Enguany vaig assistir per primera vegada a un acte TED. Els seus esdeveniments existeixen des del 2009. El TED és una fundació que es dedica a difondre idees que valen la pena. Idees en forma de xerrada centrada en un sol tema i de 18 minuts com a màxim per ponent. Tarragona és una de les ciutats que compta amb una de les llicències que donen per a organizar actes locals. Així que el TEDx Tarragona també té per objectiu difondre idees per a transformar el món. Cada any es fan trobades sota un tema molt específic i en llocs amb un aforament màxim de 100 persones. El tema d'aquest any va ser SHINE, brilla en anglès, i molt emotiu per com les persones que van parlar varen explicar motius i detalls per a viure d'una manera senzilla i brillant. I si teniu l'oportunitat d'assistir a un d'aquests actes ho heu de fer, val la pena.
Bé, tot això us ho explico perquè la persona que organitza el TEDx a Tarragona és l'Agustí López, un consultor en màrqueting digital d'InspiraProject, això vol dir que ajuda a les empreses en la seva presència a la xarxa, especialment en la comercialització. Fa conferències i cursos basats en aquest tema. També participa en l'organització del molt interessant Forquilla Business. I té una família nombrosa i encantadora a la qual també dedica el seu temps. Total, és una gran persona i molt apreciada a casa. Com que sé que li agrada cuinar, i ho fa molt bé, li vaig proposar alguna recepta per a compartir amb tots els lectors del blog. I us puc dir que en va triar una d'alt nivell, senzilla i que us pot fer triomfar en qualsevol àpat que vulgueu fer per a enlluernar els comensals. Està treta d'un llibre d'en Roger Martinez, La cocina del arroz, amb pròlegs d'en Ferran Adrià i d'en Carles Abellán. Diu l'Agustí que el té de capçalera perquè els arrossos són els seus plats preferits. I perquè un risotto? Doncs perquè per motius de feina ha viatjat molt a Itàlia, país que li agrada molt i es deleix per la seva cultura, gastronomia i música.
Us transcric la recepta i els ingredients tal com me l'ha explicat l'Agustí, mentre preníem una copa del vi que ens acompanyaria en el dinar: un Ètim rosat de la Cooperativa Falset Marçà, del Priorat.
Per a quatre racions:
Primer de tot caramel·litzo un parell de cullerades soperes i generoses de ceba tendra i les reservo.
Per a preparar el risotto poso uns 25 grams de mantega en una cassola on afegeixo la ceba i 300 g d'arròs (jo, l'Agustí, faig anar carnaroli) per a enrossir-lo.
Llavors hi aboco una copa de vi blanc i quan l'ha absorbit vaig afegint brou de pollastre a poc a poc i tot remenant contínuament. Passats 15 minuts i deixant que quedi una mica de líquid (si no queda excessivament sec) hi tiro 25 g més de mantega, 60 g de parmesà ratllat i 40 g de paté de tòfona amb el que el risotto està ja fabulós. Per a rematar-ho, l'emplatem i hi posem a sobre un parell de làmines de foie fresc que amb l'escalfor de l'arròs deixen anar el greix i gairebé es fonen amb el risotto.
L'Agustí afegeix al finar la paraula bestial per a dir com ha resultat aquest plat. Jo us dic que es queda curt. És d'una finor indescriptible. I com no, la música que tria també és italiana. Es declara un etern enamorat de les cançons de l'Ornella Vanoni. Compartim gust, Agustí.
Us transcric la recepta i els ingredients tal com me l'ha explicat l'Agustí, mentre preníem una copa del vi que ens acompanyaria en el dinar: un Ètim rosat de la Cooperativa Falset Marçà, del Priorat.
Per a quatre racions:
Primer de tot caramel·litzo un parell de cullerades soperes i generoses de ceba tendra i les reservo.
Per a preparar el risotto poso uns 25 grams de mantega en una cassola on afegeixo la ceba i 300 g d'arròs (jo, l'Agustí, faig anar carnaroli) per a enrossir-lo.
Llavors hi aboco una copa de vi blanc i quan l'ha absorbit vaig afegint brou de pollastre a poc a poc i tot remenant contínuament. Passats 15 minuts i deixant que quedi una mica de líquid (si no queda excessivament sec) hi tiro 25 g més de mantega, 60 g de parmesà ratllat i 40 g de paté de tòfona amb el que el risotto està ja fabulós. Per a rematar-ho, l'emplatem i hi posem a sobre un parell de làmines de foie fresc que amb l'escalfor de l'arròs deixen anar el greix i gairebé es fonen amb el risotto.
L'Agustí afegeix al finar la paraula bestial per a dir com ha resultat aquest plat. Jo us dic que es queda curt. És d'una finor indescriptible. I com no, la música que tria també és italiana. Es declara un etern enamorat de les cançons de l'Ornella Vanoni. Compartim gust, Agustí.
Senza fine, Ornella Vanoni
Moltes gràcies Nani per deixar-me participar al teu blog, ha sigut un plaer aquesta experiència!!!! ;-)
ResponEliminaAgustí,
EliminaL'experiència ha sigut mútua. Jo molt feliç que estiguis al blog amb aquesta magnífica recepta. Ahir ja vaig anar a comprar el paté de tòfona i ja estic pensant en l'ús que li donaré.
Moltes gràcies i fins aviat amb la teva tropa, saps que a casa algú n'espera la repetició!
Nani