divendres, 4 d’octubre del 2013

Cactus, gelatina de figa de moro i vinagreta


Una de les receptes de la revista Cuina que més m'ha xocat de sempre és una del número 109 i que està feta amb figues de moro, recepta de Carme Ruscalleda. I com diu de treure'n punxa...encara que, a la nostra cultura, de les figueres de moro només en consumim el fruit, aquí ens proposen menjar-ne també el cactus, inspirats en la cultura mexicana, que se'l menja de moltes maneres diferents.
Per a quatre persones,

Necessitarem:
 - 1 peça de cactus de figa de moro (un oval molsut de la planta, atenció que té punxes)
 - 12 figues de moro (atenció amb les punxes)
 - 2,5 fulles de gelatina (de 2 g cadascuna)
 - 50 g de suc de llimona
 - 30 g de sucre
 - flocs de blat de moro torrat (Corn flakes)
 - fulles de menta
 - pètals de gerani (no en tinc i he posat flors de romaní)
 - 50 g d'oli d'oliva verge extra
 - sal grossa i pebre negre
 - 10 g de vinagre de Mòdena
 - 2 g de mostassa de gra
 - 1 dàtil picat menut

Farem:
1 - Peleu amb compte les figues, amb forquilla i ganivet talleu-les pel mig, fixeu la part oberta amb la forquilla i, amb una cullereta, aneu-ne buidant l'interior. Tenen una polpa sucosa i amb moltes granes. 
Peseu-la, us calen 250 g de producte net. Passeu-lo pel passapuré per triturar i alhora retirar part de les granes, obtindreu 200 g de pes net. Reserveu-ho.
2 - Remulleu la gelatina en aigua freda, escorreu-la i poseu-la a fondre en un cassó sobre un foc molt suau. Afegiu-hi el suc de llimona i el sucre i mescleu-ho fins a fondre el sucre. Aparteu-ho del foc, mescleu-ho amb la polpa de figa de moro i reserveu-ho en un atuell per quallar-ho a la nevera.
3 - Mescleu els ingredients de la vinagreta, poseu-hi un punt de sal i pebre i reserveu-la.
4 - Amb l'ajuda d'un paper dur, d'estrassa o d'embalatge, fregueu la peça de cactus amb ganivet per fer-ne saltar les punxes de la pell exterior. Esbandiu-la a raig d'aixeta i peleu-la com un cogombre. Feu-la a talls d'1 cm de gruix. Marqueu les peces de cactus polides, fregades amb un fil d'oli i salpebrades a la planxa o en una paella, 2 min. Reserveu-les.

Muntatge:
5 - Disposeu a cada plat una llesca de cactus, repartiu-hi la gelatina de les figues feta a cubs, amaniu-ho amb la vinagreta i repartiu-hi per sobre les fulles, els pètals, els flocs de blat de moro torrat i un xic de sal grossa.

Amb Mèxic al cor, una part del meu s'hi va quedar, Vicente Fernández ens canta a totes les dones, que som totes unes Mujeres divinas. I tant que sí... 

14 comentaris:

  1. Huy..quina recepta mès exótica!!!!!!! Però encantadora... M'ha agradat molt la presentació, el plat i els colors! Fantàstics... i un bon guiny a Mèxic!
    Petons i ....fins aviat!

    ResponElimina
  2. Quina recepta més bona, Nani. A mi m'encanta, la figa de moro. Quan vaig ser al Marroc me'n comprava cada dia. Amb la meva família, que viu a l'Empordà, també n'hem collit sempre. Traiem les punxes amb un cubell de sorra, i fregant-les. Però és cert que, de tan en tan, una punxa acaba clavada al dit... i quin mal que fa, tan petita!! Vaig veure la recepta al Cuina i vaig pensar: molt bé, Ruski! I ara penso, olé, Nani!! Preciosa, la presentació!! Petons

    ResponElimina
  3. Tot un viatje llunyà amb aquesta recepta Nani! Jo pensava que tan sols es menjaven els fruits i encara amb molta cura perquè quines punxes!!!!
    Però així amb el cactus em sembla molt original i deliciosa... al veure les fotos em vaig recordar del nostre viatje de nuvis a Mèxic on miraven aquest cactus i uns pagesos estaven a punt de menjar, ens van convidar (ens van sentir parlar castellà i per molt extrany que sembli senten més anglés!!!) a compartir amb ells aquestes "figues", les obriem amb un ganivet gegant i en treien la polpa en 2 segons, quin dia més maco vam passar amb ells!!!!
    Petonets i bon cap de setmana,
    palmira

    ResponElimina
  4. Ostres... et pica la curiositat i la fas!!! A mi em pica la curiositat i em segueix picant sempre ;-)

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  5. Una recepta super curiosa Nani...segur que ha de ser bonissima...diferent al que estem acostumats!!
    Les fotos de les figueres de moro florides son precioses!!
    Petonets i bon cap de setmana. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  6. Sempre sorprenent, Nani!
    Gràcies, guapa!

    ResponElimina
  7. Espectacular I totalment diferent. Petons.

    ResponElimina
  8. Quina sorpresa Nani!. És una recepta que amb les fotos que hi poses invita a cuinar-la.
    Ja parlaré amb el cuiner de la casa per veure si s'anima i podem provar-la.

    ResponElimina
  9. Qué original Nani!!! Mai he provat aquestes figues, lo de menjar cactus crec que em faria una miqueta de cosa, no se, no se jajjaaa.
    Em va encantar coneixet i posar-te cara, espero que vagi molt bé la trovada gastronòmica d'aquest finde!

    Petonets!!

    ResponElimina
  10. No sóc de menjar figues, però reconec que la recepta és original i, més quan et transporten a viatges inoblidables.... Molt boniques les fotos.

    ResponElimina
  11. jo que super original, es que no lo habría imaginado jamás y mira que el cactús sí que lo he comido! me ha encantado! un besazo, Nieves-igloo

    ResponElimina
  12. Molt original!! m'encantaria provar-ho, no m'imagino con gust deu tenir.
    Ptns.
    Su.

    ResponElimina