Moqueca de rap amb plàtan, un plat brasiler

Brasil és un país immens i la seva gastronomia és tan gran i variada com ell. Cada regió està dotada de tradicions locals amb receptes que uneixen les herències rebudes de part dels portuguesos, indígenes i africans amb els ingredients locals en els àpats més diversos. Bahia, situada a la Regió Nord-est del país, és una de les regions que fa una gran aportació al paisatge culinari brasiler.
La dieta bahiana és de mestissatge per excel·lència. Com la seva música, costums i religió. La cultura africana és la que es va imposar en la seva alimentació. Així uns dels ingredients puntals que s'utilitzen en les seves receptes, la llet de coco, l'oli de dendê i el pebre, i que tot just entren en la recepta d'avui, van arribar amb els esclaus portats del continent africà. La llet de coco la van inventar els africans i se sol preparar amb cocos frescos: es ratlla el coco i s'esprem en un drap de fil per a treure'n la llet 'grossa' (espessa). Seguidament es posa en un bol on s'aboca un got d'aigua bullent i es torna a esprémer per a aconseguir la llet fina. Com que tot això no ho faré, n'he comprat un pot. A més és ecològic que he trobat en un supermercat Veritas. En referència a l'oli de dendê (azeite-de-dendê) és l'oli de palma i que no posaré. El substituiré per oli d'oliva i una cullerada de cúrcuma en pols, que li donarà color. El pebre és l'altre ingredient que també procedeix d'Àfrica i que és prou conegut per tots. I aquí tenim un plat que ens pot portar a viatjar, un cop més, amb el paladar. M'hauria agradat afegir al post unes precioses fotografies que vaig fer fa uns 25 anys, però no les tinc digitalitzades i amb aquesta calor no m'acabo d'animar. Ja les posaré en unes futures receptes bahianes, perquè en vindran. Al blog ja n'hi tinc com ara la deliciosa truita frigideira feta amb lluç, les típiques rostes de Santa Teresa que allà es diuen rabanadas i es fan amb llet de coco, les cocades que es poden comprar al carrer (mare meva quina delícia), l'estofat de carabassa i carn amb una recepta de la Mãe Canô, mare dels cantants Caetano Veloso i Maria Bethania i els camarão com coco que és una moqueca amb llagostins. Em queden per fer un vatapà, un bobó, un efó, un acarajé i molts altres. Ja vindran.

Ingredients per a quatre racions,
 - 1 pot de llet de coco, a la recepta original s'utilitza un coco fresc
 - 2 talls de rap per persona
 - 1 ceba mitjana tallades a rodanxes
 - 2 tomàquets madurs tallats a rodanxes també
 - 2 cullerades soperes de suc de llimona
 - 1/4 tassa de fulles de coriandre picat
 - 1/4 tassa de julivert picat
 - 3 pebrots petits (vermell, groc, verd) tallats a rodanxes
 - 2 tires de cebollí tallades en petit
 - sal i pebre
 - 1 all
 - 1 tassa (cafè) d'oli d'oliva verge extra
 - 1 cullerada sopera rasa de cúrcuma en pols
 -1 plàtan tallat a rodanxes

Manera de fer,
Macerem el peix amb la llimona i reservem.
En una cassola amb oli d'oliva hi posarem la ceba, els pebrots (no cal que siguin sencers, n'hi hauria massa), els tomàquets, el coriandre, l'all esmicolat, el julivert i salpebrem.
Deixem coure a foc lent durant uns 20 minuts.
Afegim el rap, el plàtan, la llet de coco, la cúrcuma i deixem coure fins que veiem que estiguin cuits, en no massa temps.
Servim amb arròs blanc i farofa (farina de mandioca).
I si maridem amb un vi fresc, rosat o blanc, quedarà un àpat rodó.
Una llimonada ben fresca per als nens.

I si parlem d'una menja típica bahiana, també hi podem afegir la seva música. El berimbau és un instrument que com els plàtans, va arribar al Brasil des de l'Àfrica portat amb els esclaus, en concret  des d'Angola. És un instrument que consta d'una carabassa petita i arrodonida que fa de caixa de ressonància i que va lligada a una vara que porta un filferro. La seva música monocord va lligada a la pràctica de la capoeira i pot fer diferents sons, en concret tres i dependrà dels moviments que facin els practicants d'aquesta expressió cultural, que pot ser interpretada com una art marcial, un moviment corporal amb música i també pot tenir una interpretació xamànica. Igual que la feijoada, la capoeira també té la seva part social, ja que pot ser practicada per les diferents classes socials. Per cert, la capoeira és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO des de 2014. Aquí teniu una cançó que parla del berimbau i de la capoeira, els autors de la qual són el gran Vinícius de Moraes junt amb Baden Powell  i que aquí canta acompanyat per Toquinho i Maria Creuza. I molt bona la versió de Mayra Andrade, que torna a unir Àfrica amb Brasil. Ella és de Cap Verd, però també va viure al Senegal i Angola, països de procedència dels molts esclaus que varen ser portats com a mà d'obra.

Berimbau, Mayra Andrade & Trio Mocotò
              ... Capoeira que é bom
                         Não cai!
                               E se um dia ele cai
                                     Cai bem!