M’agraden els programes de cuina que ensenyen a cuinar amb qualitat. En segueixo uns quants d’estrangers. Els gravo i després en moments de relaxament els miro tranquil·lament. Fa uns dies vaig veure un de la televisió canadenca on feien un gravlax, un plat de la cuina nòrdica. Grav vol dir enterrat i lax salmó.
Sí, salmó enterrat en sal i sucre. El van fer de dues maneres, una d'elles amb remolatxa. Em va agradar tant el color que l’endemà vaig córrer a comprar un tros de salmó per a preparar-lo. He de reconèixer que de remolatxa n’hauré de posar més la pròxima vegada i en un estri més petit perquè quedi tot ell més vermell. Però l’experiment ha funcionat i crec que també ho podré fer amb altres peixos. Vinga, comencem.
Sí, salmó enterrat en sal i sucre. El van fer de dues maneres, una d'elles amb remolatxa. Em va agradar tant el color que l’endemà vaig córrer a comprar un tros de salmó per a preparar-lo. He de reconèixer que de remolatxa n’hauré de posar més la pròxima vegada i en un estri més petit perquè quedi tot ell més vermell. Però l’experiment ha funcionat i crec que també ho podré fer amb altres peixos. Vinga, comencem.
Necessitarem:
- Una peça de salmó de mig kg. Jo l’he partit per la meitat i he fet un tros de cada manera
I en cada part he posat:
- 60 g de sal grossa
- 40 g de sucre
(tres parts de sal per dues de sucre)
- 2 g de pebre
- ½ gotet de vodka (uns 20 ml)
- una remolatxa, cardamom i pebre rosa per a la peça vermella.
Farem:
En un estri a mida del tros del salmó hi barregem el sucre, la sal i el pebre.
En un altre també el sucre, la sal, la remolatxa ratllada, el cardamom i el pebre rosa.
Hi enterrem el tros de salmó, el cobrim ben cobert i hi aboquem el vodka.
Posem per sobre un pes embolicat amb film transparent i el deixem al frigorífic entre 24 i 36 hores.
Un cop passat el temps, el traiem, rentem i eixuguem.
El tallem a tires i servim amb torrades de pa i mantega, i si volem amb trossos de llimona i anet.
Les fotografies estan fetes al matí, però l’hem servit a l’hora de sopar amb enciam amanit i vi blanc. Un bon sopar.
Dilluns passat la Violeta i jo vàrem veure Grease. Jo li vaig explicar que era una pel·lícula que la seva mare i la seva tita Zoe veien amb les seves amigues tot ballant. Després de tants anys em va fer gràcia reveure-la amb la meva néta. Qui ho havia de dir! Hi ha dues cançons del film que m’agraden molt. Una de l’Olivia Newton-John com a Sandy, Hopelesslydevoted to you. Que bonica. I l’altre, la de Stockard Channing com a Betty Rizzo, There are worse things I could do. Ohhh. Per cert, a l’Stockard l’he tornat a veure, després de molts anys, fent de mare de l’Alícia Florrick a la sèrie americana que he seguit, sense perdre'm cap capítol, The good wife. Com passa el temps. A uan ba buluba balam...
Quina idea més bona! La remolatxa ha de ser crua o bullida primer??
ResponEliminaPetons!
Hola Mercè,
EliminaLa remolatxa ha de ser crua. Només serveix per a tenyir.
Una abraçada,
Nani
Hola Nani,
ResponEliminacom sempre una recepta preciosa i bona. I , com sempre, la música molt ben triada. Dema corro a busca salmó per provar-ho. Una abraçada !
M'encanta el gravlax i aquesta recepta és per a provar-la! Grease marca la meva adolescència, ja una mica oblidada, però no deixa de tenir el seu encant, tot i que no sóc, ni he sigut, gaire de músuca disco.
ResponEliminaAh, i bon aniversari amb una mica tard, avui porto un dia ben atabalat a la meva novaa feina a l'insti de Campclar. Per molts anys, petons.