Moniatos hasselback, i una taula de tardor

La tardor tenyeix de preciosos colors el meu entorn. La figuera ha perdut totes les fulles que ara són a terra d'un marró profund. La vinya grogueja i a poc a poc va perdent els pàmpols, només queden els circells i les rapes, ara seques, els gotims dels quals els ocells en van gaudir al seu moment. El magraner ja llueix daurat amb magranes obertes a terra i que evoquen una autèntica natura morta. El caquier s'ha quedat calb d'un cop de vent, però ha deixat unes precioses fulles del color inconfusible i espectacular que jo espero cada any (els que em seguiu per Instagram el vau poder veure amb fulles). Del codonyer no en puc parlar perquè el vam haver d'arrancar, estava malalt i no el podíem recuperar. Decideixo fer les fotografies sota el magraner primer i després sobre la catifa de fulles que el ginjoler ha deixat anar. Arribarà l'hivern i els arbres descansaran fins a la primavera, quan tornaran a començar el cicle de la vida. Magnífica natura. 

I no volia perdre l'ocasió de compartir-los amb vosaltres i de pas preparar alguna cosa amb els productes de temporada i proximitat, amb tots els nutrients saludables que ens aporten. Any rere any faig algun post amb els caquis que tant m'agraden. I amb les magranes i el codonyat. Aquest any uns moniatos hasselback completaran una petita taula tardorenca. Ah, i un vi novell de la terra. 

Hasselback és una manera de tallar les patates d'una recepta sueca que les fan al forn i s'hi posa mantega i altres condiments. De mantega no en posaré, perquè tenint l'oli nou d'enguany ja en tindrem prou. Aquestes patates són una excel·lent guarnició per al peix al forn, carns rostides o aviram. Però ja que tenim els moniatos del temps, els prepararem en lloc de patates i acompanyaran uns pits de pollastre arrebossats que ens agraden moltíssim (la nou moscada que li poso dona un gust exquisit). De pas, uns caquis arrodoniran les postres. Es treu la polpa amb una cullera, es reguen amb suc de llimona i s'empolvoren amb canyella. Un codonyat sense massa sucre i servit amb formatge, fa una combinació boníssima. La magrana anirà en un tàper a la nevera per l'endemà i l'amanirem amb moscatell o acompanyarà un iogurt natural. O a l'amanida. O al rostit. O amb... Posem-hi imaginació.

Què necessitarem per preparar aquests moniatos?

 - un moniato no massa gran per persona

 - oli d'oliva verge extra, millor si és del nou i de la DOP Siurana

 - 2 alls

 - unes branques de farigola

 - sal i pebre

Com els cuinem?

Rentem i netegem els moniatos. Posem una cassola al foc amb força aigua i una mica de sal. Quan comenci a bullir hi posem els moniatos, que haurem punxat amb un ganivet per 7 o 8 cops. Els deixem bullir fins que veiem que estan tous (dependrà de la mida).

Engeguem el forn a 180℃ i mentre s'escalfa preparem una picada amb els alls, una mica de sal, fulletes de la branca de farigola al gust i ho barregem amb l'oli d'oliva.

Tallem els moniatos a rodanxes tan fines com puguem però sense arribar a separar-les. Un bon truc és tallar-los sobre dos palillos de broquetes i així el ganivet no arriba fins baix. Els posem en una safata de forn i reguem amb la picada i més oli. Enfornem i ho deixem entre 10 i 15 minuts. 

Serviu amb una copa de vi novell i tindreu la tardor a taula.

Recomanació de la setmana: aneu als mercats de pagesos o als municipals i compreu els productes de la terra. Estem passant per uns moments difícils i els productors encara més. Ara més que mai productes de la terra i de temporada: taronges, mandarines, caquis, magranes, codonys, pomes de Prades, patates i moniatos. Va, que entre tots podem. Heu vist el film Alcarràs? Jo diria que és de visió obligatòria.

Viens, viens, Marie Laforêt