Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 7 d’abril de 2020

Ropa Vieja, a Cuba amb amor


La veritat és que quan va començar l'any i vaig dir que compartiria llocs especials del nostre entorn no m'imaginava que acabaria tirant d'arxiu. Però com que la cuina té un llenguatge universal i amb tot això del confinament, aprofito el temps i continuo posant ordre al meu arxiu fotogràfic, cosa que em feia molta mandra tot sigui dit i el comparteixo amb vosaltres. Les tradicions culinàries, costums i paisatges dels diferents indrets del món ens mostren de manera evident la riquesa de la diversitat. Endreçant i repassant trobo fotografies que no recordava i és com si les tornés a captar. I aquest plat que comparteixo avui va venir en veure la fotografia de ¡Que no se pierda una caña!, de Cuba, un viatge de l'any 1993. I jo l'equiparo a què no llencem res de menjar. Resulta que aquest any va ser el que anomenen 'el período especial', un dels més difícils econòmicament parlant per a aquell país a causa del col·lapse de la Unió Soviètica i també per l'embargament dels EUA a partir de 1992, complicat sobretot per a l'agricultura.
En veure les imatges em va tornar a la memòria totes les dificultats i anècdotes que ens vam trobar en aquell viatge i que donarien per a escriure un llibre. No va ser gaire fàcil, però en fer-ho de manera independent pel nostre compte i moure'ns per l'illa en cotxe llogat vàrem poder veure coses que d'una altra manera no es veuen i com sempre, vam fer cap a poblets amb molt d'encant. Tinc moltes fotografies però només en poso un petit resum. I no explicaré el viatge perquè seria un post molt llarg. Sí que diré que a causa de tots els moments de confinament que passem cal que mengem amb mesura i de manera sana, que no llencem res de restes i les aprofitem totes. Jo ja ho faig sempre, però no ve malament recordar-ho. Resulta que 'ropa vieja' és una recepta popular en molts països i que va ser portada des de les Illes Canàries a Cuba. Sembla que a les illes ja es menjava des de temps immemorials. Normalment es fa amb faldilla de vaca, és una preparació a base de carn esfilegada, bé sobrera d'altres àpats com ara unes olles o escudelles, bé perquè es prepari expressament. Jo cuino el 'ropa vieja' amb una cuixa de xai que vaig comprar per a fer-la a foc lent durant set hores. L'havia de cuinar per a uns amics que havien de venir a sopar i per això la vaig comprar gran. Resulta que per a nosaltres dos era massa i l'hem menjat un cop cuita, després amb 'ropa vieja' i encara n'ha sobrat per a fer croquetes, que de pas he de dir que han quedat boníssimes. La recepta de les sept heures queda excel·lent. Tinc una seguidora, que la fa tot sovint i m'ho comunica. Gràcies, Núria. Però avui faig la salsa amb els ingredients que portaria la recepta original cubana sencers en un sofregit i jo els passo per un colador metàl·lic i la deixo fina. La cuino sense vi, afegint en substitució un raig de brandi. Vinga, viatgem amb el paladar i la imaginació. Penseu que és una recepta ideal per a aquests dies, tenim temps i temps per a cuinar. Som-hi.

Ingredients,
 - una cuixa de xai partida en tres trossos, la tenia congelada i no recordo quan pesava
 - 1 ceba
 - 1 pebrot vermell
 - 1 pebrot verd
 - 3 grans d'all
 - 1/2 tassa de tomàquet fregit
 - 1 culleradeta d'orenga
 - 3 cullerades generoses d'oli d'oliva verge extra
 - 1 raig generós de brandi
 - sal i pebre
 - 1 got i mig d'aigua o brou de carn

Manera de fer,
Daurem la cuixa en una cassola amb oli d'oliva i reservem.
Seguidament afegim els pebrots i la ceba tallats a bresa i els alls sencers a la mateixa cassola.
Quan s'hagin cuit durant uns cinc minuts ho reguem amb un raig de brandi.
Un cop evaporat hi posem el tomàquet i l'orenga, salpebrem.
Ara hi posem els trossos de xai i afegim l'aigua.
Tingueu en compte que l'aigua ha d'arribar a la meitat del preparat, ja que quedaria aigualit.
Un cop comenci a bullir abaixem el foc al mínim mínim i tapem la cassola.
Anirem donant la volta a la carn cada mitja hora, durant sis.
Quan hagi passat el temps, traieu la carn de la cassola (veureu que es desfà) i reserveu.
Passeu tot el que queda a la cassola per un colador metàl·lic tot passant la mà de morter, fins a reduir-ho tot. No ho feu amb la batedora, el resultat no seria el mateix.
Esfileguem la carn deixant-la sense ossos.
Serviu amb moniatos o patates fregides o com jo, amb arròs blanc i fesols negres, resultat de la feijoada que aquests dies faig i no la puc compartir amb els meus.
Us faran una onada que ja veureu.

Diré que la música cubana m'agrada i vaig anar a algun lloc on la tocaven en directe, d'on sorties amb la pell de gallina. No oblidem que una de les grans cantants cubanes va ser Celia Cruz que va marxar del país l'any 1960 amb la Revolució Cubana de Fidel Castro i es va establir per sempre a EUA, agafant la ciutadania estatunidenca. L'estrofa final de La vida és un carnaval sembla que estigui escrita per a aquests dies que passem. Azúcar!

La vida es un carnaval, Celia Cruz
                 ...para aquellos que se quejan tanto (bua)
                        para aquellos que solo critican (bua)
                             para aquellos que usan las armas (bua)
                                   para aquellos que nos contaminan (bua)
                                         para aquellos que hacen la guerra (bua)
                                               para aquellos que viven pecando (bua)
                                                    para aquellos que nos maltratan (bua)
                                                          para aquellos que nos contagian (bua)...

Nota: Interpreteu bua com una burla injuriosa.


2 comentaris:

  1. cuba! quantes ganes de tornar... viatge preciós... quina recepta, nyam!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig tenir la mala sort de que el primer dia em van voler prendre l'equip de fotografia, cosa que em va marcar la resta del viatge. Amb tot, moltes experiències positives, però d'altres...

      Suprimeix