Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió Open Bloggers Food & Wine Tarragona 2014 panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimecres, 17 de juliol de 2019

L'amanida de la Roser Oter, una tarda amb bona companyia


'En solitud, però no solitaris, reconduïm la vida amb la certesa que cap esforç no cau en terra eixorca. Dia vindrà que algú beurà a mans plenes l'aigua de llum que brolli de les pedres d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres'.
L'ànima lectora és discreta però interpel·la. Està suspesa per un fil al centre precís d'un cèrcol. I entre la ceràmica blanca i el metall, la paret fa de pissarra i té tatuat un fragment del poema 'Solstici' de Miquel Martí i Pol. Està escrit a mà; ignorem si és el mateix pols de la ceramista que ens rep, però la lletra és igualment endreçada i suggeridora com la seva obra.
És un divendres calorós de mitjan juliol. Les escultures de pell i ànima omplen discretament el pati de casa, a Santa Oliva. A l'obrador, a recer del sol, les peces reposen amb silenci commovedor a l'espera de ser definitivament esculpides. Com pot ser que bateguin? O som nosaltres que bateguem amb més consciència en observar el seu estil delicat i esvelt, revelador i lluminós? Hi ha retalls, escrits i fulls penjats, subjectats amb pinces de fusta. Diu que els guarda perquè és d'on treu la inspiració després. Hi ha un pentagrama i notes que hi pengen, també suspeses. No endevino la peça, però penso que la música de la creativitat no té límits.
Ens fascina la simbologia de l'ànima lectora. Com una peça tan senzilla amaga tants significats. Ens meravella que sigui còmplice de fil ferros, de dogues i de llibres diminuts que s'apilen i fan muntanya: que proposen fer el cim a qui llegeix. Escriu Jordi Nadal a 'La Vanguardia': 'No llegeixi com els nens, per divertir-se. Ni com els ambiciosos, per instruir-se. No, llegeixi per viure'. Perquè és sentir, és vibrar i és aprendre. I l'art es deixa llegir. 'En solitud, però no solitaris...' he recordat moltes vegades quan tinc al davant l'obra de Roser Oter. M'agrada veure i sentir la pell de l'ànima lectora perquè omple de llum els meus espais vitals i des de la discreció m'eriça els pèls del braç. I a vegades m'atreveixo a descriure-la perquè la seva ànima, la de la persona, hem d'acompanyar-la perquè arribi tan lluny com mereix.
L'obra de Roser Oter és intuïtiva, nostàlgica, significada i subversiva. És plena de mots i símbols, de vida viscuda, imaginada o sentida. Cada peça convoca els sentits i els interpel·la. L'exemple: un llibre entreobert, relligat amb filferro, amb una línia de lletres que es rebel·la i continua el seu camí fora dels marges, descansa a la vora del poema L'arbre, de Martí i Pol: 'Perquè la pau és un espai tendríssim que es guanya, prou que ho saps, en solitari, i es frueix amb el món per companyia'. La ceràmica precisa i rugosa, seductora i convincent de Roser Oter és pura. I busca còmplices. Obre i tanca constantment nous cercles'.
                                                   
                                                         Ruth Troyano

Abans de res he de dir que se'm fa molt difícil escriure el post d'avui. Hi ha moments viscuts que per més que els plasmem en paper o en pantalla mai podran transmetre la realitat. I després que la Ruth ho ha descrit tot molt bé com sempre, la veritat és que la tarda que vàrem passar a casa de la Roser resulta tot un exercici emocional. Quatre dones que ens vam citar en un entorn creat per una escultora/ceramista que deixa constància de la seva creativitat en qualsevol racó de la seva casa-taller. Una artesana de l'argila, una periodista, una compositora i jo de fotògrafa captant els retalls de vida que se succeïen. 
M'hauria agradat fotografiar les mans de la Roser treballant una de les seves obres (ja hi tornaré més endavant), però la vaig captar mentre preparava l'àpat. Mans delicades, mans d'artista. Unes mans que  van complir l'encàrrec que li vaig fer d'uns estris per al blog. Preciosos. Gràcies, Roser.

Ingredients,
per a la vinagreta,
 - avellanes
 - nous
 - alfàbrega fresca
 - orenga seca
 - fulles de menta fresca
 - oli d'oliva verge extra
 - vinagre de Mòdena
 - sal i pebre
per a l'amanida,
 - cigrons
 - palmitos
 - alvocats
 - tomàquet
 - pastanaga
 - carabassó saltat lleugerament per la paella
 - pebrot verd i vermell

Com fer-la,
Es prepara la vinagreta amb els ingredients.
Muntem l'amanida amb els ingredients tallats a daus.
Ho barregem i servim.

I si érem quatre dones a taula hi vam afegir una cinquena, la de les etiquetes del vi: una dona del segle XVIII, obra del caricaturista anglès Matthew Marly, amb un pentinat que acull un magnífic jardí al cim que és una al·lusió a les vinyes de la Terra Alta d'on surten els vins de Marc i Emma Bournazeau (del celler Terra Remota de l'Alt Empordà), guiats per l'enòloga Edith Soler i elaborats amb la varietat Garnatxa. Un encert de totes totes, tant l'Adalta blanc com el negre.

La música. Ai la música. Un luxe poder tenir avui una composició, meravellosa composició, de la Carlota Baldrís, una de les quatre comensals. La Carlota és una compositora eclèctica i sobre la qual us podreu informar en la seva web. A l'hora del cafè ens va obsequiar  el seu CD 'Les dents del gat' i que vaig escoltar al cotxe de tornada a casa: se'm va fer curt el viatge. I a mi que em recorda molt a Heitor Villa-Lobos, el compositor de música clàssica brasilera.
La peça triada us sonarà, tal com ens va indicar l'autora, el Bésame Mucho. 

Una tarda, Carlota Baldrís, Josep M. Ferrando, José Antonio Asenjo, Francesc Vigadany & Jordi López

6 comentaris:

  1. Ostres, he quedat fascinada amb les obres de la Roser Oter, m'encanten!!! Gràcies per fer-nos-les conèixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! La seva obra és molt interessant. Jo tinc l'ànima lectora en una de les meves pretatgeries i es llegeix els meus llibres tot custodiant-los. És una preciositat. I si visites el taller de la Roser segur que et quedaran ganes d'endur-te més d'una peça. Un viatge a Santa Oliva, un bonic poble del Penedès, que val la pena. Bon cap de setmana!

      Elimina
  2. De vegades, no saps per què, però saps que alguna cosa molt especial està a punt de passar... I així va ser aquest divendres de juliol, dono gràcies per haver tingut el privilegi de viure aquest moment, màgic i inoblidable.

    ResponElimina