dilluns, 12 d’agost del 2019

Arròs de bacallà i nap violeta, i unes cases de tros


M'agrada mirar el paisatge d'on visc i conèixer el territori, caminant per senders de petits recorreguts, d'entre 10 i 50 km i que a Catalunya estan marcats amb franges blanques i grogues, com la pintura que té la nostra alzina del camí que em recorda per on passo. I en tots aquests passejos m'agrada observar el vell i bell patrimoni que tenim de cases de tros.
He de dir que per a fer les fotografies de les cases d'aquest post no he hagut de caminar més de 500 metres. Estan repartides per petites finques d'explotació familiar, els 'trossos', que envolten casa nostra. En el seu temps servien per a guardar els estris que s'utilitzaven al camp i també per a preparar l'esmorzar i el dinar dels que hi treballaven. Unes construccions rurals que també servien d'aixopluc per al pagès i l'animal que l'acompanyava. Algunes encara es fan servir, però la majoria varen ser abandonades fa molts anys. Un dels motius de deixar el camp van ser les indústries que es van instal·lar al Camp de Tarragona. Podeu veure en una de les fotografies el sempitern núvol de contaminació que veiem a l'horitzó. Sempre hi és.
En aquestes casetes es cuinava de manera senzilla i humil (en moltes s'hi pot observar la negror del foc a les parets). Amb productes de temporada que tenien a l'hortet i poca cosa més. El bacallà era molt emprat: al ser un peix que es conservava bé, se'n trobava tot l'any i no necessitava massa temps per a coure'l. I per això en farem un arròs. L'altre ingredient que hi posaré és el nap violeta. M'agrada fotografiar els naps i quan en vaig al mercat sempre en compro, els acabo posant en les cremes i sopes que faig. Però avui aniran a l'arròs. El nap té un baix valor calòric com també el bacallà, tot i que els que treballaven a pagès necessitaven menges contundents i calòriques. I com a tercer element del plat hi trobem l'allioli que serà un complement ideal. Possiblement els pagesos, o qui cuinava per a ells, es fessin una picada amb alls, julivert i oli d'oliva al moment que no deixaria de ser una bona manera d'acabar-lo. I també em fa pensar que en lloc de posar-hi un caldo de verdures, fos aigua amb dues pastilles de brou concentrat.
En futurs posts en tornaré a parlar sobre aquestes construccions, n'hi ha de molt interessants: barraques de pedra seca, cabanes, marges... perquè el nostre territori n'és ple. 

Ingredients per a tres o dos amb gana,
 - 250 g d'arròs bomba
 - 250 g de bacallà dessalat, esqueixat i assecat amb un paper de cuina
 - oli d'oliva verge extra
 - 1 ceba tendra
 - 1 nap violeta gran
 - 2 alls esmicolats
 - sal i pebre
 - 1 litre de caldo de verdures (si el voleu una mica sucós 1/8 de litre més)
 - allioli per a acompanyar

Manera de fer,
En una cassola amb oli d'oliva sofregim la ceba tallada a daus, fins que estigui cuita al nostre gust. Referent això he de dir que no m'agrada la ceba poc feta als sofregits, així que cadascú l'ha de posar al punt de com li agrada.
Salpebrem.
He tardat uns 15 minuts a tenir-la, a foc amorós, i seguidament he afegit els dos grans d'all i el nap pelat i tallat a daus, amb uns 10 minuts més, a foc també ben amorós.
Continuem.
Afegim l'arròs i deixem que agafi les substàncies del sofregit durant dos o tres minuts, tot remenant.
Aboquem el caldo de verdures calent i quan comenci a bullir comptem uns deu minuts.
Passat aquest temps afegim el bacallà i deixem coure uns cinc minuts.
Tastem el punt de sal i si està al gust, apaguem el foc i el tapem amb un drap uns tres minuts.
Servim amb allioli.
I que no falti el porró amb un bon vi.

Taken in, Mike + The Mechanics

4 comentaris:

  1. quina pinta tot plegat !! meravelloses sortides entre natura i deliciosos plats.

    ResponElimina
  2. Quines portes i finestres i teulades, i el culet del Xingu tan eixerit;) Les borges són un gran tresor del nostre territori. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un tresor que mica en mica es recupera per a preservar-lo. El Xingu ja no el puc prendre a caminar, es cansa. Ja té 12 anys. En aquest passeig perquè era als voltants de casa i s'anava estirant a l'ombra dels ceps en tot moment.

      Elimina