Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 25 de setembre de 2020

Un artesà ceramista, Carles Llarch


És un home savi que es deixa impressionar pels cels rogencs de l'albada, els capvespres de mil tonalitats i les nits de lluna encesa a La Mata Vella. Cultiva l'ofici de ceramista en un entorn privilegiat, a Font-rubí, al nord de l'alt Penedès. Els dies clars, la vista albira des del blau Mediterrani al verd fragmentat del bosc, tenyit de temporada. Fent un gir de 180 graus, la mirada s'impregna de mar i muntanya. El Paisatge natural que l'envolta és una reserva energètica; la ceràmica hi suma magnetisme, equilibri i bellesa.

Carles Llarch treballa amb les mans, en solitud i sovint en silenci. De fons, es permet la música clàssica i les emissores líder de ràdio catalanes, però els anuncis el molesten. Enyora els primers anys de vida al taller quan la veïna li recollia les trucades al telèfon fix. És un home de mirada ampla, llegit i sentit. S'entreveu en la conversa com la filosofia i les humanitats han modelat la seva manera de ser. I el torn. 'El torn és teràpia. El de ceramista és un ofici que t'obliga a reflexionar, a entendre la vida. Estàs tu, el torn i la terra i un 0,3% de coneixement. Hauríem de ser experts en viure', reflexiona.

La seva carta de presentació és senzilla: 'No pus entendre la meva feina sense les mans; el tacte amb el fang és molt agradable', dirà. Des de l'any 1986 viu en contacte amb una matèria que ho impregna tot: 'La ceràmica és arreu, als avions, als coets, als mòbils, però no en tenim consciència'. Al seu web personal, descriu l'ofici amb la nuesa de les persones humils, els elements naturals per sobre de l'ego: 'L'argila extreta de la terra i deixada reposar al sòl. Passa pel molí per convertir-se en pols. Aigua i pols, mesclades i pastades; fang a punt per donar forma amb les mans, deixant assecar les peces al vent de la marinada. Per acabar al forn; el foc transforma el fang en ceràmica'.

Hi ha un matís poètic en la selva manera de pensar, de fer i de dir. Quan entra en contacte amb el fang, es transforma. La conversa es pausa i els dits ho expressen tot. S'apressen a donar forma amb una cadència rítmica. Les mans llisquen amb precisió i l'art de crear flueix sense convencionalismes i amb molta sensibilitat. Té 55 anys i de petit ja apuntava maneres donant forma a la plastilina. Les manualitats van ser premonitòries del que vindria després. La ceràmica, als inicis, no se la planteja com un ofici, però els anys de formació i les persones que va trobar en el camí l'hi van conduir.

Des de l'any 2010 ha creat un vincle molt estret entre ceràmica i vi. 'El Penedès és terra de ceràmica més que de vi', s'atrevirà a dir. I afegeix: 'Tenim bòbiles abandonades, a Parès Baltà s'han localitzat fins a 7 forns ibèrics... És una regió plena d'argila per tot arreu i és una llàstima que no se n'ha tingut més cura i memòria'. Vinificar en gerres de fang és donar puresa als vins, respectar el caràcter varietal i fer bategar la terra, ennoblir-la. El treball cos a cos i mà a mà amb cellers com Parés Baltà, Heretat Mont-rubí, Mas Candí, Sicus i Recaredo li ha permès explorar el comportament dels diferents tipus de terres i la seva química amb el vi, entendre la influència de la mida i la forma de la gerra i analitzar tants altres paràmetres de coexistència... 'Els terres blancs donen més notes a guix i pols seca i això s'acaba confonent amb l'acidesa del vi. Hi ha més càrrega elèctrica. Els terres tot terreny accentuen la nota metàl·lica. La terra vermella va millor per als blancs amb estructura i per afinar els negres'.

Viu d'acord el temps i l'època de l'any i la pressa no entra en els seus plans. Els encàrrecs esperen amb la paciència que ell imposa. L'any 2015 suma una aventura nova que és la de fer el seu propi vi, el ViTal. Carles Llarch té clar que 'el vi és un element sensitiu, que es podria fer sense tecnologia, per sensacions'. El seu projecte d'amistat i col·laboració amb l'enòleg Josep Queralt que està empeltat en la naturalitat i la mínima expressió: sense tecnologia, sense temperatura, sense fred, sense estabilitzar i sense filtrar. Vi de vinyes velles de macabeu (60 anys) vinificades en gerres de ceràmica. Un vi instintiu i primari que amaga 'dues maneres d'interpretar la terra'. Carles Llarch reuneix a l'ampolla les seves dues passions. 'ViTal és observar, escoltar i interpretar l'entorn', matisarà.

Té clar que 'l'artesania és un retrobament amb la natura' i defensa aferrissadament els oficis: 'És important recuperar el coneixement de cada ofici per tornar-los a entendre. Però la indústria també ha d'existir perquè jo sigui un artesà'. I en el fons d'aquesta mirada amplia, una reflexió més profunda: 'La societat reclama tornar a les persones per donar sentit a la vida. Si no fem aquest canvi, ens destruïm'.
                                
                            Ruth Troyano, Periodista i Màster en Turisme Enològic/Sommelier

Del Concerto Grosso Núm. 11 en re menor, Opus 3, RV 565 L'Estro Armonico, Vivaldi interpretat per Pau Casals, Jacques Thibaud & Alfred Cortot


2 comentaris:

  1. En Joan Carles, es dels pocs homes que ha entès el que és el treball. Tota persona hauria de dignificar el que suposa guanyar-se el pa. Ell ho té molt clar, ha escollit ser ceramista d'ofici i a fe que fa anys no ha deixat de saber que si tenia mans era per fer-les anar. Ha escollit el fang que ha anat derivant amb els dies amb una transformació fantàstica transformant el seu fang ( ja que se'l fa ell segons el que hi vulgui conreà) amb grans gerres contenidors de vi, i aquest saber fer tot trobant una part l'hedonisme que ell ha ben sabut crear, l'ha fet mereixedor d'aquest treball reconstituent honest a la vegada que per la ment una feina sana, que ell ha sabut portar a terme. A la vegada també sap com donar les formes que calguin per restituir si cal gàrgoles ,tobes i el calgui per fer de les cases velles una altra forma de restituir-les. Us faig saber que aquest artista/artesà que teniu pel Penedès, val la pena de saber-lo valorar com cal, aquesta és la meva apreciació. Si aquest País tant dissortat que tenim, tinguéssim en ment que s'ha de treballar per viure, i no viure per treballar, tal com fa en Joan Carles Llarch ja us dic jo, que aquest no seria tant dissortat !

    ResponSuprimeix
  2. Estimada D'olors Bosch, sempre estimada...

    ResponSuprimeix