Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 11 de maig de 2021

Tortilla rellena, empanadas, choripán i pizza fugazzeta, anem a Buenos Aires


 
Va coincidir que estava repassant el meu arxiu fotogràfic de la part de viatges, ho estava fent de l'Argentina i Xile, i a la nit vaig començar a veure la sèrie 'Street Food: Latinoamérica' (molt recomanable)  de Netflix que començava per Buenos Aires. Choripán, fugazzeta, tortilla rellena, empanadas. De sobte em va venir a la memòria, per més anys que hagin passat, tot aquell reguitzell d'olors, colors, sons i racons de la ciutat a la qual hi tornaria sense pensar-m'ho dues vegades.

Pato Rodríguez que fa unes truites farcides de formatges i altres parades de carrer li donen a la ciutat un to elevat de gastronomia. I dels països que visito m'enduc moments sinestèsics que ho barregen tot i en aquesta ciutat em van regalar molts d'aquests moments: una cantonada on ballen tango, un mercat que et transmet tots els costums dels habitants portenys, un vi que no es deixa igual (que bons també els vins argentins), una llibreria immensa, un cafè on pots escoltar música en directe, una plaça amb mocadors blancs on es manifesten aquelles mares que van perdre fills i nets durant la dictadura, manifestacions a favor d'una manera de viure més ecològica on es barregen joves i grans i que em van permetre amb molta simpatia fer-los retrats, carrers que són museus, concerts de carrer amb orquestres de gent jove que et fan un recital magnífic (moro pel tango) i no acabaria l'enumeració. I com que no podem viatjar en aquests moments, ho farem amb les imatges que guardo amb molta estima, al so de quatre tangos que ens porten a viure les quatre estacions mentre passegem. 

Ingredients per a una 'tortilla rellena',

Patates ● ous ● mozzarella ratllada ● espinacs ● pernil dolç ● oli d'oliva verge extra 

No és més que una truita de patata, però farcida amb formatge mozzarella i pernil dolç. Hi he afegit espinacs de l'hort per a donar-li un toc de color. Només cal fregir les patates, barrejar-les amb els ous, els espinacs en cru i el pernil. Empolvorem per sobre amb més formatge. Ho posem en un motlle amb paper i cap al forn, preescalfat a 200℃ i al moment d'enfornar el baixem a 180℃. Deixem entre 30 i 35 minuts, fins a veure la truita daurada. El temps dependrà de lo sucosa i de la quantitat de mozzarella que hi poseu.  La meva va quedar ben tendra. Desemmotllem i servim.

Primavera porteña, Orquesta Color Tango de Roberto Alvarez



Trobar-te un carretó on preparin un bon choripán, acrònim de 'chorizo i pan', i parar-te és tot una. Aquest entrepà d'origen argentí es condimenta amb chimichurri, una salsa que té tantes versions com persones i que acompanya els 'assados'. Picant i que es pot fer ben picada en un morter o deixar-la en trossets, com m'agrada a mi. No té cap secret i es pot tenir preparada al frigorífic.

Ingredients que he utilitzat per a la salsa 'chimichurri'

1/2 tassa julivert tallt ben fi ● 2 alls esmicolats ● 1 cullerada sopera d'orenga ● 1 trosset de pebre de Cayena ● 1 cullerada sopera de vinagre de vi blanc ● 1 cullerada sopera de suc de llimona ● 1/2 tassa d'oli d'oliva verge extra ● 1 ceba fresca petita i esmicolada ● sal i pebre ● xoriços vermells o llonganissa (al gust)

Preparem la salsa barrejant tots els ingredients. Fem els xoriços a la barbacoa o fregits. Ho servim amb un pa obert i guarnim amb la salsa.

Verano porteño, Astor Piazzolla, Daniel Baremboim, Rodolfo Mederos & Héctor Cónsole



De les coses que més m'agraden visitar quan viatjo són els mercats. I el de San Telmo, que té més de cent anys recorda la construcció de ferro de l'estil d'Eiffel, però construït per un argentí. Es barregen parades de menjar i antiguitats. Està en un carrer on també hi ha restaurants on es menja molt bé. Recordo un 'asado' deliciós. I sense sortir del barri de San Telmo podem trobar els antiquaris amb parada al carrer els diumenges al matí. 

Otoño porteño, Astor Piazzolla




La pizza fugazzeta és originària de Buenos Aires. Consisteix en una pizza que consta de dos discs i que pel mig va farcida de ceba confitada, formatge mozzarella i pernil dolç (o sense). Com es pot veure els argentins no poden viure sense pizza ni formatge. I per si fa falta encara porta més formatge a sobre. Tot un festival.

Ingredients per a la 'pizza fugazzeta',

per a les dues bases: 300 g de farina de força tamisada ● 20 cl d'aigua ● 25 g de llevat fresc ● 10 g de sal ● 2 cebes grans ● mozzarella ratllada al gust ● pernil dolç (opcional) ● orenga ● formatge parmesà ratllat ● oli d'oliva verge extra

Desfem el llevat en una tercera part de l'aigua i ho deixem reposar una mitja hora. Mentrestant diluïm la sal en una altra part d'aigua, però que sigui tèbia. Reservem. Passat el temps posem la farina en un bol i barregem el llevat, l'aigua restant i la que porta sal. Ho pastem tot amb la mà fins que tingui consistència i passem a pastar-la sobre una taula enfarinada, de tal manera que l'anem aplanant i doblegant sobre si mateixa. Ho farem entre 10 i 15 minuts. La posem en un bol i la tapem amb un drap deixant-la reposar un parell d'hores. Acostumo a posar-la dins el forn (apagat). Un cop hagi passat el temps dividim la massa en dues parts. Les aplanem donant la forma del motlle que anirà al forn. Millor que ho fem amb les mans untades d'oli. Primer enfornarem la part de baix de la pizza, on punxarem uns quants forats amb la punta d'un ganivet, per sobre hi posarem la mozzarella, part de la ceba que haurem confitat en oli d'oliva verge extra fins a daurar-la, el pernil i empolvorem amb orenga i formatge parmesà. Enfornem al forn preescalfat a 200℃ durant 10 minuts. Ara ja podem cobrir amb l'altra part, tancant molt bé perquè no surti el farcit i fent uns forats amb la punta d'un ganivet. Per sobre tornem a posar la ceba que resta, mozzarella i parmesà. Enfornem fins que veiem que està cuita. 

A les fotos de la pizza podeu veure una branqueta d'olivera tal com estan ara les olives.



I quan arribes a Caminito, un carrer del barri de La Boca els colors que fan que el passeig sigui agradable, com si visitéssim un museu a l'aire lliure i on podem comprar els coneguts 'polvorones y alfajores Havanna'.  Racons de Buenos Aires que no et deixen indiferent. Però aquí us convido a fer unes 'empanadas argentinas'.

Empanadas, ingredients per a sis i la manera de fer-les,

100 g de mantega a temperatura ambient ⦁ 150 g de farina ⦁ 35 g d'aigua ⦁ 35 g de vi de Xerès ⦁ 5 g de sal ⦁ oli de gira-sol per a fregir-les

Barregem els ingredients en un bol i pastem fins que la massa no s'enganxi a les mans i estigui fina. A la quantitat de farina indicada hi vaig afegir una cullerada sopera més, quedant més amorosa. Fem una bola i l'emboliquem amb un tovalló humit i la deixem reposar unes dues o tres hores en un lloc fresc. Després la posarem a la taula lleugerament enfarinada i en farem sis boletes que aplanarem amb el corró. Les farcirem al gust. Les meves eres tres farcides de sobrassada i formatge i les altres amb un sofregit de ceba, tomàquet, carn picada barrejada de porc i vedella, pebrot verd. Posem les quantitats desitjades al mig de la porció de massa i la tanquem fent la mitja lluna, que tancarem amb una forquilla. Fregim i les posem sobre un plat amb un tovalló de paper blanc. Mengem-les calentes o tèbies.

Gràcies per acompanyar-me en aquest passeig per la ciutat a ritme de tango, la bonica Buenos Aires. Les receptes d'avui només són una manera de viatjar amb el paladar per a acompanyar les fotos, perquè ja sabeu que el blog ens porta a llegir, sortir, somiar, tot cuidant el nostre benestar. Viatges en temps de pandèmia que tardarem molt de temps a repetir, si és que podem. Cuidem-nos.

 Verano porteño, Astor Piazzola, Daniel Baremboim, Rodolfo Mederos & Héctor Console

 


4 comentaris:

  1. quin article!!! quantes ganes d'anar a buenos aires...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tot s'hagi normalitzat (veure'm com va) hi podràs anar...
      ❤︎

      Elimina
  2. M'encanta Piazzolla però a Buenos Aires deu sonar diví... Gràcies per fer-nos viatjar 😘😘

    ResponElimina