En realitat el títol de la recepta hauria d'haver sigut 'anem a la platja i prenem una amanida en pot i un biquini de mortadel·la amb tòfona i mostassa', però no hi cabia a la capçalera. Tant se val, tal com queda també va bé.
Diuen que influeix molt allò que has menjat a la teva infància i que definirà els gustos que tindràs després. En el meu cas guardo a la memòria els entrepans de mortadel·la que em preparava la meva mare o els que podia comprar a la cantina de l'escola al Brasil. Eren deliciosos. I això que no portaven tomaca. Records gustatius.
La meva mare mai cuinava menuts, i per aquest motiu no em deuen agradar. No són del meu gust els peus de porc, el capipota, i qualsevol altre plat que en portin. En canvi, ella cuinava molt amb porc: llom arrebossat, fideus amb costella, mandonguilles fetes amb llonganissa (que de Barcelona per amunt en diuen botifarra), i més. I altres carns per a diversos plats. Sempre senzills.
He de dir que m'agrada més la mortadel·la que el pernil dolç.
Faig un biquini per a prendre a la platja amb una amanida en pot.
El preparo en una planxa ben calenta: amb pa de motlle untat amb mantega, per un costat i l'altre i les cares de dins untades amb mostassa de gra.
Formatge per fondre, dues làmines.
Mortadel·la, tanta com es vulgui, entremig de les dues làmines de formatge.
Ben fet i daurat a la planxa i embolcallat amb paper d'alumini per prendre'l.
Una amanida al gust: tomaca, formatge feta, brots de ruca, pebrot vermell, ou dur i tot allò que vingui de gust. Amanit amb oli d'oliva verge extra, vinagre, sal i pebre. Poseu imaginació dins d'un pot de vidre i gaudiu-la.
Per a beure jo acostumo a prendre aigua fresca a la platja.
La felicitat de les petites coses.
🎶 It's Over, Electric Light Orchestra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada