Tarragona és una ciutat tranquil·la. Ho tenim tot relativament a prop i no cal tirar de carmanyola. Però algun cop has de quedar-te a la feina i llavors és quan penses que va bé tenir-la a mà. Fa uns dies es va trencar la que tenia i vaig entrar a Culinarium, és difícil passar per davant i no fer-ho, la Maria en va recomanar una que va molt bé tant per fred com per calor.
El preu era temptador, així que ja ha passat a fer companyia als altres estris. La vaig estrenar amb una sípia estofada. Aquesta vegada calculeu les quantitats vosaltres, segons les persones i el gust.
El preu era temptador, així que ja ha passat a fer companyia als altres estris. La vaig estrenar amb una sípia estofada. Aquesta vegada calculeu les quantitats vosaltres, segons les persones i el gust.
Necessitarem:
- oli d'oliva
- ceba tallada finament
- pebrot verd a daus
- pastanaga esmicolada
- 1 all
- patates trossejades
- 1 fulla de llorer
- rovellons
- sípia neta (jo l'he fet amb una de Tarragona)
- musclos cuits al vapor i sense closca
- gambetes o llagostinets pelats (també de Tarragona)
- sal i pebre
- aigua
Farem:
Passarem la sípia per una paella amb poc oli d'oliva i reservem.
A la mateixa paella hi afegirem una mica més d'oli i sofregim la ceba, el pebrot, l'all i la pastanaga.
Salpebrem.
Afegim la sípia i el llorer, cobrim amb aigua i deixem que es cogui uns 20 minuts.
Posem els bolets.
Fregirem una mica les patates perquè no es desfacin, les aboquem a l'estofat i que es coguin uns 10 minuts a foc mitjà.
Ara ja podem posar-hi els musclos i les gambes, que es facin un parell de minuts.
Tastem el punt de sal.
Com que estem a la feina beurem aigua!
Si la fem d'un dia per l'altre, queda més bona perquè es confita.
A casa ens mengem aquest estofat amb un bon allioli i acompanyat de vi blanc.
Sole Gimenez, Je ne veux pas travailler.
La meva aportació als menjars de carmanyola de Memòries d'una cuinera.
bon cap de setmana, una pinta deliciosa ;))
ResponEliminacarai, quina bona compra, Nani. i el que hi ha dins sembla deliciós... a mi m'agrada fer la sèpia amb verdures i deixar-la reposar, sí, d'un dia per l'altre. Queda més bona. M'agrada això que dius d'afegir-hi allioli i, evidentment, m'agrada la cançó! Jo tampoc no vull treballar...! ha ha ha. Petons
ResponEliminaQuina bona pinta !!!!!
ResponEliminaMercè
Uau!! Que xula aquesta carmanyola, genial per dur el menjar a la feina, aniré a veure si la trobo. La sípia estofada sempre és boníssima, un plat deliciós per estrenar la carmanyola!
ResponEliminaPetons
Només m'hauria d'apartar els musclos però la resta ha d'estar molt bo, això si que és una senyora carmanyola.
ResponEliminaLa cançó molt xula.
Gràcies Nani, t'afegim al recull.
Aquest és un plat que vaig aprendre a fer de la meva sogra i és una veritable delícia.
ResponEliminaEncara que el meu, és mes humil que el teu. Aquest teu és de festa, festa.
Petons
Carai, a mi el que m'agrada és el que hi ha dins!
ResponEliminaBon cap de setmana, guapa!
Així qualsevol se'n va content a la feina! Un plat boníssim i complet. Petons.
ResponEliminaQue bona pinta Nani!!! M'agrada molt la sipia i a vegades també em toca dinar de carmanyola, aixi que l'apunto! Petons!
ResponEliminaMira que abans de comprar la carmanyola compraria la sipia que està a dins!!! M'agrada molt però no poden ser pas tan bones com les que tens a Tarragona o,) Això si que és producte del mar i tant bé cuinat que dona gana ara mateix!!!
ResponEliminaPetonets i molt bon cap de setmana,
Palmira
Doncs es maca aquesta carmanyola i se li veu un bon acabat... la sipia estofada es un d'aquells plats que son com de la mama o mès allà de l'avia. Es mariner, es clar, de ciutat vora al mar. I aquest plat, el tinc al cervell, se perfectament l'olor que fa, el sofragit, desprès amb la sipia ja agafa una olor molt peculiar.
ResponEliminaMira, que me'n entren ganes...! I aquesta canço m'encanta!
Nani, yo utilizo la fiambrera muchos días pero la mía no es tan mona. Aquí no tenemos distancias tan cortas, así que muchas veces me llevo la comida al trabajo. Bueno, ya me gustaría a mí tenerte por compi de trabajo. El contenido de mi fiambrera no es elaborado como el tuyo. Un besazo.
ResponEliminaAquesta carmanyola és de luxe!! Petonets!
ResponEliminaUna delícia si et trobes una carmanyola així. Petonets.
ResponEliminaCrec que la meva carmanyola mai ha vist un estofat de luxe com aquest! Això d'afegir bolets a la sípia m'ha semblat moooolt original ;-)
ResponEliminaOstres!! Això si que és una super sípia estofada!! Ben guarnida ehh!! A casa quan la fem hi posem quatre patates i un parell de pèsols i prou!! Et compro la teva!! Segur que està molt més bona!!
ResponEliminaPer cert.....prohibit anar al Culinarium!! Sempre surts amb les mans plenes!! Jajaja
Petonets. MAR, de EQNME