Etiquetes

12 mesos 12 pans a baixa temperatura acompanyament al buit almívar Alt Camp amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cereals cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte embotits enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats gossos hortalisses horts urbans infusions km0 Lékué licors llaminadures llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat productes bio quiches racó vegà receitas brasileiras receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades torrons tradicions truites vegetariana verdures viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 26 d’octubre de 2020

Escudella catxaruda, sopa de pobre


He de dir que durant el confinament total que vàrem fer vaig aprofitar el temps. Entre les coses que més em van venir de gust va ser repassar llibres de cuina i llegir sobre l'origen i història de receptes de casa nostra i d'altres indrets. Mirant el Corpus del Patrimoni Culinari Català vaig trobar l'escudella catxaruda o catxaruta, també coneguda com a sopa de pobre, arrebaixinai o rebaixinat.
Aquest llibre editat per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica és l'inventari més complet de la nostra cuina i resulta molt útil per a resoldre qualsevol dubte sobre la nostra gastronomia. Passejant pels seus fulls em va cridar l'atenció la sopa de pobre, l'escudella catxaruta o catxaruda que va ideal per a la dieta dels temps que estem passant. Resulta una bona manera de combinar aquelles verdures que tenim al frigorífic amb un os de pernil que és ben econòmic. I un tros de cansalada que sempre en tinc, encara que el llibre hi posa sagí. Aquesta sopa em va recordar la que faig de carabassa amb oove i que fa uns dies vaig compartir a Instagram, una recepta de la meva mare. 

Ingredients de l'escudella catxaruda o catxaruta segons el Corpus,
 - 500 g de patates
 - 500 g de cebes
 - 500 g de bledes
 - 100 g de fideus
 - 100 g d'arròs
 - 50 g de sagí
 - 20 g de farina
 - 1 pastanaga
 - 1 os de pernil
 - un quarter de col
 - 4 litres d'aigua
 - sal

Però com a casa som dos les quanties que empro són diferents i també canvio i n'afegeixo algun:
2 litres d'aigua, un os de pernil, un tros de cansalada viada ibèrica salada, uns fesols bullits que vaig guardar de l'última bullida, un parell de rovellons aprofitant que és el temps, mitja pastanaga, un quart de quilo de patates, una fulla gran de bleda del meu hort, 100 grams de carabassa, mitja ceba que passo per una paella amb oli d'oliva i un raig de vi ranci (la ceba bullida no m'agrada), i un quarter de col. Els fideus i l'arròs els substitueixo per grans de blat tendre, 50 grams.

Elaboració,
Deixem l'os i la cansalada en remull una mitja hora.
Els traiem de l'aigua i els posem a bullir en una olla amb 2 litres d'aigua durant una hora, escumant-ho de tant en tant.
Passat el temps afegim les verdures que haurem netejat, rentat i trossejat.
Les deixem bullir i un cop cuites, traiem l'os, tallem la cansalada a trossos i afegim el blat tendre (o arròs i fideus), els fesols cuits i els rovellons trossejats i que cogui uns 10 minuts.
Tastem de sal i deixem que estigui cuit.
Servim.
Triomfareu a taula.
De pas us he afegit unes fotografies de l'hort. Ara hi tinc: bledes, espinacs, ortigues, alfàbrega i les fulles de les carxofes comencen a despertar... 

I de fons musical avui trio un cantant portuguès que m'agrada força, en Salvador Sobral. La seva història personal em va colpir quan vaig llegir que havia sigut sotmès a un trasplantament de cor  pocs mesos després d'haver representat Portugal al Festival d'Eurovisió en la seva edició de 2017. Fa molts anys que vaig deixar de seguir aquest festival, però quan vaig veure un resum a les notícies de l'endemà em vaig emocionar: el cantant va ser acompanyat per la seva germana Luísa -coautora de la cançó guanyadora Amar pelos dois- a l'hora de repetir-la perquè ell se sentia cansat. La lletra és molt bonica ...Se um dia alguém preguntar por mim, diz que vivi pra te amar, antes de ti, só existí, cansado e sem nada pra dar... Recomano que veieu el video d'aquest moment, quan els germans canten de manera senzilla molt lluny dels xarons que acostumen a actuar. Ell, en Salvador va fer un gran esforç. A més m'agrada perquè és un excel·lent conversador i quan la televisió catalana el va entrevistar va respondre en català. Resulta que va fer un Erasmus a Palma de Mallorca i posteriorment es va instal·lar a Barcelona per a estudiar al Taller de Músics. Un bon exemple de persona que ve a viure aquí i aprèn la nostra llengua. I a mi m'agrada moltíssim com canta jazz. Té una bona discografia i que podeu trobar a Spotify. Una veu relaxant que ens pot acompanyar en aquests moments de confinament. Molt bona la versió que fa de Tu me acostumbraste a ritme de jazz. I també la de Ay, amor on es nota la influència de Caetano Veloso, un cantant que a ell li agrada molt.

Só um beijo, Luísa Sobral & Salvador Sobral
             ...Ja te pedí
                   Até insisti
                        Para não chegares perto
                             Perto de mim...

2 comentaris:

  1. Ostres Nani, avui m'has tocat especialment el cor! Aquesta escudella la feia la meva àvia del Pirineu (a més a més reaprofitant l'os de pernil...) i quan érem petits ens titllava de rebeixinats (només havia sentit aquest mot al Ripollès). I per més casualitat la cançó de la Luisa i el Salvador Sobral la vaig descobrir durant el confinament i es va convertir automàticament en una de les meves preferides. Moltes gràcies!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ai que bé! Records que ens reconforten l'ànima.
      Una cosa, sempre que faig algun caldo on poso un os de pernil penso en els 'patufets' que llegíem de petits i on mostraven que quan en cuinaven amb un, el dibuixaven lligat amb un cordill i una politja i així el reaprofitaven. Com la teva àvia. I no creguis, que més d'una vegada he pensat que es podria fer: el gust és prou fort com per a tornar-lo a posar a l'olla.
      Una abraçada.

      Suprimeix