M'hauria agradat escriure el títol com 'els kakis', el nom de la fruita que procedeix etimològicament del japonès, però he pensat que era massa agosarat i perquè no m'agrada escriure amb la 'k', tot i que gràficament trobo que és una lletra molt bonica.
I aquest post el faig perquè durant uns dies he estat observant el gran desconeixement sobre aquest fruit. Ja fa uns anys vaig compartir la recepta tal com els preparo normalment amb llimona i canyella (va ser una de les primeres receptes del blog) i el còctel de caquis, amb colors de tardor. I tal com deia, fa uns dies vaig veure que a Twitter preguntaven que quin fruit era i hi havia una fotografia de l'arbre. He de dir que molts dels nostres veïns del camp tenen un caquier al jardí, un arbre del gènere Diospyros i que és molt vistós. La ventada de fa unes setmanes va trencar unes quantes branques del nostre que enguany està ben farcit. Tinc la sort de poder collir-los de l'arbre quan són madurs i no passen per cap càmera de conservació. Són més dolços. Aporten gran quantitat de vitamina A i C i contenen carotè i criptoxantina, potassi, glucosa i sucres, amb molts efectes beneficiosos per a la salut. Dies enrere vaig preparar un púding amb caquis que va quedar molt bo però quan el vaig desemmotllar es va trencar. Així que ja el compartiré l'any vinent, quan arribi el temps. Vaig a marxa lenta, gaudint de la natura, amb bons llibres entre mans i una molt bona selecció de pel·lícules. Una aturada tècnica per a agafar inspiració i continuar amb els projectes començats. Perquè tal com tinc a meu book fotogràfic ...No fas fotografia només amb la càmera, la fas amb totes les imatges que has vist, amb els llibres que has llegit, amb la música que has escoltat i amb tota la gent que has estimat... (Ansel Adams, fotògraf). Cuideu-vos molt, no em cansaré de repetir-ho. Jo ho faig. Que la pandèmia no ens afecti més del que fa. Després de la tempesta tornarà a sortir l'arc de Sant Martí.
Over the raimbow, Melody Gardot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada