La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla significar que va quedar en res allò que volíem o preteníem. Però això no s'ha complert avui a la nostra cuina, perquè sí que d'alguna manera hem aconseguit uns bunyols que per ser la primera vegada que els fèiem ens han agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu i la natura et paga amb escreix que la visitis. Paisatges, fauna i flora al natural ens mostren allò que de vegades només es veu en llibres, televisió i ordinador. Només cal que ens calcem bé, obrim els ulls i caminem, res més.
Així que a l'última sortida vam veure que les borratges estaven en plena floració i aprofitàrem per a collir-ne i fer uns bunyols per a berenar.
Necessitarem:
- 20 pomets de flors fresques de borratja
- 1 ou
- 3 cullerades soperes d'oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada sopera d'aigua
- 2 cullerades soperes de melmelada de taronja amarga
- la pell d'una llimona ratllada
- la pell d'una taronja ratllada
- 1 xic de sal
- 80 g de farina passada pel sedàs
- sucre de llustre
- canyella en pols
- oove - oli d'oliva verge extra per a fregir
Farem:
En un bol barregem el rovell de l'ou amb l'oli d'oliva, la melmelada, l'aigua, la pell de la llimona i de la taronja, la sal i la farina.
Tapem amb un drap i deixem reposar al frigorífic aproximadament una hora.
Mentre sortim a collir les flors de borratja amb cura de no punxar-nos.
No patiu que quan es fregeixen les punxes desapareixen.
Ara incorporem a la pasta la clara de l'ou muntada a punt de neu.
Passem les flors per la pasta fent petits bunyolets i fregim a l'oli calent.
Deixem en una safata amb paper de cuina i empolvorem de canyella en pols i sucre de llustre.
Notarem la natura amb gust molt agradable de taronja i llimona.
Servim amb un te.
Avui ens acomiadem recordant que aquesta setmana celebrarem Sant Jordi i que amb les nenes dels Fruits Saborosos hem fet un llibre on s'utilitza la melmelada a la cuina. No són receptes de melmelades sinó que són receptes amb melmelada, com la d'avui que n'hi he posat per a donar-li gust. Melmelada a la cuina de Cossetània Edicions.
The air that i breathe, per Simply Red, o, si us agrada més, la versió d'Albert Hammond.
En Aragón la comemos como verdura y la cocinamos igual que los cardos. Rico, rico.
ResponEliminaUn abrazo Nani,
Carmen
Aquest llibre l'hauré de trobar perque ja saps quant m'agrada cuinar amb melmelades!
ResponEliminaI aquests bunyols, un berenar perfecte... Nosaltres tenim el bosc ben a prop, 5 minutets, tot un luxe però no m'atreveria mai a collir coses...
Petons
Palmira
Ja estic buscant el llibre!
ResponEliminaNo sabia que aquestes plantetes es podien cuinar, tot i que sí que quan les trobava, de petita, m'agradava posar-me-les a la boca pel gustet dolç que tenen les flors...
Bona diada!
Marta