'Cuina la teva veu', taller d'una tarda d'estiu

Que la vida és un aprenentatge continu, ja ho sabem. I que cal aprofitar qualsevol ocasió per a afegir experiències que ens serveixin per sumar, també. Per això, quan vaig veure que la Jordina Arnau i la Mariona Quadrada farien un taller conjuntament, no vaig dubtar a anar-hi.

De fet, tant la Mariona que ja ha sortit altres vegades al blog, com la Jordina a qui vaig conèixer fa molts anys quan em va trucar per a fer-me un reportatge per la TV, País Km0, són ben conegudes per totes: la primera, una excel·lent cuinera i comunicadora, i la segona per les seves facetes com a periodista i a la que vèiem fins ara a Planta Baixa de TV3.

No faré cap revelació anticipada d'allò que s'hi va tractar (la Jordina en farà més), però sí de com ens vàrem reunir dones per escoltar i posar en pràctica una manera de fer, de reunir-nos i de passar una tarda d'estiu, com en aquesta ocasió en un lloc amb encant, sota la magnòlia. Li vaig demanar a la Jordina que fes un extracte del taller:

'Cuina la teva veu és un taller formatiu experiencial creat per treballar la comunicació personal de les dones emprenedores. Un taller que et convida a fer un viatge introspectiu a través de la cuina de la Mariona Quadrada per reconnectar i treballar la teva veu i trobar la recepta que et faci sentir autèntica i còmoda per assolir allò que et proposis. Un bon tàndem de les dues, amb qui més enllà de ser amigues compartim visió i valor del dia a dia i que a més treballem a través dels paral·lelismes existents entre la comunicació i la cuina i que ho he creat a través de la meva marca personal.'

Només diré que em vaig emocionar recordant, en un dels exercicis, el meu primer record a la cuina: veia la meva mare fregint els plàtans que acostumava a preparar per a postres. Fins i tot, vaig poder veure les bombolles de la mantega a la paella i em va arribar la flaire, després de moltíssims anys.

La Mariona va preparar tres plats que ens van convidar a fer un viatge pel món i per la cuina en el temps. I quan li vaig  demanar un per a poder compartir la recepta, em va dir que la 'caponata siciliana' servida amb arròs. Tots van resultar molt bons i fàcils, per a plaer de totes. Així que teniu la recepta que surt en una de les fotografies. 

Arròs amb caponata siciliana, ingredients que necessitarem:

 - 2 albergínies

 - 2 alls

 - 1 ceba

 - 4 tomaques

 - 2 cullerades de tàperes

 - orenga i julivert

 - 2 cullerades de panses

 - 2 cullerades d'olives

 - 50 ml de vinagre balsàmic

 - oli d'oliva verge extra, sal, sucre

 - 250 g d'arròs integral

Es bull l'arròs amb aigua i sal. S'escorre i es remulla. Es talen les verdures i en una cassola amb oli s'hi posen la ceba i els alls. Al cap de 5 minuts, s'hi afegeixen les albergínies. Un cop mig toves, s'hi posa la tomaca. Quan s'ha reduït, s'hi tira el vinagre i es redueix. S'hi posen les panses, les olives, les tàperes i les herbes. Se serveix l'arròs amb la caponata.

Recomanació de la setmana, aprofitem qualsevol taller i curs que ens empoderi, que ens faci créixer. En aquest camí que fem juntes, qualsevol cosa que ens faci sentir lliures i fortes, com el d'aquesta ocasió. La nostra veu i la manera de fer té molta força i l'hem de fer notar. 

Mentre escrivia aquesta entrada em va arribar la trista notícia que ens havia deixat la Núria, la que estimava Catalunya i la nostra llengua, la que mai va cantar en una altra i que fou un referent del feminisme, de la nostra cultura i de tota una època de la nostra música. Per això era 'la nostra Núria', la veu que no s'apagarà, perquè quedaran els boleros que cantaves i que tant m'agraden, el jazz que vares traduir i cantar tan ben acompanyada pel Tete, sí el Tete Montolíu, i les cançons que ens acompanyaven a les festes majors. Em vaig emocionar en veure l'entranyable comiat que et van dedicar 'Les Teresines' en el seu sempre sensible compte de Teresinologia. I jo també seré al balcó per a dir-te adeu, fins sempre, Núria.

Lluny, Núria Feliu & Los Guacamayos

        ... Vaig amb l'ànima ferida.

                  Saps que et crida i que t'espera.

                        Vaig buscant la teva vida,

                              lluny, on sempre és primavera.

                                   Lluny, on van les esperances.

                                         Lluny, on van tots els amors...