Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dijous, 9 de desembre del 2021

Un viatge amb experiències inspiradores a París


Després de dos anys de trepitjar només el nostre territori i del que hem gaudit molt, també teníem ganes de tornar a París. Ens agrada molt França, però a la ciutat de la llum ens escapem de tant en tant. Tot va ser rebre la revista Cuina del mes d'octubre on, a l'apartat 'per fer boca', presentaven com a novetat el restaurant efímer ADMO Les Ombres al Quai Branly de l'Albert Adrià i l'Alain Ducasse, i decidir-nos d'anar a tastar la seva cuina. 

M'agrada estar al dia de tot el que es cou a les cuines del món i això de què el restaurant només serviria 100 dinars i 100 sopars ens va motivar per anar-hi. I vàrem muntar la sortida al voltant del dinar. Les últimes vegades que hem anat a París ho hem fet en tren, en el TGV que traspassa tot el país. Per als que som del sud ens va bé sortir des de Perafort, fer transbordament a Sans i arribar directe a la Gare de Lyon, en plena ciutat. Resulta molt còmode. Un cop ets a l'estació ja t'adones on has arribat: els francesos venen molt bé el seu 'savoir faire'. I aquí comença el fet de caminar per la ciutat sense parar. Badar i badar, i en aquesta època d'advent tot està guarnit de llums i colors, amb parades de productes francesos i d'ornamentació nadalenca. Veure els Champs Elysées il·luminats -no els havia vist mai- ja produeix sensació de festa. Tot i que per les dates que hi hem anat no hi havia massa gent, un gran avantatge. Demanaven el passaport Covid a tothom que havia d'entrar a restaurants, bars, galeries, museus, centres, etc. A tots els llocs tancats. A l'aire lliure es podia anar sense mascareta, però la gran majoria la portaven. Varen ser uns dies de temps inestable, però sempre amb un cel impressionant que canvia d'ara per ara amb un colors que quan els mires et ve al cap 'sous le ciel de París' en tot moment. Cultura, modernitat i romanticisme també. Miris on miris sempre veus racons preciosos. Impossible visitar-la sencera de manera tranquil·la, però sempre la fem per trossos. Aquest cop tocava el Centre Pompidou, una visita als grans magatzems Samaritaine i Lafayette guarnits de Nadal (quant de luxe!), alguna exposició que  trobàvem de camí, el museu d'Auguste Rodin i algun mercat de carrer, però faré un altre post amb altres fotos i una recepta que vaig menjar en un petit restaurant. Quinze gigues de fotos que hauré de gestionar en arxius diferents. I un viatge ben diferent del de fa tres anys de quan vam prendre la Violeta. En aquest l'he trobat a faltar: tot i que em va bé amb el francès, amb les mascaretes em costava una mica. Ella sempre em corregeix i tradueix quan convé. 

Referent al menjar, vàrem dinar al Grand Colbert, el restaurant que surt al final de la comèdia romàntica  de l'any 2004 'Quan menys t'ho esperes'... t'enamores, protagonitzada per la Diane Keaton, Keanu Reeves i Jack Nicholson. Feia temps que hi volia anar i les dues últimes vegades no va poder ser. Aquest cop vàrem encarregar amb temps. Cal dir que em va agradar, ambient parisenc i bon servei. Però us diré un secret: vaig demanar la vedella feta a les set hores, tot i que estava bona, m'agrada més la meva que està cuinada amb vi, com el xai que també el faig a baixa temperatura i foc lent.

L'altra experiència gastronòmica va ser a l'ADMO. Un restaurant diferent al costat de la Tour Eiffel, que difícilment repetirem. Bon servei i un menú exquisit i amb molta imaginació. Dels plats servits trio un dels preferits: St. Jacques, échalote et soubise. Unes vieires marinades al 'saumur' (un vi) i després cuites a la brasa. La soubise, una salsa de ceba (recordeu el meu post del 30.11.2015?), amb el fetge de la vieira amb tinta de sípia.

Sabeu que al blog m'agrada compartir les experiències viscudes al voltant de la gastronomia i aquesta ha sigut una de molt bona. Un petit resum. Si puc, la setmana vinent una altra. 


        ...Désentoiler tous nos musées
                Chambouler les Champs Elysées...
                       

4 comentaris:

  1. Mencanta la teva passejada pel París més actiu, viu i autèntic. Le Marais, i aquest savoir faire i aquest charme parisenc amb tota naturalitat. I si et passeges com un més, aviat ho ets, un més. Petons. Bisous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sara, és veritat que passejant i passejant, acabes sentint-te una parisenca més. És tot tan bonic.
      Bisous.

      Elimina
  2. Diuen els parisencs que el gran colbert és una vella dona i que el seu nou amant no li queda tant bé com els diamants :o)
    I l'ADMO realment espectacular l'ambient, els plats servits, la combinació d'aquests 3 grans talents...
    M'agrada la teva visió de París, és la nostra dels dies de festa, no del dia a dia més bé gris i sense diamants...
    La propera heu d'anar a un bouillon parisenc, més típic, imposible! Això és un bistrot de veritat! I anem junts amb la Violeta i la Polyanna?
    Una abraçada ben forta.
    Palmira
    PD: Ja hem de tornar a portar la mascareta al carrer sempre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palmira,
      La Violeta es va quedar una mica trista per no venir aquesta vegada, però a la pròxima tant ella com la Polyanna, s'ho passaran d'allò més bé. Serem sis adults... I segur que anirem a un bouillon parisenc. I com bé dius, l'ADMO va resultar una bona experiència.
      Bisous.

      Elimina