I de sobte em vaig trobar en un petit paradís, el de la Violeta. Un lloc d'aquells que de seguida veus el tarannà de la persona que l'habita. Una torrenca que des de petita es va sentir molt connectada a la natura, els seus cicles i els elements. D'avis pagesos, parts dels jocs d'infantesa eren amb pals, terra, aigua, fulles, les bestioletes del camp. Amb els pares i els germans, l'oci compartit era anar a la muntanya, al Roquer de Torredembarra, a la platja, al riu...
Ara viu a prop d'Altafulla, en un espai on també té el taller de cistelleria i un jardí amb fruiters, plantes aromàtiques i un hortet. I quin hortet. Viu amb la família que ha format amb el Joel i el petit Nil, on gaudeixen del petit racó en ple contacte amb la natura. Natura amb la qual no perd el contacte quan treballa, ja que col·labora amb l'Associació Mediambiental La Sínia, una entitat que treballa per la custòdia i conservació del territori a la Conca del Gaià (el riu que porta al cor), també des d'un vessant social amb el voluntariat i l'educació ambiental. Aquesta feina l'ha mantingut en contacte amb el riu Gaià i el seu entorn, les plantes i les fibres vegetals hi són presents, són accessibles i les coneix. Aquest contacte, junt amb una inquietud personal del treball artesanal i també de viure en harmonia amb l'entorn la porten a plantejar-se l'opció d'anar més enllà amb el tema de la cistelleria i decideix formar-se en aquest antic ofici. Tot i que en alguns moments ha estat un repte, ja que aquí no tenim escoles de cistelleria, estava convençuda que havia de seguir aquest camí i ho ha fet gaudint-lo molt. A banda de fer molts tallers per aprendre a fer peces, amb diferents cistelleres i cistellers d'arreu, sobretot a Catalunya, els seus referents són el Museu de la Pauma i les persones que el tiren endavant, en Carles Fontales i l'Anna Sínia que és amb qui més ha compartit i ha tingut oportunitat d'aprendre.
Ara la cistelleria és oci i també part de la seva feina. El frueix tot fent un aprenentatge continu, formant-se o compartint amb cistelleres i cistellers sempre que en té oportunitat. Fa tallers a casa i també en altres espais, perquè d'altres puguin aprendre i fer-se una peça. També les fa per encàrrec.
De la cistelleria en té una visió ben positiva, ja que opina que amb tota aquesta desconnexió que hem viscut els últims temps, moltes persones tenim necessitat i ganes de tornar a connectar i poder utilitzar utensilis i productes que no malmetin la riquesa i abundància que ens ofereix l'entorn. La Violeta creu que hi tenen cabuda tant en el present com en el futur aquests aprenentatges ancestrals, adaptats als nous temps i necessitats, dels quals en podem fer ús i no deixar que es perdin.
I per compartir una petita mostra de la seva obra, vàrem fer un tomb pel seu paradís personal. En veritat que no podria quedar-me només amb un cistell, però em va fascinar el porta ampolles de procedència del Penedès on caben fins a 12 capiculades. Em va comentar que és ben antic.
La recepta que incorporo al post no té cap secret, ja que són les crestes o panades que acostumo a fer tot sovint, bé per a sopars lleugers o per prendre a la platja o d'excursió. I el vi que les acompanya és el que acostumo a tenir fresc al frigorífic per les temperatures de l'estiu: un rosat de garnatxa negra, syrah i merlot, de la DO Terra Alta, del Celler Bàrbara Forés de Gandesa. Una molt bona combinació.
Per a fer les crestes necessitarem,
- 115 g de llet
- 115 g d'oli d'oliva verge extra de la DOP Siurana
- 390 g de farina
- una culleradeta de sal
- 1 ou
Pastem els ingredients, a mà o amb robot, fins a fer una bola. Si la massa queda molt espessa, podem afegir una mica d'aigua. Aplanem sobre la taula amb un corró i la deixem ben prima. Tallem en formes rodones i omplim amb un farcit que farem amb un sofregit de tomàquet, ceba, pebrot verd i vermell, tonyina i ou dur ratllat. Tanquem donant forma de mitja lluna i pintem per sobre amb rovell d'ou. Enfornem en una safata de forn, preescalfat a 180℃, fins que s'hagin daurat.
Recomanació de la setmana, no pot ser altra que la de consumir productes artesans del nostre entorn. Cal que reactivem l'economia local i veient com treballen els nostres artesans, val la pena. En el cas d'avui puc dir que els cistells de la Violeta són una preciositat i ja estic esperant que m'arribi l'encàrrec que li vaig fer. De pas, he de dir que resulta molt interesant visitar el Museu de la Pauma. Aquí deixo l'enllaç de la Fira de Fibres Vegetals de Mas de Barberans, al Montsià, de fa uns quants anys. I la visita que vaig fer al taller de l'Anna Sínia, una dels principals referents de la Violeta. Ah, i la meva visita a l'Hort de la Sínia. Tot queda a casa.
Moltes gràcies per tot, Violeta.
Pastime Paradise, Stevie Wonder
Preciós article, enhorabona i visquen els productes artesans i de la terra
ResponEliminaCal que ho compartim, tenim un territori que ens dona de tot.
EliminaMoltes gràcies per passar aquí,
Nani
Amb la Violeta al costat, el mon és millor
ResponEliminaTens raó, jo també tinc una Violeta a casa.
EliminaNani
oficis. mans. cistelleria. teixir complicitats entre natura i aliments. vi.da. un post preciós.
ResponEliminaQuan se'ns passi la mandra estiuenca haurem de tornar a embastar el projecte que tenim...
Elimina