Xarop de menta

Vaig anar a comprar tres torretes de menta per al jardí, i el venedor em va recomanar escapçar-les, deixant només uns cinc centímetres de planta. Em van quedar moltes fulles soltes entre les mans. Vaig recordar que, en una llibreta d'apunts, hi tenia anotada una recepta de xarop, i no m'ho vaig pensar dues vegades: fer-ne seria ideal ara que comença l'estiu.

Fa pocs dies, una amiga em va portar unes magdalenes integrals fetes amb oli d'oliva verge extra. Eren boníssimes. Les que van quedar em van semblar perfectes per acompanyar la infusió que acabava de preparar amb el xarop i unes herbes aromàtiques del meu hort. Un berenar ideal per compartir amb una bona lectura: el Llibre de Sent Soví, el receptari més antic conservat en llengua catalana. Aquesta edició es presenta en versió medieval acarada amb una adaptació al català modern. És el primer volum de la col·lecció Set Portes de Receptaris Històrics de Cuina Catalana, que ens convida a fer un llarg recorregut per l'evolució, les transformacions i la continuïtat de la nostra cuina, a través dels seus textos més significatius. Les presentacions que obren el llibre, escrites per Francesc Solé i Parellada del Restaurant  7 portes, que ens ha deixat recentment, i de Carles Duarte i Montserrat, director general de la Fundació Carulla i de l'Editorial Barcino, són una delícia per al qui estimen la cultura culinària. Som el que mengem, som el que llegim.

Passem a la preparació del xarop de menta.

Necessitarem, - en sortirà un litre i quart-

 - 60 g de fulles de menta

 - 800 g de sucre o fins a 1 kg si es vol més dolç

 - 1.200 ml d'aigua

 - el suc d'una llimona

Rentem les fulles i les posem en un bol. Bullim l'aigua en un cassó i, fora del foc, hi posem les fulles de menta. Tapem i deixem infusionar tota la nit. 

L'endemà, filtrem el líquid, hi afegim el suc de la llimona i el sucre i ho coem a foc mitjà, uns quinze minuts, tot remenant de tant en tant.

Un cop llest, posem el xarop en ampolles convenientment esterilitzades i tapem bé. Aquest xarop es conserva diversos mesos si no s'obre. Un cop obert, cal guardar-lo a la nevera i consumir-lo en un període raonable. 

Per servir-lo, en posem un parell de dits en un got o en una gerra, i l'allarguem amb aigua, gel i el toc personal que més ens vingui de gust: unes fulles fresques, herbes de l'hort o unes gotes d'algun licor aromàtic.

Per complementar el moment, hi ha una cançó que sovint acompanya les meves receptes, però avui ho fa en una versió nova, més estiuenca. La trobareu a la meva llista d'Spotify 'La Cuina violeta', juntament amb les altres cantades per Jeff Cascaro, Tina Turner, Seal i Al Green. No sabria quina triar entre totes. 

Let's Stay Together, Big Mountain