Uns em seguiu per les receptes, d'altres per les fotografies i una gran part, això és el que em feu arribar, per la música. Què seria de la vida sense ella. I per a mi una de les més boniques del món, i em perdonareu la pretensió, és la música popular brasilera. Potser perquè vaig créixer amb ella i fins i tot l'estudiàvem a l'escola. Avui vull compartir amb vosaltres una de les cançons que per a mi és de les millors de la història musical del Brasil: Preciso me encontrar.
El seu compositor, Antonio Candeia, va viure els últims anys de la seva vida en una cadira de rodes, això explica una mica la seva lletra:
Deixe-me ir / deixeu-me anar
preciso andar / necessito caminar
vou por aí a procurar / vaguejo intentant
sorrir pra não chorar / somriure per a no plorar
deixe-me ir
preciso andar
vou por aí a procurar
sorrir pra não chorar
Quero assistir ao sol nascer / vull veure sortir el sol
ver as águas dos rios correr / veure córrer les aigües del riu
ouvir os pássaros cantar / sentir cantar els ocells
eu quero nascer / vull néixer
quero viver / vull viure
Se alguém por mim perguntar / si algú pregunta per mi
diga que eu só vou voltar / digueu-li que només tornaré
depois que me encontrar / després que jo em trobi
...
Us convido a escoltar les interpretacions de Cartola, que és qui la va fer famosa amb instruments antics, la meravellosa de Zeca Pagodinho & Marisa Monte, i la de Teresa Cristina, tots ells uns importants i reconeguts cantants de samba del Brasil. A mi m'agrada comparar les diverses versions d'una mateixa cançó i veure com les adapten. Aquí, les tres són fantàstiques.
Mentre les escolteu, prepareu-vos un te fred de Tegust i semblarà que us transporteu al bell mig d'un bosc amazònic. Jo he fet la varietat de Fruites del bosc bio, capritxosa barreja de fruites i plantes, i la de Fresca bio, de diverses mentes amb poliol i menta, molt refrescants totes dues. Una bona recomanació per a la seva preparació:
- Infusionar la piràmide d'herbes amb menys de la meitat d'aigua d'una tassa de te.
- Esperar el temps indicat per a cada una de les varietats (ho especifica l'estoig).
- Un cop hagi passat el temps és quan es pot afegir sucre, si ens agrada.
- Afegim la infusió a un got amb gel (2 0 3 glaçons).
Apa, cap al paradís escoltant bona música tot prenent un refrescant te.
Bon cap de setmana.
Preciosa canción y preciosas fotos, como siempre. Un patonet.
ResponEliminaAquesta no cal que te la tradueixi! Un dia m'agradarà sentir com la cantes...
Elimina