Dijous passat va ser sant Sebastià, festa major a casa perquè és el patró de Rio de Janeiro. En realitat, la ciutat es diu 'São Sebastião do Rio de Janeiro', però ha quedat amb el nom més curt. Hi ha tota una història darrere que no explicaré ara mateix. Al que anàvem, vaig fer un dinar de festa amb carxofes i altres hortalisses de temporada, amb la part d'un pollastre de corral que tenia al congelador, i el vaig confitar amb greix d'ànec que estava a punt de caducar.
A casa som dels que intentem menjar poca carn i tampoc ho fem els dilluns, intentem fer i fem un dia sense carn el 'meatless monday', bé per qüestions saludables i també per raons mediambientals, tanmateix resulta que quan publico els dilluns sempre hi ha algun plat que en porta, de carn. Mengem molta verdura i com he dit altres vegades, mengem per a viure i no vivim per menjar, no obstant això, quan hem de celebrar alguna cosa ho fem amb una recepta com el plat d'avui, de festa major. I dijous vam tenir un bon motiu.
Aquest pollastre es cuina a foc lent, a 80℃ durant un parell d'hores o fins que punxant-lo es veu ben tendre. Demaneu a la pollastrera que us tregui la pell del pollastre, ja que per aquesta recepta no cal daurar-la. Per a dues persones,
Ingredients,
- 4 peces de pollastre de corral
- 1 kg de greix d'ànec, o oli d'oliva verge extra
- carxofes
- cebes petites del 'platet'
- cols de Brussel·les
- tomacons sencers, els meus són dels que tenim penjats
- sal i pebre negre
- boletes de pebre rosa, les tinc al jardí
- alls
- 1 branca de romaní, mireu els botonets de flors que estan a punt d'esclatar
- 1 fulla de llorer
- un parell de cullerades soperes de vinagre Forum Chardonnay (opcional)
- patates i oli de gira-sol per a fregir-les
Pelem les cebetes. Netegem les cols. Preparem les carxofes traient els pètals externs i partim els cors per la meitat o a quarts. Posem aigua en un cassó i bullim les cebetes, les cols i les carxofes durant uns vuit minuts. Escorrem de l'aigua i els posem sobre paper de cuina per a treure'n l'aigua. En una cassola, amb el foc baix, hi posem el greix d'ànec i quan s'hagi desfet hi posem el pollastre i la resta d'ingredients. Ho coem, tal com he dit abans, a 80℃ durant un parell d'hores, fins que sigui tendre. Cinc minuts abans d'apagar el foc hi tirem el vinagre per a donar-li un punt d'escabetx, opcional si no us agrada. Si teniu una olla de coure a baixa temperatura o un Rocook, ho cuinareu de manera perfecta. Acompanyem de patates petites fregides que primer haurem bullit senceres i després, tallades a quarts i fregides.
Recomanació de la setmana, de part de la meva filla Bibi, que és consultora d'innovació en empreses.
Una recomanació? La nova pàgina web que he llançat fa uns dies. La meva feina està enfocada al benestar en l'empresa, temes de cultura emocional, creativitat que és un món que m'apassiona, i comunicació i persuasió que em surt d'allò més natural. A partir de les paraules creem la nostra realitat, i això és el que faig, veure quin impacte té la comunicació en el nostre entorn i com millorar-la per ser més partícips de la nostra vida i la nostra realitat. M'agrada acompanyar a les persones a millorar la seva comunicació, perquè penso que així, també podran millorar la seva qualitat de vida. Us convido a visitar-me a hypecomunicacion.es.
Gràcies, filla.
Encara recordo el dia que el vaig veure baixar pel Passeig de Gràcia, vestit de negre, amb les mans a les butxaques dels pantalons, tranquil, sense que ningú el reconegués -cosa impensable al Brasil-. Em vaig quedar embadalida i no vaig ser capaç d'anar a saludar-lo. Un dels meus cantants preferits, ell, Chico Buarque. 'Carioca da gema' com es diu -del rovell-, de l'elit intel·lectual de Rio de Janeiro. Gràcies per tota la teva obra musical i literària.
A última hora de la nit em va arribar la notícia que al mateix dia del patró es va morir la gran cantant Elza Soares, a qui li vaig dedicar un post fa un temps. Trista per la pèrdua d'una gran dona i una gran feminista. Adeus, Elza. Obrigada por tudo.
Estação Derradeira, Chico Buarque
... São Sebastião crivado
Nublai minha visão
Na noite da grande
Fogueira desvairada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada