Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 12 d’agost de 2019

Arròs de bacallà i nap violeta, i unes cases de tros


M'agrada mirar el paisatge d'on visc i conèixer el territori, caminant per senders de petits recorreguts, d'entre 10 i 50 km i que a Catalunya estan marcats amb franges blanques i grogues, com la pintura que té la nostra alzina del camí que em recorda per on passo. I en tots aquests passejos m'agrada observar el vell i bell patrimoni que tenim de cases de tros.
He de dir que per a fer les fotografies de les cases d'aquest post no he hagut de caminar més de 500 metres. Estan repartides per petites finques d'explotació familiar, els 'trossos', que envolten casa nostra. En el seu temps servien per a guardar els estris que s'utilitzaven al camp i també per a preparar l'esmorzar i el dinar dels que hi treballaven. Unes construccions rurals que també servien d'aixopluc per al pagès i l'animal que l'acompanyava. Algunes encara es fan servir, però la majoria varen ser abandonades fa molts anys. Un dels motius de deixar el camp van ser les indústries que es van instal·lar al Camp de Tarragona. Podeu veure en una de les fotografies el sempitern núvol de contaminació que veiem a l'horitzó. Sempre hi és.
En aquestes casetes es cuinava de manera senzilla i humil (en moltes s'hi pot observar la negror del foc a les parets). Amb productes de temporada que tenien a l'hortet i poca cosa més. El bacallà era molt emprat: al ser un peix que es conservava bé, se'n trobava tot l'any i no necessitava massa temps per a coure'l. I per això en farem un arròs. L'altre ingredient que hi posaré és el nap violeta. M'agrada fotografiar els naps i quan en vaig al mercat sempre en compro, els acabo posant en les cremes i sopes que faig. Però avui aniran a l'arròs. El nap té un baix valor calòric com també el bacallà, tot i que els que treballaven a pagès necessitaven menges contundents i calòriques. I com a tercer element del plat hi trobem l'allioli que serà un complement ideal. Possiblement els pagesos, o qui cuinava per a ells, es fessin una picada amb alls, julivert i oli d'oliva al moment que no deixaria de ser una bona manera d'acabar-lo. I també em fa pensar que en lloc de posar-hi un caldo de verdures, fos aigua amb dues pastilles de brou concentrat.
En futurs posts en tornaré a parlar sobre aquestes construccions, n'hi ha de molt interessants: barraques de pedra seca, cabanes, marges... perquè el nostre territori n'és ple. 

Ingredients per a tres o dos amb gana,
 - 250 g d'arròs bomba
 - 250 g de bacallà dessalat, esqueixat i assecat amb un paper de cuina
 - oli d'oliva verge extra
 - 1 ceba tendra
 - 1 nap violeta gran
 - 2 alls esmicolats
 - sal i pebre
 - 1 litre de caldo de verdures (si el voleu una mica sucós 1/8 de litre més)
 - allioli per a acompanyar

Manera de fer,
En una cassola amb oli d'oliva sofregim la ceba tallada a daus, fins que estigui cuita al nostre gust. Referent això he de dir que no m'agrada la ceba poc feta als sofregits, així que cadascú l'ha de posar al punt de com li agrada.
Salpebrem.
He tardat uns 15 minuts a tenir-la, a foc amorós, i seguidament he afegit els dos grans d'all i el nap pelat i tallat a daus, amb uns 10 minuts més, a foc també ben amorós.
Continuem.
Afegim l'arròs i deixem que agafi les substàncies del sofregit durant dos o tres minuts, tot remenant.
Aboquem el caldo de verdures calent i quan comenci a bullir comptem uns deu minuts.
Passat aquest temps afegim el bacallà i deixem coure uns cinc minuts.
Tastem el punt de sal i si està al gust, apaguem el foc i el tapem amb un drap uns tres minuts.
Servim amb allioli.
I que no falti el porró amb un bon vi.

Taken in, Mike + The Mechanics

4 comentaris:

  1. quina pinta tot plegat !! meravelloses sortides entre natura i deliciosos plats.

    ResponElimina
  2. Quines portes i finestres i teulades, i el culet del Xingu tan eixerit;) Les borges són un gran tresor del nostre territori. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tresor que mica en mica es recupera per a preservar-lo. El Xingu ja no el puc prendre a caminar, es cansa. Ja té 12 anys. En aquest passeig perquè era als voltants de casa i s'anava estirant a l'ombra dels ceps en tot moment.

      Elimina