrí, i sabia que la faria segur. Tot just n'havia comprat a la peixateria i les tenia al congelador.

I és que en el número de la revista hi surto amb la Cristina Serret, la convidada, que va venir a casa i li vaig preparar un Pastís de pomes de les Muntanyes de Prades. Em va fer molta il·lusió que pensés en mi per fer-li d'amfitriona. Com no podia ser d'altra manera, un pastís amb pomes del territori i la mar de bones. 

M'agrada llegir abans de dormir, però hi ha dies que tinc el cap emboirat i prefereixo agafar una revista, i per aquests moments acostumo a tenir la Cuina del mes i mentalment vaig cuinant les receptes que hi surten. Per cert, la d'aquest mes de Nadal porta 50 receptes i serveix per esperar la que vindrà pel febrer.

Doncs, com us deia abans: em vaig fixar en la recepta que portava vieires i em va agradar perquè era una crema de carabassa (hortalissa que té una etiqueta pròpia al blog i on podeu trobar totes les receptes que en porten i que no són poques). Acompanya la recepta de la revista un article de la metgessa nutricionista i divulgadora Dra. Magda Carlas. Interessantíssim de llegir, ja que parla de quant de pes és recomanable perdre en una setmana. Un tema que no deixa mai de preocupar-nos, sobretot en aquests dies que mengem més del normal. Recomana que, al contrari del que prometen moltes dietes i mètodes, és millor aprimar-se a poc a poc, no més d'un quilo a la setmana, que és més que suficient. Acaba l'article amb un recordatori: que el més adient és pedre entre mig quilo i un quilo per setmana; que és normal no perdre el mateix pes totes les setmanes; que cal fer exercici i per últim, que la menopausa, alguns fàrmacs, l'estrès i algunes malalties dificulten perdre pes.

Les propietats nutricionals de la carabassa fan que sigui una hortalissa ideal per a perdre pes: una escassa aportació calòrica i sensació de sacietat. Les seves vitamines i propietats antioxidants són òptimes per la prevenció del càncer i malalties cardiovasculars i degeneratives. Un ingredient important per la regulació del trànsit intestinal. Consumim carabassa per a una vida saludable.

Aquí teniu la recepta, encara que he introduït algun petit canvi en la preparació.

Ingredients per a 4 persones,
 - 1 carabassa mitjana
 - oli d'oliva verge extra
 - 1 ceba
 - sal i pebre blanc
 - brou vegetal
 - 1 raig de crema de llet 
 - 6 vieires

Preparació,
Talleu la carabassa en 8 o 10 trossos i, sense pelar-la ni treure'n les llavors, coeu-la al forn, tapada amb paper d'alumini a 200℃, 90 minuts. Jo l'he posat sencera i sense llavors, tallant-li una tapa. He rentat les llavors en aigua freda, traient la mucositat que les cobreix, les he assecat amb paper de cuina i estès en una safata de forn, salant-les lleugerament. Quan la carabassa ha estat cuita, les he enfornat durant una hora, amb el forn apagat fins que les he vist lleugerament torrades i cruixents. 
Un cop cuita la carabassa, la pelem.
Posem una cassola al foc amb un raig d'oli d'oliva i la ceba tallada a tires fines. Quan sigui transparent, hi afegim la carabassa i la coem a foc baix durant uns 20 minuts.
Afegim una mica de brou vegetal i salpebrem.
Ho triturem fins que quedi cremós i si cal, rectifiquem de sal i una mica més de brou. Un raig de crema de llet farà que tingui una textura més cremosa.
Saltem les vieires i les coem a la planxa amb un raig d'oli.
Servim la crema amb les vieires i unes pipes. 

I fins aquí les receptes d'aquest any, tot desitjant que el 2024 ens porti benestar amb una taula ben saludable. Somiem amb petits somnis de què tot millorarà. 

         ... Sweet dreams 'til sunbeams find you
                  Sweet dreams that leave all worries behind you
                         But in your dreams, whatever they be
                                 Dream a little dream of me...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada